El PSC ha guanyat les eleccions al Parlament Europeu a la demarcació de Tarragona, amb un 28,9% dels vots, amb un 9,92% escrutat. Els més de 68.400 vots als socialistes els han fet quedar primers, per davant de Junts, que ha superat els 42.000 vots i ha aconseguit el 17,74% de les paperetes. En tercer lloc ha quedat ERC, amb 39.890 vots i un 16,84%; i per just per darrere estan el PP amb quasi 35.000 vots i el 14,76%; i Vox, amb més de 18.700 vots i un 7,89%. Curiosament, els ultres de S’ha acabat la festa han aconseguit gairebé 8.000 vots i un 3,37%, passant per sobre de Podem (3%) i Comuns (2,84%).

El Parlament Europeu afronta així una nova legislatura més ancorada a la dreta, si bé la gran coalició de populars, socialdemòcrates i liberals aguanta la majoria parlamentària.

Tant el Partit Popular Europeu com l’espai a la seva dreta han millorat resultats. El PPE i els ultres d’Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes passen de representar el 42,21% dels escons a tenir-ne el 44,31%. En canvi, socialdemòcrates, ecologistes i l’Esquerra Unitària es queden amb poc més del 30% de representació. El centre s’empetiteix amb la caiguda dels liberals pels mals resultats del president francès, Emmanuel Macron. De fet, l’anunci d’una convocatòria electoral a França obre una nova incertesa a la UE.

En una compareixença després dels primers resultats, la candidata del PPE a la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s’ha reivindicat com una “àncora d’estabilitat” i intentarà reeditar “una aliança proeuropea” els pròxims cinc anys. El seu partit ha guanyat les eleccions europees aquest diumenge i, malgrat els bons resultats de les formacions d’extrema dreta, l’alemanya mira al centreesquerra per garantir-se una majoria a l’Eurocambra. Ara bé, la composició de la CE la trien els governs de la UE, de manera que Von der Leyen també haurà de buscar suports a les capitals europees en les pròximes setmanes.

I es que la Ultradreta ha estat primera força a França i Itàlia. Una d’elles serà Roma, on la primera ministra Giorgia Meloni ha consolidat el seu lideratge imposant-se a les eleccions europees, segons els primers resultats. L’extrema dreta s’ha disparat a Itàlia, França i Alemanya, els grans països fundadors de la Unió Europea, però guanya menys pes de l’esperat al Parlament Europeu arran de la reculada del partit ultraconservador de Llei i Justícia a Polònia i d’una baixada del Fidesz del dirigent hongarès Viktor Orbán.

Des dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -on s’inclouen grups com Vox o Fratelli d’Italia de Meloni-, per ara es marquen com a prioritat que Brussel·les adreci “qüestions que preocupen a la ciutadania com la defensa, la seguretat, la migració o els valors europeus”. Així que aspiren a marcar l’agenda política europea encara que sigui al marge de la gran coalició.