Ricard Creus diu que escriu per entendre’s a ell mateix i per comprendre la vida, i la seva literatura té una perspectiva humanista que es barreja amb la història. En la seva poesia el jo i el col·lectiu s’entrellacen i fan de Ricard Creus un poeta social des de la intimitat, tal com l’ha definit l’escriptora Susanna Rafart. Un autor sensible i compromès amb l’ésser humà en totes les seves circumstàncies que ens connecta amb la vida dels altres des de la seva particular manera d’escollir i ajuntar paraules.
Textos: ‘Jo amb mi. Poema circular’ (1972); ‘Cada dia un dia (Obra Poètica 1968-2003)’ (2006)
Música: Michael Gordon, Kronos Quartet (“Clouded Yellow”); Clint Mansell, Kronos Quartet (“The Last Man”, “Tree of Life”, “Stay With Me”, “Death Is A Desease”); Clint Mansell (“Let There Be Dark”); Maria Arnal, Marcel Bagès (“A la vida”, “Miris on miris”); Franghiz Ali-Zadeh, Kronos Quartet (“Oasis”); Esquivel!, Kronos Quartet (“Mini Skirt”); Maria Rodés (“Agua que no has de beber”).