Dents i ungles. Ponç Pons

Ponç Pons viu la literatura amb passió i diu que s’aïlla a polir paraules per veure el món, a través d’elles, amb més claredat. Aquesta setmana l’obra d’aquest poeta menorquí ens parla del territori, el paisatge, la llengua, l’ètica i la memòria.   

 

Textos: On s’acaba el sender (1995); El salobre (1997); Nura (2006)

 

Música: Joan Valent (“Quatre estacions: Estiu”, “Blue parakeet”, “Ínsula poética”, “Urfa”, “Chek in”, “Lament”, “Son brull”, “Check out”); Kronos Quartet, Kimmo Pohjonen, Samuli Kosminen (“I. Utu”, “II. Plasma”); Michael Riesman, Philip Glass Ensemble (“A gentleman’s Honor”, “In the upper room; Highlights: Dance VIII”); Naima (“La corruption brutale”, “The incident”, “Cadaqués”, “Trio conspiracy”, “Last dream”); Guiem Soldevila (“Insulària”, “Suor de calç”, “L’obscur errant”); Antònia Font (“Islas Baleares”).