A l’Àngels no li importa morir sola ni abans d’hora. No li importa morir atropellada o engegar-se un tret. L’Àngels està llesta per fotre el camp. Però només marxarà sabent que alguna cosa en ella és certa, que alguna part de la seva vida ha estat viscuda amb autenticitat. Un racó a la penombra; una actriu en decadència; una desconeguda; un poeta vergonyós. A fora plou. O ho sembla.