El 2 de març de 1974, Georg Michael Welzel, un jove de la República Democràtica Alemanya, va ser executat amb garrot vil a la presó de Tarragona. Inicialment identificat amb el nom fals de Heinz Ches, el règim franquista va ocultar la seva veritable identitat, un fet que no es va desvetllar fins vint anys després gràcies a la investigació del periodista Raúl Riebenbauer.
Welzel havia estat acusat de matar un guàrdia civil a l’Hospitalet de l’Infant. El seu cas, juntament amb l’execució del jove anarquista Salvador Puig i Antich, va marcar un dels episodis més repressius del final del franquisme.
La seva història, envoltada de dolor i interrogants, és el centre del podcast “El seu nom era Georg”, finalista als Premis Manyé i Flaquer en la categoria de Comunicació local.
Amb testimonis clau com el del seu nebot, Toni Welzel, i el del seu advocat, Jordi Salvà, el podcast reconstrueix els fets d’aquells dies. Salvà recorda com Welzel va mantenir fins a l’últim moment la seva falsa identitat, i com va viure l’última nit abans de l’execució. Per la seva banda, Paco Zapater, advocat i col·laborador del projecte, ajuda a situar el cas en el context polític i social d’una Espanya encara sota els efectes i la repressió de la dictadura.
El treball forma part de la col·lecció de reportatges “Del passat també es viu”, de Tarragona Ràdio, elaborats per la periodista Teresa Ortega i el muntatge de Lluís Comes, explora moments rellevants de la història de la ciutat.
Finalistes i gala de lliurament
Un total de 142 treballs optaven al premi, organitzat per l’Ajuntament de Torredembarra, la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Repsol, com a patrocinador, el Port de Tarragona, com a col·laborador, i amb el suport de la Diputació de Tarragona. 17 en la categoria Camp de Tarragona, 58 en la modalitat de Periodisme Turístic, 23 en la de Comunicació Local i 44 en la de Fotoperiodisme Camp de Tarragona.
Aquest podcast competirà pels Premis Manyé i Flaquer amb altres treballs destacats en la categoria de Comunicació local, com una investigació sobre espionatge a l’Ajuntament de Tarragona i un reportatge sobre els antics molins de pedra de La Torre.
Premi de Comunicació local, dotat amb 3.000 euros:
“El seu nom era Georg (Capítol 8 Del passat també es viu)”, de Tere Ortega i Lluís Comes, emès a Tarragona Ràdio el 29 de febrer de 2024.
«Remor de pedra. Molins», de Raquel Martínez, Mònica Socias i Josep M. Solé. Emès a la Xarxa Més i a Ona La Torre el 16 de juny de 2024.
«La investigació sobre l’espionatge de la tècnica municipal de l’Ajuntament de Tarragona responsable del contracte de la brossa», de Rafa Marrasé, publicat al digital Porta enrere el 18 de juny de 2024
Premi Camp de Tarragona, dotat amb 8.000 euros:
«Elles hi eren. Vides en lluita a les fàbriques de Tarragona (1960-1980)», de Berta Ramos, Joana Zapata i Sergi Martín, emès a TAC12 el 28 de març de 2024.
«I si el Hard Rock no es fes», de Miquel Bonet, publicat a El País el 7 de juliol de 2024.
«Paretdelgada: Un fil d’esperança», de Lluís Cuartero i Antonio Mellado, emès al Canal Camp – La Selva del Camp el 7 d’abril de 2024
Premi de Periodisme Turístic, dotat amb 6.000 euros i el compromís de l’Ajuntament de Torredembarra d’encarregar al guanyador/a un treball periodístic remunerat sobre la vila per ser publicat en un mitjà de comunicació d’àmbit català:
«El albatros del fin del mundo», de Rafa Pérez, publicat al mitjà digital Kamaleon Viajes el 18 de setembre de 2024.
«Viajar en ‘camper’, un plan que muchos no repetirán: «Me arrepentí al salir del parking», d’Andrea Farnós i Ana Isabel Ruiz, publicat a El Confidencial el 6 de setembre de 2024.
«La muerte en Galicia, un viaje», de Dani Keral, publicat al digital de Condé Nast Traveler, el 23 de setembre de 2024.
Fotoperiodisme Camp de Tarragona, dotat amb 3.000 euros:
“Engolits pel fum”, d’Ariadna Escoda, realitzada i publicada el 21 de setembre de 2024 a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
“Dormint dins d’un barranc”, d’Alba Mariné, presa el 21 de setembre de 2024 i publicada el 22 de setembre al Diari de Tarragona.
“Llàgrimes de castellera veterana”, de Laia Solanellas, realitzada i publicada el 5 d’octubre de 2024 al mitjà Tarragona Digital.
Els guanyadors es coneixeran aquest divendres, 22 de novembre, durant una gala a l’Ajuntament de Torredembarra. L’acte serà retransmès en directe per TAC12 i Ona La Torre, amb la periodista Anna Fortuny com a presentadora i l’acompanyament musical de Litus.
El jurat inclou figures destacades del món del periodisme
En aquesta edició, formen part del jurat Neus Bonet, històrica editora i presentadora, ara jubilada, de l’informatiu de Catalunya Ràdio “Catalunya migdia cap de setmana” i Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere 2020 i Premi Ofici de Periodista 2024; Jordi Farré, professor agregat dels Estudis de Comunicació de la URV i investigador d’ASTERISC, Grup de Recerca en Comunicació; Esteve Giralt, president de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; i Glòria Serra, presentadora del programa “Equipo de Investigación” a La Sexta, tertuliana a RAC1, columnista a La Vanguardia i Premio de honor a la labor más responsable en comunicación y empresa social 2019.
D’altra banda, el jurat del Premi de Fotoperiodisme està integrat per Sandra Balsells, Premi Ortega i Gasset a la Millor Labor Informativa (2006) i docent de la Universitat Ramon Llull des del 1995; Esteve Giralt, president de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; i Anna Surinyach, fotoperiodista i editora de fotografia de la revista 5W.
L’enterrament de Welzel al cementiri de Tarragona i el silenci que envolta la seva figura el vinculen per sempre a la nostra ciutat. La història de Georg Michael Welzel, mig segle després, continua generant preguntes i reflexions. El seu tràgic final no només posa en evidència les injustícies de la dictadura, sinó que també connecta Tarragona amb un capítol clau i fosc de la història recent d’Espanya.
Del passat també es viu
El podcast ‘Del passat també es viu‘ neix del treball per fer realitat un arxiu sonor de Tarragona Ràdio amb tot el material recopilat des de la creació de l’emissora municipal, el 1986. Amb la voluntat de preservar aquest llegat sonor i oferir-lo per a la consulta a la societat tarragonina, el tècnic de so, Lluís Comes, i la cap d’informatius, Tere Ortega, van començar a elaborar l’arxiu de Tarragona Ràdio. ‘Del passat també es viu’ és un punt de partida per mostrar tot el material sonor conservat.
