powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.

“Como vosotros, maricones y bolleras, ya os podéis casar y adoptar, ya estáis bien”. Per desmentir i lluitar contra aquesta complaença popular, el periodista Rubén Serrano ha publicat el llibre No estamos tan bien. Nacer, crecer y vivir fuera de la norma en España. El vindrà a presentar a Tarragona, divendres a les 18:30h a Casa Canals, dins l’ExtincióFest.

Rubén Serrano és periodista especialitzat en cultura, gènere, LGTBI i VIH. Ell va impulsar el moviment #mequeer a Espanya. De les xarxes, va recollir el testimoni de centenars de persones que havien patit episodis de violència per motiu de la seva orientació sexual. Ara n’ha recollit alguns i els ha donat veu en aquest llibre.

“No sé si la meva història és important”, així començaven la majoria dels entrevistats. Justament la voluntad de l’autor és visibilitzar aquesta majoria minoritzada. Proporcionar-los un lloc per trobar-se, valorar-se, aixecar el cap. “Las personas LGTBI+ no somos responsables de la discriminación que sufrimos ni tenemos la culpa de que se ataquen nuestras libertades y se vulneren nuestros derechos. Existimos. Estamos aquí. Ya no queremos estar en los márgenes. Jamás elegimos estar ahí”, explica en la introducció.

El llibre també ha de servir per explicar a les persones no LGTBIQ+ com se senten “vuestro hermano gay en la adolescencia, lo que siente vuestra amiga trans ahora mismo o lo que sintió aquella chica que viste por el pasillo del instituto cuando le gritaste «bollera»”

Educar en l’empatia i la comprensió és la millor manera d’acabar amb la violència cap a aquest col.lectiu, que segons Rubén, es “sistemática, crónica e histórica. La violencia que recibimos viene de partidos políticos, instituciones religiosas, jefes, compañeros de clase, compañeros de trabajo, padres, madres, conocidos y desconocidos. La violencia sigue estando ahí. Sigue repitiéndose. Sigue haciendo su camino. No se corta. No se frena. No se detiene”

Al llibre, Rubén relata les experiències dels diferents testimonis amb vivències de violència física i extrema fins a situacions de violència quotidiana, tàcita. Exemples que escampa al llarg dels capítols, dedicats a espais del dia a dia, com l’escola, la llar, la feina, el metge,…

Experiències crues, que Rubén Serrano desplega en una narració emotiva però directa, despullada de victimismes. El lector no pot fer més que empatitzar.