Dents i ungles. Irene Solà

L’escriptura d’Irene Solà és poètica i experimental. Veu el territori com a capes de fets i d’anècdotes que es van posant damunt el paisatge, i diu que hi ha històries interessants per explorar i explicar a tot arreu. Avui ens deixem endur per la màgia de la seva segona novel·la, Canto jo i la muntanya balla. Un relat sorprenent on parlen cabirols i óssos, muntanyes, dones d’aigua, trompetes de la mort, i també dones i homes, en un torrent de veus narratives entrellaçades que expliquen la història des de la seva mirada particular. 

Textos: Canto jo i la muntanya balla (2019)

Música: Patrick O’Hearn (“Beyond this moment”); Niklas Aman (“MM now”); David Darling (“Darkwood 1”); Ferran Palau (“La daga”); Agustí Fernández, Ingar Zach (“Capa de luz”, “Hojarasca”); Max Richter (“Vladimir’s Blues”); Xavi Alías (“Petita salvatge”); Gavin Luke (“Spirit garden”); Pau Vallvé (“Cargol”, “Del bosc I”, “A baix, a les valls”); Pete Kuzma (“Walk to the Marmara”); La iaia (“L’ós”).

Foto: Dominik Lange en Unsplash