Josep Palau i Fabre concebia la poesia com un mitjà d’exploració i experimentació. Avui seguim la seva idea de l’alquímia estètica i vital per destil·lar les misèries humanes i indagar en la crisi dels valors. 
 

Textos: Les veus del ventríloc. Poesia de teatre (2001); Poemes de l’alquimista (2008 [1952])

 
Música: Michael Reisman, Philip Glass Ensemble (“Knee play 1”); The David S. Ware Quartets (“Aquarian sound”), Albert Pla (“Cristo de les farmàcies”, “L’home que ens roba les nòvies”, “La dejo o no la dejo”, “El bar de la esquina”); George Russell (“Event I”, “Man on the moon”); Labradford (“Listening in depth”); Agnès Vesterman (“Black sea”); Carlo Actis Dato Quartet (“Couscous”, “Ionio”); Rache’ls (“Third Self-Portrait Series”); Arild Andersen (“Pesten”); Percussion Group Cincinnati (“Clusters on a quadrilateral grid 2”); Martha Argerich – Sergei Prokofiev (“Toccata, Op. 11”).

Dimecres, 11 de Desembre de 2013