Llegir la poesia de malaltia i amor de Lois Pereiro és una experiència de lucidesa i alè, i un esfereïdor aprenentatge a partir de la pèrdua i el dolor. Fullegem l’obra àcrata d’un poeta de culte i un símbol contracultural de les lletres gallegues.
Textos: Poesía última de amor e enfermidade (Obra completa. Edición binlingüe. Trad. de Daniel Salgado, 2011)
Música: Alexandro González (“¿Que lle podo ofrecer a quen me intente?”, “Mala sorte”); Joëlle Léandre, Quentin Sirjacq (“Out of Nowhere”, “Awakening”, “Hallucinations”, “Fragment 2”, “Ruin”, “The call”); Das Kapital (“I”, “Grecia”, “Nos dias do medo”); Radio Océano (“Narcisismo”); José Luis Bieito (Nicky Hind: “Crossings”, George Winston: “Carol of the Bells”).