Dents i ungles. Marcos Ana i Neus Català, l’experiència antifeixista

Coneixem les conseqüències del final de la Guerra Civil espanyola i l’experiència antifranquista mitjançant la literatura, amb dues figures que són referents del compromís amb la justícia cap als vençuts i cap a totes les víctimes de la dictadura de Franco i del feixisme a Europa: el poeta i comunista represaliat Marcos Ana, pres polític durant 23 anys, i l’exiliada republicana Neus Català, supervivent del camp d’extermini de Ravensbrück.  

 

Música: Los ciegos (“Himno a los mártires de Jaca”); Paco de Lucía (García Lorca: “Anda jaleo”); Juan Manuel Cañizares, Paco de Lucía, José María Bandera (“Iberia: 2. Albaicín”); Rachel’s (“Water from the Same Source”, “Moscow is in the telephone”); Pepe Romero (Francisco Tárrega: “Tango María”; Celedonio Romero: “Malagueña”; Isaac Albéniz: “Suite española, Op.47: Asturias”); Labraford (“Listening in depth”); Agustí Fernández, Barry Gay, Ramón López (“Aurora 2”); Bill Frisell (“Big Bob”, “Under a golden sky”, “Wildwood flower”); Charlie Chaplin (“Je cherche apres Titine”); Eric Whitacre, London Symphony Orchestra (“The river cam”); Pau Casals (Bach: “Suite No 1 en Sol Mayor”); Sílvia Pérez Cruz, Raül Fernández “Refree” (“Gallo rojo”); Maria del Mar Bonet (“Què volen aquesta gent?”); José Mercé (“Al alba”); Espaldamaceta, Maria Rodés (“El partisano”).