Descoberta una cova amb gravats prehistòrics a La Febró

Descoberta una cova amb gravats prehistòrics a La Febró. Conserva un dels conjunts d’art postpaleolític més importants de l’arc mediterrani, que fins ara havia estat ocult.

Estava perduda des dels temps de Salvador Vilaseca, i l’ha descobert un grup d’espeleòlegs que el maig de 2021 estaven a la zona fent feines topogràfiques i d’exploració. Van descobrir un petit forat que donava accés a la galeria. Ara els investigadors de l’Iphes les analitzaran.

El conjunt de la cova de la Vila l’integren un panell de més de vuit metres i més d’un centenar de gravats, que els experts associen al món funerari durant el procés de neolitització. Ara els investigadors de l’Iphes estudiaran aquest mural totalment insòlit. De moment, la cova ja s’ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, per la seva singularitat i excepcionalitat.

Segons els experts, es tracta d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes durant el calcolític-bronze (fa uns 5.000 o 3.000 anys enrere). Es tracta d’un conjunt rupestre excepcional, únic a Catalunya, tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació.

El 13 de maig del 2021 marcarà una fita històrica per a l’arqueologia prehistòrica de Catalunya. En el transcurs d’unes exploracions i treballs topogràfics per part d’uns espeleòlegs al Barranc de la Cova del Corral, van trobar la Cova de la Vila, una cavitat que havia estat excavada per Salvador Vilaseca durant els anys quaranta i de la que se n’havia perdut la pista.

A través d’una de les entrades al sistema, coneguda com la Cova d’en Peixet, van obrir un accés que els descobria una galeria oval de més de 90m2. Acabaven de descobrir un dels conjunts d’art rupestre prehistòric més importants de Catalunya.

Posteriorment, Ramon Viñas, investigador associat a l’IPHES-CERCA i especialista amb art rupestre i gran coneixedor de la zona, va visitar la cova amb Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES, professor de la URV i codirector del projecte a la zona. Viñas assegura que malgrat no haver-se iniciat la fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània.

Figures de quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos, i cercles

Una de les singularitats del mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, amb una eina de pedra i/o de fusta, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures de quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos, i cercles. Destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), esteliformes (sols i/o estrelles) i reticulats. També una composició que recorda a un ídol “oculat”.

El conjunt destaca per un panell d’aproximadament 8 metres de llarg, configurat a partir de cinc línies horitzontals, una a sobre de l’altra i, en cada una d’elles, hi ha diferents figures gravades que tenen el seu propi significat i simbolisme. Aquesta composició insòlita, segons Viñas, ens indican que és una cosmovisió per part de les poblacions del territori durant el procés de la neolitització.

Cultura, l’Ajuntament de la Febró i l’IPHES han treballat de forma conjunta pel tancament tant exterior com interior i així garantir-ne la conservació física. Alhora s’ha instal·lat un tancament a l’accés de la gatera, que dona pas directe a la Sala dels Gravats per tal de garantir les condicions climàtiques que havia tingut fins al moment de la descoberta. En aquest sentit, membres de l’IPHES, recolzats pel seu equip de restauració, han elaborat un protocol de control dels paràmetres ambientals mitjançant una sèrie de sondes, que s’incrementarà durant les properes campanyes d’excavació.

La presentació s’ha fet aquest divendres al municipi de la Febró (Baix camp). Ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat; l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Robert Sala.

També han participat els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com els responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo i Diego Lombao, investigadors de l’IPHES- CERCA / URV / USC i l’expert en art rupestre prehistòric, Ramon Viñas.

En parlarem amb ells en el proper programa Evoluciona, dimarts que ve, amb l’Iphes i Tarragona Ràdio.

Evoluciona, la investigació sobre l’evolució humana, amb l’Iphes

Espai científic en coproducció amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Programa quinzenal (10:05 – 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat que genera la investigació sobre l’evolució humana.

Evoluciona, la investigació sobre l’evolució humana, amb l’Iphes

Més notícies: