Important descobriment per entendre la primera etapa de la ciutat romana de Tàrraco. Un equip d’investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia clàssica han identificat l’aqüeducte primitiu que duia l’aigua del Francolí sense la necessitat del Pont del Diable.
Ha estat la principal sorpresa dels treballs. Aquest primer aqüeducte, que data del segle II o I aC, agafava l’aigua del Francolí, a l’altura de Puigdelfí, i la duria a la ciutat després de recórrer uns 18 km. Estava excavat a la roca i sense revestiment.
Com que encara no existia el Pont del Diable, el canal feia un recorregut de 3 km més en la zona on neixen els tres barrancs que conflueixen en el Pont. Aquest canal retallat a la roca és visible inclús en fotografies aèries i serveix en part com a límit entre finques. Així, es demostra que l’aigua arribava a Tarragona sense la necessitat del Pont del Diable.
Les tasques del projecte Els Aqüeductes romans de Tàrraco s’han centrat enguany en l’aqüeducte del Francolí, el del Pont del Diable. El febrer i març l’ICAC va iniciar la feina. Aquesta primera fase va permetre identificar, fitxar i topografiar més de 50 trams de l’aqüeducte del Francolí, de manera que ja es coneix tot el traçat.
El punt de captació és en el tram final del Torrent de la Fonollosa a Vallmoll, poc abans d’arribar al Francolí. La canalització es pot seguir de manera discontínua per Vallmoll, els Garidells, Perafort, els Pallaresos i Tarragona. S’ha calculat la seva longitud en 23 km des de l’inici fins a l’entrada a la muralla. L’element més conegut d’aquest aqüeducte és el Pont del Diable.
Escolta l’entrevista amb l’investigador i director del projecte, Jordi López.
