Després d’analitzar 38 sèries de producció espanyola emeses entre 2020 i 2021 (Merlí, Farmacia de guardia o Veneno entre d’altres), la conclusió general és que el col.lectiu LGTBI no està fidelment representat.

L’estudi l’ha dut a terme un equip d’investigadores de la Universidad de Salamanca i la UOC amb la idea de comprobar en quina mesura i de quina manera està represetat el col.lectiu LGTBI a les sèries, concretament a les 38 de producció española que es van emetre entre 2020 i 2021.

El mètode ha estat molt analític: s’ha triat a l’atzar un episodi de cada sèrie i s’han llistat els personatges que hi apareixen i tenen al menys una línia de text. De cadascun, n’han determinat el gènere i l’orientació sexual i s’han descrit les caracterítiques que els han otorgat.

La representació del col.lectiu LGTBIQ és dispar. Mentre que els gais apareixen sovint i amb certa acceptació social, les lesbianes no apareixen amb tanta freqüència. D’homes trans no en van trobar cap, mentre que les dones trans apareixen amb trets estereotipats:

“És preocupant veure com les persones trans representades sovint pertanyen a classes socials baixes i marginades, i se’ls atorguen característiques que entenem com a negatives, com fumar o beure”, destaca Ariadna Angulo Brunet, investigadora del grup Epi4health dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Una altra dada que no es correspon amb la realitat és la representació de dones cis: només en un 38%, mentre que la població mundial femenina és del 50%.

Ariadna Angulo remarca la importància d’aquest estudi que posa de manifest de manera objectiva com les sèries representen de manera distorsionada la comunitat LGTBI i la gran influència i responsabilitat que tenen com a mitjà de difusió global en l’acceptació social d’aquest col.lectiu.

Tot seguit, reproduim la nota de premsa de la UOC on trobareu, al detall, els resultat de l’estudi:

A les sèries espanyoles, hi falten dones, homes trans i persones no binàries
L’estudi, amb participació de la UOC, forma part d’un projecte que analitza com els personatges LGBTIQA+ de les ficcions seriades ajuden a reduir els prejudicis socialsUna de les troballes és que no s’ofereix una representació positiva de les persones trans

Des d’Antidisturbios a Merlí: Sapere aude, passant per Patria, Física o química o Veneno, tres investigadores, de la Universitat de Salamanca i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han analitzat l’orientació sexual, la identitat de gènere i altres aspectes dels personatges de 38 sèries de producció espanyola emeses en línia entre 2020 i 2021. L’objectiu era conèixer les principals característiques dels personatges LGBT+ en comparació amb les de la resta, per tenir una base de treball sobre la qual estudiar la representació d’aquest col·lectiu a les ficcions seriades espanyoles i la seva repercussió social. I els primers resultats són clars.

A les sèries, hi falten dones cis, és a dir, dones que van ser assignades al sexe femení en néixer, que són més de la meitat de la població espanyola i només un 38,9 % a les ficcions.
Hi manquen homes trans, persones que van ser assignades al sexe femení en néixer, però amb una identitat de gènere masculina.
I també hi falten persones no binàries, és a dir, amb identitats o expressions de gènere diverses, o bé amb cossos considerats no normatius.

La investigació, publicada en obert i en línia a finals de 2022, i en paper aquest estiu, es va dur a terme abans de l’aprovació de l’anomenada Llei trans i considerant la denominació LGBT+, que actualment s’ha ampliat fins a LGBTIQA+. Tot plegat, dos canvis que poden influir en les noves produccions, com explica una de les autores de l’estudi, Ariadna Angulo Brunet, investigadora del grup Epi4health dels Estudis de Ciències de la Salut i vinculat a l’eHealth Center de la UOC i professora lectora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació: “Hi ha antecedents que mostren com el fet de reconèixer el matrimoni entre persones del mateix gènere l’any 2005 va fer que, a la televisió, es modifiqués l’estratègia a l’hora de representar l’homosexualitat, oferint una imatge més positiva d’aquestes persones. Avui, la producció audiovisual i les formes de consum han canviat, però podríem esperar que també es vagi introduint una visió més favorable de les persones trans després de l’aprovació de la nova llei. De fet, una de les troballes del nostre estudi ha sigut que no s’ofereix una representació positiva de les persones trans”.Angulo Brunet ha dut a terme l’anàlisi juntament amb les investigadores de la Universitat de Salamanca Beatriz González de Garay i María Marcos Ramos.

