El PSC ha guanyat les eleccions amb 42 escons i ha empatat el millor resultat de la història de la formació, el que va assolir el 2003 Pasqual Maragall en els comicis que van obrir la porta al primer govern tripartit de Catalunya des de la restauració de la democràcia. Amb gairebé el 99% del vot escrutat els socialistes fregaven els 870.000 vots, 200.000 més que fa tres anys, que convertien novament Salvador Illa en presidenciable guanyador de les eleccions. Illa ha esdevingut, així, el primer candidat a la Generalitat que ha guanyat dos conteses electorals seguides des que ho fes Artur Mas en les eleccions a la cambra catalana del 2010 i del 2012.

El PSC ha repetit, així, la victòria electoral que ja va aconseguir en els comicis anteriors, quan va obtenir 33 diputats amb la candidatura Socialistes i Units per Avançar, ja amb Salvador Illa com a candidat. Fa tres anys, però, el líder dels socialistes catalans no va aconseguir un pacte que li permetés afrontar una investidura amb garanties d’èxit i la llista més votada ha exercit en la darrera legislatura de cap de l’oposició al Parlament.

Els 2021 els socialistes es van imposar a la circumscripció de Barcelona i també van ser la formació més votada en vuit comarques, majoritàriament de l’àrea metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat i els dos Vallesos, però també al Tarragonès, passant pel Garraf i el Baix Penedès. A l’extrem nord el país, van ser la formació més votada a la Val d’Aran).

El socialistes van ser la primera força a 108 municipis, i es van imposar a totes les grans ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, inclosa la capital, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, Cerdanyola del Vallès o Viladecans.

També van guanyar a Tarragona, Salou, Vila-Seca, Cunit, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Martorell, el Vendrell i Sant Pere de Ribes, Blanes, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Roses i Portbou, entre altres. A la Val d’Aran van guanyar als principals municipis, com Vielha, Naut Aran, Bausen, Bòssost i Les.

Sigui com sigui, la legislatura del 2021 i la que s’enceta amb els comicis d’aquest diumenge consoliden un PSC que en les dues convocatòries anteriors, la del 2018 i la del 2015, havia obtingut resultats molt més discrets, en el context de la polarització de la societat catalana arran del procés sobiranista.

Així, l’any 2018, en les eleccions que va guanyar Ciutadans amb 36 diputats, el PSC en va obtenir 17 i va quedar en quarta posició a molta distància d’ERC (32) i de Junts per Catalunya (34). I l’any 2015, en què ERC i CDC van sumar esforços en la candidatura Junts pel Sí, que va obtenir 62 diputats, el PSC va quedar en tercera posició amb 16 escons, per darrere de Ciutadans que en va obtenir 25.

Van ser dues legislatures de travessa pel desert dels socialistes, que venien d’haver obtingut 20 diputats en les eleccions del 2012 (per darrere de CiU, amb 50, però gairebé empatant amb la segona posició d’ERC, amb 21) i 28 en les de dos anys abans, només per darrere dels 62 diputats de CiU.

Les dues legislatures anteriors, la dels comicis del 2003 i la dels comicis del 2006, van ser les dels dos tripartits entre PSC, ERC i IC-V, liderats pels socialistes que van aconseguir la presidència de la Generalitat per primera vegada des de la restauració de la democràcia després de la dictadura franquista.

A la primera, amb Pasqual Maragall al capdavant, el PSC va obtenir 42 diputats, per darrere dels 46 de CiU tot i que va aconseguir més vots que els convergents, concretament 1.031.454. A la segona, amb el lideratge de José Montilla, en va aconseguir 37, pels 48 de CiU.