Dents i ungles. Joan Margarit

Per a Joan Margarit el record ni és aleatori ni és fals, malgrat que ens faci por. En un carrer llunyà, fet de records, ens guarim del dolor amb l’obra d’aquest poeta realista i descarnat i amb la música del mestre del blues Otis Taylor.  

 

Textos: Joana (2002), No era lluny ni difícil (2010), Es perd el senyal (2012), Antologia personal (2008)

 

Música: Monteith McCollum (“Lost at sea”); Antonio Meliveo (“Academia”, “Luli Gigante”, “Otoño”, “Calle mármoles”, “Puta”); Hidden Orchestra (“Out of Nowhere”, “Hybrid: Hybrid: Flight”, “Footsteps”); Otis Taylor (“Hands on Your Stomach”, “Looking for Some Heat”, “Ten Million Slaves”, “Twelve String Mile”); Samuel Clairborne (“Viola Breath”).