L’article s’emmarca en un projecte de recerca internacional anomenat LGBTIQ+ screens. Aquest projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, té l’objectiu d’estudiar, entre el 2019 i el 2024, tres aspectes de les sèries de producció espanyola: les característiques dels personatges LGBTIQ+; com aquests poden ajudar a reduir els prejudicis, i quines accions educatives es poden engegar per contribuir-hi. A més de les tres investigadores anteriors, hi treballen especialistes de les universitats Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, de Múrcia, Rey Juan Carlos i Nacional de Singapur, així com professionals freelance de Brasil i Sèrbia.

Personatges trans: pocs i estereotipats
Per fer l’estudi, les investigadores van analitzar els 749 personatges que apareixien en un capítol escollit a l’atzar de cadascuna de les 38 sèries de ficció espanyola seleccionades, les quals van ser emeses en alguna d’aquestes sis plataformes: Movistar, HBO, Amazon Prime, ATRESPlayer, Netflix i Disney+.El fet que una de les sèries estudiades fos Veneno ha contribuït a engreixar la proporció resultant de personatges trans, un total de 10 d’entre els 749 analitzats. “L’OMS apunta que al món hi ha entre un 0,3 % i un 0,5 % de persones trans i, en aquest estudi, n’hem trobat un 1,3 %, la majoria a la sèrie Veneno. Totes són persones trans femenines en edat adulta, no hem trobat ni un sol caràcter trans masculí. Cap té estudis, a diferència dels personatges cis, que disposen d’estudis universitaris en un 60 % dels casos, i un 75 % dels personatges trans tenen un nivell socioeconòmic baix, en contrast amb un 9 % dels personatges cis. També, hem detectat un consum més alt de tabac i substàncies il·legals dins els personatges trans”, detalla Angulo Brunet, il·lustrant així els estereotips més aviat negatius atribuïts a les persones trans.

Molts gais, poques lesbianes
Pel que fa a l’orientació sexual, la professora de la UOC destaca que dinou dels trenta personatges no heterosexuals estudiats són gais, mentre que només nou són lesbianes. “Segons el Baròmetre Control 2017, a Espanya hi ha un 10 % de persones no heterosexuals. Si bé no hem pogut saber l’orientació sexual de tots els personatges de les sèries estudiades, entre els que sí que hem pogut analitzar hi ha un 8,8 % de persones amb una orientació sexual diferent de l’heterosexual. Podríem pensar, doncs, que malgrat que estan infrarepresentades, el valor s’acosta a la realitat. Però un 63,3 % d’aquests personatges són gais homes cis, el 30 % són lesbianes dones cis i només hem trobat un 6 % de casos amb altres orientacions sexuals”, concreta Angulo Brunet.

En aquest sentit, la investigadora adverteix que les plataformes de reproducció en continu tenen encara molta feina per fer si volen normalitzar els col·lectius LGBTIQA+ a les seves produccions: “Sovint sentim que fan esforços per incloure aquestes persones, però més enllà de mirar si el global està cobert, hem vist que és important analitzar com se les representa”.Amb tot, es mostra optimista: “Des que va començar el projecte, s’ha avançat molt en la representació de diversitats a les sèries. És probable que si repetíssim l’estudi en el darrer any, afortunadament la imatge seria diferent. Les plataformes de reproducció en continu han obert la porta a poder oferir contingut que dona resposta al context social en què vivim. Sèries que susciten preguntes i inquietuds a l’espectador. Sèries que permeten que persones LGBTIQA+, quan consumeixen audiovisuals, puguin veure’s representades a la pantalla. És molt important seguir avançant en aquesta línia, i sobretot és fonamental incloure altres realitats que no siguin només els homes cis homosexuals quan parlem de persones LGBTIQA+”, apunta.

Angulo Brunet treballa ara en tres experiments per estudiar els estereotips envers gais, envers lesbianes i envers persones trans: “Volem fer un pas més per entendre com la representació d’aquestes persones pot afectar l’audiència d’audiovisuals“, avança.Aquest projecte de recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 5, Igualtat de gènere, i 10, Reducció de les desigualtats.