Dents i ungles. Maria-Mercè Marçal

Avui resseguim El senyal de la pèrdua, títol amb què s’han publicat els escrits inèdits dels dos últims anys de la vida de Maria-Mercè Marçal. Ens apropem així una mica més a la personalitat i el pensament d’una poeta compromesa amb el feminisme i la llibertat, que va recollir la cultura popular i va cercar nous camins en l’ús de la llengua.   

 

 

Música: Balago (“Edificis per construir”, ); Kroke (“Light in the Darkness”, “Question (Bublitschki)”); Baldo Martínez (“País de Ningures”); Sílvia Pérez Cruz (“Covava l’ou de la mort blanca”); Les Violines (“No És Nou”, “Vals per Pristina”, “O Què!?”); Giny, Seny (“Nit de bruixes”); Avishai Cohen (“Seven seas”, “Worksong”); Meritxell Gené (Amb totes dues mans”); Capella de Ministrers (“Sa’dâwi”, “Hero y Leandro”); Maria del Mar Bonet (“Cançó de la bruixa cremada”); Mercè Serramalera (“Frida”).