S’han detectat per primer cop a la costa catalana exemplars del cuc de foc i el peix lloro atlàntic. El primer el va veure un submarinista entre les pedres d’unes esculleres al Parc Submarí del SES de Tarragona i el segon una parella de submarinistes a Blanes. Són dos exemples d’espècies d’origen tropical i subtropical indicadores de l’escalfament del mar, i que s’han documentat per primera vegada a Catalunya gràcies al BioMARató, un esdeveniment de ciència ciutadana que busca censar la biodiversitat marina i costanera catalana, coordinada per l’Institut de Ciències del Marc (ICM-CSIC).

La quarta edició d’aquesta iniciativa ha finalitzat amb 1.731 espècies i 91.211 observacions registrades a la plataforma de ciència ciutadana MINKA entre maig i octubre de 2024, gràcies a la participació de 480 persones.  

La mobilització també ha permès identificar i documentar l’alga invasora asiàtica Rugulopteryx okamurae, detectada per primer cop a Catalunya al port de Llançà per un equip de Farmacologia de la Universitat de Barcelona (UB), després a la Farella, fora de l’àmbit portuari, i, més tard, notificada a MINKA, quan un participant la va trobar al port de Colera.

El biòleg de l’ICM-CSIC i tècnic de MINKA Xavier Salvador ha explicat que es desconeix encara la seva distribució però el fet d’haver-la trobat en poc temps a tres llocs diferents de l’Alt Empordà pot indicar que el seu rang de distribució podria ser més ampli. A l’estret de Gibraltar i a Andalusia ja és invasora però, de moment, a Catalunya caldrà fer-ne un seguiment per avaluar-ho, ha apuntat Salvador.

També s’han recollit evidències d’espècies típiques d’aigües càlides detectades a la costa catalana. Un exemple és la salpa brasilera (Kyphosus saltatrix), registrada al Parc del SES de Tarragona. Aquesta s’havia observat anteriorment a Catalunya però hi ha poques dades perquè és difícil de veure. Un cas similar és el de l’estrella de mar porpre (Ophidiaster ophidianus), d’origen subtropical i poc freqüent a Catalunya, que es va observar a l’Ametlla de Mar.

El coordinador de la BioMARató, Jaume Piera, ha destacat que el fet de tenir centenars d’ulls sota l’aigua observant la fauna i la flora han permès capturar processos biològics importants d’algunes espècies que evidencien els efectes del canvi climàtic. Per exemple, a Llafranc s’ha vist que la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) està ovulant abans d’hora i a l’Ametlla de Mar s’ha confirmat que la Posidonia oceànica comença a florir gairebé dos mesos abans del que seria habitual. Una evidència més dels efectes de l’escalfament de l’aigua és el blanquejament dels coralls, vist en un cas de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) a Tossa de Mar, un fenomen que bloqueja la reproducció d’aquests organismes fins al punt de provocar-ne la mort.

El 2024, l’any de les mantes

D’altra banda, la marató ha registrat més de 15 observacions d’escurçana violeta (Pteroplatytrygon violacea) a Catalunya, inclosa la zona de Barcelona. Es tracta de mantes que viuen habitualment a alta mar però que cada vegada s’apropen més a la costa a causa de l’escalfament del mar per buscar llocs tranquils per gestar.

Per contra, a altres rajades els perjudica l’aigua càlida, com a la rajada mosaic (Raja undulata), que ha passat de ser una espècie habitual a Catalunya a ser cada cop més vista.

Altres fenòmens poc freqüents o curiosos que s’han observat gràcies a la participació ciutadana són, per exemple, la floració de la corretjola ogran (Cymodocea nodosa), a l’Ametlla de Mar, un fet estrany i molt difícil de veure. També s’han vist exemplars de fals percebe ratllat (Conchoderma virgatum), una espècie poc freqüent, a sobre d’objectes flotants a la Costa Brava. Un participant de la BioMARató també ha documentat una ascidia blanca (Rhopalaea meapoliana), una espècie que normalment està a molta profunditat. I per últim, s’ha registrat la troballa d’una captura accidental d’un exemplar juvenil de tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) a l’Ametlla de Mar, una espècie d’interès per estudiar els seus patrons migratoris i el reclutament de juvenils. 

Aquest esdeveniment de ciència ciutadana ha comptat amb la col·laboració de les entitats Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), l’Associació Oceánicos, Plàncton Diving i Anèl·lides – Serveis Ambientals Marins, organitzant sortides de fotografia subaquàtica d’esnòrquel i submarinisme al llarg de la costa catalana.