Aquest dijous vindrà a Tarragona el magistrat Joaquim Bosch, jutge de primera instància i instrucció a Moncada (València) i exportaveu nacional durant quatre anys de Jutges per la Democràcia. Presenta (19 h) a la seu del Col·legi d’Advocats, al carrer Enric d’Ossó l’assaig: “La patria en la cartera. Pasado y presente de la corrupción en Espanya” (Ariel).
Hem parlat amb ell i també amb l’advocat Paco Zapater, que presenta el llibre.
powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.
En una àmplia entrevista a la ‘Veu de Tarragona’, el magistrat valencià recorda que en el seu moment una auditoria del Tribunal de Comptes Europeu alertava que per cada mil metres quadrats de superfície de carretera construïda, els espanyols es gastaven 160.000 euros, davant dels 82.000 euros d’Alemanya. El tribunal, que va analitzar projectes pagats amb fons europeus, atribuïa aquest desfasament a les característiques del sistema d’adjudicació de les obres, que propicia la corrupció.
“A més, a l’Estat no hi ha sistemes reguladors que ho evitin com passa en altres països com Dinamarca, Suïssa o Alemanya”.
Joaquim Bosch
Però el fons de la qüestió és més complex, és sistèmic, i té unes arrels que neixen en la total impunitat de la Dictadura, que van seguir ben arrelades durant la Transició -on es va fer els que es va poder- i s’han perpetuat en temps de Democràcia.
Bosch explica al llibre que hi ha delictes que són molt difícils de perseguir, i la corrupció n’és un d’ells. Relata autèntiques trames d’enginyeria financera que organitzen empreses pantalla, equips de testaferros, moviments a paradisos fiscals i, per tant, són molt difícils de detectar. A més, el nombre de jutges per càpita a nivell de l’Estat és molt baix, i aquests acaben «perseguint en bicicleta a delinqüents que van en Mercedes».
“Perseguim en bicicleta a delinqüents que van en Mercedes“
Joaquim Bosch
El Consell d’Europa, recorda Bosch, a través del grup Greco (grup d’estats contra la corrupció) diu que el país no passa els estàndards europeus en matèria d’independència judicial. Al llibre, de fet, relata com els alts tribunals de l’Estat estan polititzats; tant el Suprem, com el Constitucional, “on no arriben els millors magistrats, sinó els que estan més ben posicionats; els que tenen contactes amb les cúpules polítiques“. A més, el poder judicial no és escollit a través d’un sistema de pesos i contrapesos per garantir que no s’ultrapassen línies vermelles. Sinó que està dissenyat a través d’un pacte -ara encallat- de quotes polítiques. I això és també una remola per perseguir la corrupció.
Tampoc ajuda en el cas del conflicte a Catalunya, on caldria imparcialitat
Una imparcialitat que no s’ha vist a Catalunya, amb un conflicte complex. Sí que n’hi va haver, segons el magistrat, en el cas del Quebec. Allà, al Canadà, amb un Tribunal Suprem amb credibilitat internacional, que va fer el seu paper, mediar.
Corrupció sistèmica, doncs, sense voluntat política per canviar res, ni que sigui per omissió, defensa el magistrat. Canvis que es van fer, per exemple, en el cas de Singapur o Botswana, impulsat avenços i mesures per revertir el sistema.
Amb tot, conclou que el sistema judicial, les trinxeres de la justícia no han funcionada malament. Hi ha canvis, però cal avançar més. La prova és que a les presons hi ha condemnats per corrupció, des d’alcaldes a presidents provincials, banquers o ex ministres.
Amb tot, l’Estat està al capdamunt del rànquing de la corrupció a nivell d’Europa. El problema, recorda, són els 50 mil milions d’euros que es fon cada any la corrupció”, diners que permetrien solucionar molts problemes endèmics.
“El problema, recorda, són els 50 mil milions d’euros que es fon cada any la corrupció”
Joaquim Bosch
Els economistes, de fet, asseguren que si a la mort de Franco haguéssim acabat amb la corrupció heretada del règim, avui Espanya tindria una renda per càpita superior a la mitjana europea i propera a la de Finlàndia.
Fan falta reformes estructurals, conclou, mecanismes dels que no han dotat al sistema judicial. A la cua europea del nombre de jutges per habitant, i al capdavant pel nombre de polítics corruptes.
Amb tot, defensa una justícia que veu com una aspiració i un valor de la societat. I lamenta certs privilegis de les grans entitats bancàries en detriment dels drets de la ciutadania. Ho demostren els milers de demandes per les comissions injustes, les clàusules sol, o l’impost de les hipoteques.