L’esplanada davant de la central de Vandellòs I ha estat l’escenari triat per diverses entitats ecologistes, el sindicat CGT i ICV i CUP (amb representants locals) per recordar l’accident que va patir el centre avui fa 25 anys. Els participants, en boca del coordinador de la campanya de commemoració de l’accident, Eloi Nolla, han insistit que és “necessari i urgent” marcar un calendari de tancament de les centrals nuclears a tot l’estat espanyol. Nolla també ha apuntat que seguir apostant per l’energia nuclear és “mirar cap enrere” i que “necessitem mirar endavant”. L’acte d’aquest diumenge ha consistit en uns funerals simbòlics i una ofrena floral al qual han assistit gairebé un centenar de persones.

Eloi Nolla ha explicat els motius pels quals creuen que s’han de tancar les nuclears, amb un calendari pactat amb tots els agents socials, polítics i econòmics. D’una banda, per “la perillositat que impliquen”, i de l’altra, perquè “econòmicament no hi ha una viabilitat per aquests centres”. A més, ha recordat que durant tot aquest any, i en el marc de la campanya ’25 anys aniversari de l’accident Vandellòs I’, han “desmuntat” les mentides tant de l’estat espanyol com del Consell Assessor de Transició Nacional.

Aquest últim, ha detallat, “aposta per perpetuar fins als 60 anys l’activitat de les centrals nuclears”, i “ho fa en base a tota una sèrie de mentides”, ha assegurat, “com ara que aquestes plantes no tenen incidències i són segures”. En aquest sentit, el coordinador ha apostat perquè la construcció d’un nou país passi per “oblidar-nos de l’energia nuclear”.

L’acte d’aquest diumenge, vistós i festiu, ha simbolitzat uns funerals en memòria de Vandellòs I als quals han assistit, entre altres, l’exconseller de Medi Ambient, l’ecosocialista Salvador Milà, el diputat socialista tarragoní Xavier Sabaté, i també l’arquitecta i exregidora del barri de Ciutat Vella de Barcelona, Itziar González. Precisament aquesta última ha estat l’encarregada de llegir el manifest.

En el text han lloat l’actuació dels bombers la nit de l’accident, i han posat damunt la taula l’accident nuclear de Fukushima que “ha tornat a posar en evidència la perillositat d’aquestes instal·lacions”. L’allargament de la vida de les centrals l’han qualificat de “bogeria”, de “risc inassolible” i d’una “invitació al suïcidi”.

L’experiència de Vandellòs I

Nolla ha relatat també que l’accident de Vandellòs I “ens va ensenyar moltes coses”, ja que “va aproximar el perill nuclear a la població”, va demostrar que “una central nuclear, quan es tanca, deixa la població del voltant molt més segura”, i “va servir per aprendre com es desmantella una central nuclear”. Una experiència, ha apuntat el coordinador, que esperen que serveixi per a la resta de centrals nuclears espanyoles, “fins que quedin totalment desmantellades totes”, ha etzibat.

Escenari de futur

El desmantellament està previst que finalitzi al 2028, “però hi haurà residus d’alta activitat que es quedaran en aquest emplaçament durant centenars d’anys”, ha lamentat Nolla. “L’herència que ens deixen els residus nuclears és una herència de per vida”, ha sentenciat, “que pagarem no solament nosaltres, sinó generacions i generacions posteriors”. “Els contribuents, quan ja no quedin centrals nuclears”, ha manifestat, “seguiran pagant a la seva factura de la llum un percentatge per gestionar uns residus radioactius que s’estan generant en aquests moments”.

L’accident

El 19 d’octubre de 1989 a les 21.40 hores es va produir l’accident nuclear de Vandellòs I, el més greu de la història nuclear espanyola. Tot plegat va començar amb un incendi a la sala de turbines que es va propagar fins al reactor i va estar a punt de provocar una fusió del nucli i una fuita de gas i aigua radioactiva, tal com anys després va passar a Fukushima, al Japó, l’any 2011.

El foc va donar lloc a una inundació que va deixar inservibles dos dels quatre turbo bufadors, peces que serveixen per refrigerar el reactor, i va danyar els altres dos que quedaven, amb el conseqüent risc que la reacció en cadena es descontrolés i es produís la fusió del nucli. Van ser els bombers els que van aconseguir acabar amb l’incendi, evitant de passada una enorme fuita radioactiva.

L’incident va provocar una gran mobilització social contra la central que va acabar amb el tancament de la planta mesos després. El seu desmantellament, però, encara no ha acabat, ja que resta pendent la tercera i última fase, corresponent a la retirada del reactor i l’enderroc de tots els edificis. Una operació que es preveu que es pugui completar al 2028.