Estrena amb el lema “com a fita, la superació” i amb moltes ganes de projeccions i xerrades d’un cicle que arrencava tímidament però que amb 16 edicions ja s’ha fet un lloc en el podi de les parades obligades dels adeptes a les muntanyes, l’alpinisme i l’escalda d’arreu. Així ho veu l’ànima i motor del Cicle, l’entusiasta Pau Salas.
A la conferència inaugural l’alpinista de Guipúscoa no ha parlat gaire dels 14 vuitmils, de les grans muntanyes que la van situar com a primera dona del món en coronar tots els seus cims. Les històries que ha portat a l’auditori Diputació han estat més aviat de petits mons i grans esperances. Les d’un dels llocs més remots del Nepal, “que no trepitja ni déu”, a la regió del Bajhang.
Allà perviu una tradició masclista, el “Chhaupadi”, les dones, quan tenen el període, són apartades de la comunitat. “Se les considera impures. Encara menys poden escalar una muntanya, els déus es podrien enfadar”, diu Pasaban amb gest seriós i mirada profunda, quan rememora l’expedició amb Jorge Egotxeaga, Martin Ramos i 4 noies d’allà.
“No podem anar allà i dir-los que els que fan està bé o malament, però podem a través del documental cridar l’atenció sobre la injustícia”, afirma l’alpinista.
Reconeix que els va costar molt de convèncer a les famílies de les quatre noies que havien de formar part de l’expedició a la muntanya sagrada del Saipal, però ho van aconseguir trencant barreres i estereotips.
En aquest petit món, “lluny de tot”, moltes noies deixen l’escola de molt petites, als 7 o 8 anys. Sovint als 14 ja estan casades i als 15 tenen fills. “Quan els hi preguntem diuen que són felices, ens enviem WhatsApp amb alguna d’elles, però aquí ens xoca la seva realitat”.
“A través de la nostra fundació també les ajudem a formar-se, i així posar un petit gra de sorra en aquest lloc tant remot perquè algun dia, encara que passin molt anys, elles puguin ser les impulsores d’un canvi de paradigma”, afirma Pasaban, ara amb un somriure d’esperança.
55 minuts de documental amb un auditori ple de gom a gom i preguntes i respostes sinceres en el posterior col·loqui, amb el periodista de TV3 Jordi Gil com a conductor.
En una entrevista al Pont de Mahoma, abans de la projecció, Pasaban ens parla de la importància de l’equip i diu que es “parla molt pocs d’aquests invisibles”, aquells “gràcies als quals jo he fet els 14 vuitmils”, els sherpas del Nepal i els portejadors del Pakistan (diu els seus noms..).
Finalment, lamenta la massificació de les muntanyes, tan l’Everest com el K2; “els dos igual de perduts”. Afirma que qualsevol dels que hi van ser llavors diran: “quina sort que vam tenir de viure aquella època. Ara, vas a l’hivern, com hi va l’Àlex (Txikon) (…) Les últimes fotos del K2 són com les de l’Everest, és el mateix.
“Nosaltres quan vam fer l’Everest el 2004, feia tres anys que no el feia ningú. Les cordes que hi havia les vam posar nosaltres. Al Coll de Botella, un tros de corda allà per a fer el ràpel per baixar, punt i s’ha acabat. I d’allà cap a dalt no hi havia ni un metre de corda, i si caus ‘adeu, molt bones!”
La muntanya té la seva pròpia llei, com la vida. L’alpinista recorda que el cim més difícil de la seva vida el va superar el 2006. Va deixar enrere una depressió que li va provocar constatar que mirant al seu voltant els amics tenien família, i una “vida normal”, i ella només muntanyes. “Ara treballo sovint amb adolescents sobre aquest tema, del que s’ha de parlar, i malauradament n’hi ha que estan patint molt. Vivim en un món on parlar d’això és encara un tabú. La vida tan perfecta que sembla que hem de tenir i exhibir a les xarxes i tot plegat, no ajuda”. Malgrat tot, jo “sempre els hi dic que es pot sortir d’un forat fosc, per més profund que aquest sembli, sobretot si es demana ajuda”.
Amb orgull afirma que el seu fill apunta maneres, i tot i que encara és petit el porta a les muntanyes. I ho tenen fàcil a la Val d’Aran, on resideixen. Tan aquí com al seu País Basc natal hi ha molta tradició de muntanya, i bona gastronomia, diu somrient.
(L’entrevista al Pont de Mahoma la podreu sentir el proper dijous, 9 de març, a les 10h)
El Pont de Mahoma
Podem parlar de la muntanya des de primera línia de mar perquè tenim els experts necessaris. Coneix la darrera hora de tots els esports de muntanya de la mà dels millors escaladors i alpinistes del país. El Pont de Mahoma és el teu programa de referència!
