La poesia de Fonollosa adopta múltiples veus i ens ofereix una mirada deshumanitzada i negativa de la societat contemporània. Ens endinsem en un sòrdid passeig pels carrers de la ciutat dominat per la solitud, la violència i les frustracions vitals.
Textos: Ciudad del hombre: New York (1990); Ciudad del hombre: Barcelona (1993); Destrucción de la mañana (2001)
Música: Mogwai (“Coolverine”, “Don’t Believe the Fife”); Trentemoller (“Past The Beginning Of The End”, “Shades of Marble”, “The Very Last Resort” ); Albert Pla (“Maldita ciudad”, “Como una nube”, “Devoro”, “Añoro”); Fauré Quartett (“Here Comes The Flood”); Lounge Lizards (“Incident On South Street”, “One Big Yes”, “A Paper bag And The Sun”, “Bob The Bob”); Lucien Dubius Trio & Marc Ribot “Echo Noire”); Lucien Dubius Trio & Marc Ribot (“Bal Les Masques”).
Dents i ungles. José María Fonollosa