El Nou Estadi Costa Daurada tornava a disfressar-se d’Olimp per la tornada de les semifinals davant el Ceuta d’aquest diumenge. 13.972 ànimes tornaven a ajuntar-se a l’estadi per gaudir d’una (nova) cita èpica aquesta temporada, amb la millor entrada del curs i la tercera millor de tota la història del club.

El Nàstic és el millor local de la categoria, només dues derrotes en 17 partits aquesta temporada a Tarragona. L’AD Ceuta arribava a la capital de província amb registres deficients com a visitant, però amb la promesa de “donar guerra” després de l’anada a l’Alfonso Murube, acabada amb un incòmode 2-2.

El partit iniciava lluny de la gespa, a l’esplanada de l’Estadi. Més de mil aficionats rebien el bus del Nàstic amb bengales i càntics que feien posar els pèls de punta a qualsevol. Això, ja era una victòria. El primer gol abans d’iniciar el partit.

En l’ambient es respirava una tensió que es va traslladar als jugadors de l’equip nord-africà, que des del primer minut van patir a l’hora de treure la pilota des del darrere.

Joan Oriol i Pol Domingo, magnífics en totes les facetes del joc, van ser els encarregats durant la primera meitat d’anul·lar els atacs rivals. Van vindre amb la lliçó apresa després d’un partit que se’ls va complicar a Ceuta i, al Nou Estadi, ho van fer massa fàcil.

La gran sensació del moment, Alan Godoy, va tornar a exercir el seu paper de ‘superestrella’ amb la gent de Tarragona al minut 21′. El canari recollia una pilota a la frontal de l’àrea i, tot sol, marxava de Danese per posar l’1-0 amb un xut escorat al pal dret. Un gol que feia embogir a tothom i que alliberava les tensions del començament.

A partir del gol, el Nàstic milloraria encara més el seu rendiment, amb més efectivitat de cara a porteria i un sistema defensiu digne d’una altra categoria. Nacho i Trigueros també van ser protagonistes deixant sec al golejador Rodri Ríos durant 45 minuts. Alberto Varo també va fer de les seves evitant el gol en més d’una ocasió, destacant un mà a mà contra Iglesias al minut 20′.

El partit també va omplir-se de polèmica per diverses jugades dubtoses dins l’àrea ceutina amb caigudes de jugadors grana. L’àrbitre va escatimar en faltes (i penals) xiulats, i va deixar amb la mel als llavis als aficionats per veure el primer penal de l’any. A la primera part, Nacho va rebre una entrada per darrere inesperada dins l’àrea, i a la segona, Uche no va veure targeta, ni tan sols es va xiular falta quan va tirar a terra a Godoy a la frontal de l’àrea tot sol.

Quan semblava que la primera part acabaria amb l’1-0, Joan Oriol va decidir fer meravelles per posar terra pel mig en l’eliminatòria. El ‘capi’ marxava tot sol en una jugada per banda esquerra, que feia oblidar la seva edat (37) i feia fregar-se els ulls a tot l’Estadi. L’experimentat lateral posava una pilota deliciosa per Borja Martínez, que rematava tot sol dins l’àrea i, al descompte (45+3′) marcava el 2-0.

La segona part iniciava amb una notable comoditat grana sobre el camp, i a les grades. El públic tornava molt content per presenciar un segon temps, un fet que poques vegades havia passat aquesta temporada. Així i tot, la polèmica a les grades abans del descans va tapar el resultat al marcador i va fer entrar el Ceuta al partit.

Els aficionats rivals, que van ser rebuts amb un llançament d’objectes que va provocar el trencament d’un vidre del seu autobús, van enfrontar-se amb el públic grana obligant a intervenir a les forces de seguretat en més d’una ocasió. També hi va haver tensió entre les banquetes dels equips, que també van haver de separar-se en un moment de tensió màxima.

Els primers minuts de la segona meitat van ser un teva-meva dels dos equips, amb un Ceuta de José Juan Romero molt més animat. El joc per bandes es va revolucionar, i Oriol i Pol Domingo van tindre més problemes després d’una primera part més intensa en atac que va conservar més frescos Cédric i Aissar.

El Nàstic les va continuar tenint de tots els colors, amb un nou intent de Joan Oriol per banda que acabava sense èxit, o un centre que Uche treia per centímetres que hagués deixat tot sol a Nacho González.

No aprofitar les ocasions va tindre conseqüències i Rodrí Ríos no va perdonar. El davanter, que ja havia fet els dos gols de l’anada (2-2) a Ceuta, va aprofitar una jugada molt estranya entre Varo, Marc Fernández i diversos jugadors que eren a l’àrea grana per caçar el rebot i posar el 2-1 (65′).

A partir del gol, el Ceuta va fer patir el Nàstic durant 20 minuts amb un bombardeig d’ocasions. Les més clares van ser la de Lolo dins l’àrea rebent tot sol i rematant als núvols, i un nou cop de cap de Rodri Ríos que Varo va salvar ‘in extremis’ per donar oxigen a l’equip.

En la falta clara no xiulada a Godoy, Dani Vidal va ser expulsat amb vermella directa per les protestes i es perdrà els dos partits restants de la final dels Play-offs. Una mala notícia per a l’equip, que veia com la polèmica l’acabava afectant sèriament.

Els minuts finals, el Nàstic va entrar més en el partit, amb un Alan Godoy que tornava a provar meravelles de xilena dins l’àrea (i que per poc va entrar) i un Gorka Santamaría molt actiu que va sorprendre gratament i que, al descompte, gairebé va sentenciar l’eliminatòria amb un cop de cap que parava López a la línia.

Els de Vidal van complir gairebé a la perfecció amb el seu paper de favorits, i no van fallar davant la seva gent. Emoció a flor de pell, invasió parcial de camp en acabar el partit per fer-se fotografies i càntics de celebració merescuts per una afició que ha patit molt. “Ja tocava”, es repetien els aficionats un cop acabat l’encontre, i tres anys després, tornarem a tindre l’oportunitat de veure una final d’ascens a Segona Divisió.

Serà davant el Málaga, els ‘boquerons’, el pròxim cap de setmana amb l’anada a La Rosaleda i la tornada al Nou Estadi.

Més Notícies