Malgrat voler evitar-ho, creixen els fantasmes al Nou Estadi després de partits com el d’aquest diumenge. Els primers minuts posteriors al descans han estat el malson dels grana durant els últims dos partits i, fins i tot, d’encontres del final de la temporada passada. El Nàstic esperava una Reial poc agressiva en un estadi amb més de 7.300 persones, però tot ha estat diferent.
Els grana i els ‘Txuriurdins’ iniciaven el partit amb les seves propostes ben clares: Els de Dani Vidal ja portaven la iniciativa després de 10 minuts, i els visitants quedaven a l’espera dels contraatacs que els caracteritzen. Amb un sistema de 5-3-2, els bascos han començat a obrir espais amb facilitat gràcies als moviments de Goti i Pablo Marín, els millors de la Reial.
Passat un quart d’hora, Andy demostrava la seva picardia i veterania rematant una pilota que havia quedat ‘morta’ al vèrtex de l’àrea, tot just quan els jugadors blanc-i-blaus badaven protestant una falta. L’alacantí col·locava la pilota al pal dret, impossible per Gaizka Ayesa, i amb l’1 a 0 es convertia en el màxim golejador grana aquesta temporada.
Més enllà de les queixes dels jugadors bascos, que esperaven cometre errors tan aviat, el partit donava un tomb interessant. La Reial, amb necessitat de remuntar la situació, s’activava i donava un altre caire a l’encontre. Bryan Fiabema i Ekain es convertirien en un constant mal de cap pels centrals (fins i tot amb un gol anul·lat al noruec per fora de joc), però no veurien porteria fins a la segona part.
Els ‘Txuriurdins’ van cedir el control del joc per moments durant la primera meitat per confiar al Nàstic, i Varo no va treballar. El Gimnàstic, en canvi, desaprofitava l’oportunitat de sentenciar aviat el partit. Un excés de confiança que van pagar.
“T’enfades, malgrat que pot passar. Hem d’intentar posar remei. La reacció ha estat bona i hem fet mèrits per empatar.”
dani vidal
A partir del minut 46, un cop xiulava l’àrbitre del partit -polèmic en diverses accions i objecte de crítiques per algunes decision- el Gimnàstic entrava en una espiral d’errors i desconnexions que costaven la remuntada.
Ekain posava la punta de la bota per fer entrar l’1 a 1, i pocs minuts després, Eder García deixava el Nou Estadi amb la boca oberta. El migcampista posava l’1 a 2 des de més de 30 metres per la creueta d’Alberto Varo, que tornava a encaixar dos gols en un partit oficial consecutivament.
L’equip entrava, de nou, en una dinàmica desesperada que frenava els nervis amb l’entrada de canvis. Mario Rodríguez aportava a l’equip el que no havien trobat durant la primera part, i arrel de generar accions, en un córner, arribava el gol. Pablo Trigueros rematava de manera excel·lent i sumava el seu segon gol de la temporada. Ell sol ja ha aportat al Nàstic 4 punts amb els seus cops de cap.
La Reial, a més, es quedava amb deu després d’una dubtosa expulsió de Mikel Goti amb dues entrades agressives consecutives sobre Jaume Jardí i Pablo. Una oportunitat de dominar que el Nàstic aprofitaria, però l’encert de cara a porteria no va ajudar.
El mateix Trigueros es quedava amb la mel als llavis rematant des de poc més d’un metre a la porteria i veient com Gaizka aconseguia fàcilment la pilota. Mario també feia treballar el porter des de fora de l’àrea amb un xut escorat que fregava el pal.
L’àrbitre xiulava el final i deixava els aficionats -que venien contents després d’un dinar de mandonguilles amb sípia multitudinari al Bar del Nou Estadi- amb cara d’incredulitat. L’equip treia un altre empat que, als ulls de tothom, hauria d’haver estat una victòria, i després de tres jornades sense sumar de tres, ja demanen canvis.
L’onze ja no sembla tan inamovible, i el Nàstic ja pensa en el partit més complicat que ha tingut fins ara: el Deportivo de la Corunya. L’ambient i la pressió seran apassionants, però quedarà veure si continuar líders malgrat el mal joc, també passa factura.