Deu partits després, el Nàstic torna a sumar quatre victòries consecutives per acabar la Jornada 19 com a quart classificat amb 35 punts, la millor primera volta del s. XXI que cap equip del Nàstic hagi fet.

Els de Dani Vidal, que van fer un pas endavant després de l’ultimàtum d’aquest desembre, han demostrat que la unió fa la força, i que les males dinàmiques sempre tornen a la normalitat quan un equip té qualitat i una idea clara. Sotmetre a l’equip a una pressió difícil de gestionar els ha millorat, però la millor manera que tenen de demostrar-ho és sobre la gespa.

El partit davant el Celta Fortuna, amb una bona entrada i un camp complicat (per l’ambient i l’estat del terreny de joc) motivava més a un Nàstic que va esperar arreplegat als gallecs al seu propi camp. Els grana esperaven les oportunitats com depredadors que buscaven cansar la seva presa.

Javi Rodríguez va ser el millor per part dels blaucels, generant per banda i fent patir a un Joan Oriol que va acabar esgotat físicament. El lateral dret espantava Varo en dues ocasions que fregaven el pal esquerre, gairebé consecutives, i deixaven al Nàstic en estat d’alerta durant la resta del partit.

L’àrbitre no va escatimar en targetes, mostrant-ne 4 durant la primera part, i el partit va ser un pols de força constant que no va acabar de resoldre’s en els primers 45 minuts a causa de la precaució dels dos conjunts. L’espera defensiva del Nàstic els va ajudar per arribar menys cansats a la segona part, però amb la mala sort de sumar la baixa de David Concha, qui va notar molèsties musculars a la mitja hora de partit.

L’única acció de perill seriosa pels grana a la primera part va sortir de les botes de Jaume Jardí. El reusenc va posar la pilota a les mans del porter, sense més complicacions.

“Les xifres et fan sentir molt orgullós perquè et comparen amb el millor Nàstic de la història recent”

dani vidal

La segona meitat iniciava amb canvis per part dels dos equips, amb la sorprenent suplència d’Andy Escudero i la incorporació d’Ander Gorostidi per afegir múscul a l’equip en defensa i atac. Pocs minuts després del segon xiulet (52′), Pablo Fernández recollia una pilota magnífica de Marc Fernández per superar el porter i fer pujar el seu gol al marcador, el quart de la temporada.

El gol de Pablo revalorava encara més el seu treball en atac, però també en conjunt. Un jugador capaç de canviar el Nàstic, i de ser una peça fonamental, ja pretès per altres equips de gran nivell a la categoria.

A partir del gol, el partit va decaure com a espectacle futbolístic, però va significar una masterclass defensiva per part de Dani Vidal, que va jugar bé les seves cartes amb els canvis. L’equip passava a un sistema de cinc defensors a partir del minut 60, amb sis defensors purs – Iker Recio actuant com a extrem – sobre el camp. El Nàstic completaria un partit molt bo defensivament, sumant-hi l’actuació estel·lar d’Alberto Varo.

Entre les ocasions a la segona part, va destacar l’actitud ofensiva d’un Gorostidi molt receptiu i atent, que fins i tot va generar perill a dalt amb una arribada que va quedar-se a prop del gol. Pablo també marxava substituït, cansat i tocat d’un cop rebut a l’inici de la segona part, però sense res greu.

Els locals no van poder enderrocar el mur tarragoní, cometent l’error de substituir el seu davanter més alt i potent per tractar d’atacar per les bandes. Alberto Varo va ser el malson de la Canteira Celeste, parant una pilota ajustada al pal que ja semblava gol, i protagonitzant l’acció de la jornada, amb una aturada en l’aire impossible que va evitar l’empat.

El partit acabava amb sis minuts d’afegit un públic conscient del que significaven els 3 punts a Barreiro: assaltar el líder a casa seva, assegurar els Play-offs i mostrar una cara que a tots els aficionats identifica.

El Nàstic enfrontarà el CD Lugo al Nou Estadi per estrenar una segona volta que es preveu interessant, com menys. A 4 punts del líder, i amb els deures fets durant la primera volta malgrat els inconvenients, els grana han demostrar ser un equip capaç de lluitar per l’ascens. Una il·lusió que els jugadors i la directiva han demanat que es retorni en forma d’assistència i ànims al Nou Estadi cada diumenge.

El partit del diumenge pot ser una demostració de com el ‘Temple’ s’ha convertit en un fortí, ja que ningú ha guanyat encara aquesta temporada. Sense ultimàtums, ni pressió, aquest Nàstic vola.

Més Notícies