Es tracta de part d’un maxil·lar que tindria una antiguitat de fa entre uns 177.000 i 194.000 anys, cosa que implicaria que la primera migració fora d’aquest continent es va produir uns 60.000 anys abans del que es pensava. Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES i professor de la URV, ha participat en l’estudi paleoantropològic de les restes humanes que ara publica la revista Science.

Si bé l’Àfrica és el continent àmpliament acceptat com el lloc d’origen dels primers humans moderns, no es disposava d’evidències que avalessin el fet que grups d’aquests homínids sortissin d’Àfrica abans de fa entre 120.000 i 90.000 anys.

Ara, un equip internacional d’investigadors ha descrit el fòssil humà més antic trobat fins al moment fora d’Àfrica. Es tracta d’un fragment de maxil·lar esquerre d’un individu adult, que inclou la major part de la dentició, descobert a la cova de Misliya, a Israel. Lorenzo, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i professor de la Universitat Rovira i Virgili, ha participat en l’estudi paleoantropològic d’aquest fòssil.

L’equip ha aplicat diferents tècniques de datació per obtenir la cronologia dels materials arqueològics trobats en aquest lloc, així com al propi fòssil.

A més, el fòssil de Misliya té aproximadament la mateixa edat que altres restes de les primeres poblacions d’Homo sapiens identificades en dos jaciments a l’est d’Àfrica.

 

Per tal de determinar a quina espècie pertanyia el fòssil de Misliya es van aplicar diverses tècniques, des de l’estudi antropològic clàssic de la mandíbula i les dents, fins a tomografies computeritzades per estudiar l’anatomia interna i models virtuals en 3D. La comparació amb fòssils d’homínids africans, europeus i asiàtics, i amb poblacions humanes recents, va mostrar que el fòssil d’Misliya correspon sens dubte a un dels primers representants d’Homo sapiens.

 

De l’estudi d’aquest fragment de mandíbula s’ha constatat que els habitants de la cova de Misliya eren caçadors d’espècies de grans dimensions com urs, daines perses i gaseles; produïen foc i elaboraven fogars, utilitzaven àmpliament les plantes i tenien un kit d’eines típic del Paleolític mitjà, amb la qual cosa eren sofisticades i innovadores, similars a les trobades associades als primers humans moderns a l’Àfrica.

 

Se sap amb certesa que els fòssils més antics d’humans moderns estan localitzats al nord-oest d’Àfrica, però el moment i les rutes de la migració fora d’aquest continent encara planteja molts interrogants, tot i que són qüestions clau per comprendre l’evolució de la nostra pròpia espècie.