El Tribunal Suprem ja ha fet els primers passos després de la publicació de la Llei d’amnistia al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El jutge Llarena ha donat un termini de cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre com creuen que s’ha d’aplicar la norma, i manté l’ordre de detenció a l’Estat contra l’expresident Carles Puigdemont, Marta Rovira, Lluís Puig i Toni Comín. Paral·lelament, la Sala Penal que va jutjar els líders del procés i la instructora de la causa del Tsunami, Susana Polo, també demanen a les parts que es pronunciïn en un termini de cinc dies i deu dies, respectivament.

El Suprem actua després de rebre ja bona part de les peticions per a l’aplicació de la llei. El magistrat Pablo Llarena, que encara instrueix la causa contra els exiliats, demana a les parts que l’informin en un termini de cinc dies sobre si consideren o no que s’ha d’aplicar la llei d’amnistia a Puigdemont, Comín, Puig i Rovira, i sobre si ha de mantenir o modificar les mesures cautelars acordades contra ells, com les ordres de detenció.

Ordres de detenció

En tot cas, Llarena comunica als cossos policials que “continuen vigents i actives les ordres nacionals de detenció” que va dictar el gener del 2023, i per tant “que han de procedir al seu compliment mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades”.

Llarena apunta a Europa

A la seva interlocutòria, Llarena recorda que l’amnistia s’ha d’aplicar als actes tipificats a l’article 1 de la llei d’amnistia, que conté tots els fets amnistiables, però destaca que en queden fora els que consten a l’article 2, que estableix les exclusions, i destaca que “correspon al poder judicial identificar les persones concretes compreses en l’àmbit d’aplicació de la llei en els seus respectius casos”.

Per això demana a les parts –tal com estableix la llei- que informin sobre “l’aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma als diferents fets que s’atribueixen als encausats”, i “sobre la pertinença de mantenir o modificar les mesures cautelars acordades contra ells”.

Llarena va més enllà i demana a les parts que facin referència especialment a si entenen que els fets es poden encabir al que consta a l’article 1 de la llei per als delictes de desobediència i malversació, o bé “si poden considerar-se exclosos de l’àmbit d’aplicació de la llei per la previsió específica del legislador recollida a l’article 2.e”.

L’article 2.e de la llei d’amnistia diu literalment que en queden exclosos “els actes tipificats com a delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea”. És la línia que van defensar els quatre fiscals del procés en el seu document contra l’aplicació de la llei d’amnistia.

La sala penal i la magistrada del Tsunami també obren termini

Paral·lelament, la sala penal del Suprem que va condemnar Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Forcadell, Forn, Bassa, Vila, Borràs i Mundó, i la instructora del ‘cas Tsunami Democràtic’ contra Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg també han demanat a les parts que es pronunciïn en un termini de cinc dies i deu dies, respectivament.

D’aquesta manera, la sala penal demana al ministeri fiscal, l’acusació popular i les defenses de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa perquè formulin les al·legacions que considerin procedents sobre els efectes de la llei d’amnistia.

En tot cas, a la seva providència la sala ja recorda que la llei d’amnistia assenyala que “només es podrà entendre amnistiat un acte determinant de responsabilitat penal… quan així hagi estat declarat per resolució ferma dictada per l’òrgan corresponent”, de manera que la inhabilitació que pesa contra ells es manté.

La magistrada instructora del ‘cas Tsunami Democràtic’, Susana Polo, estableix un termini de 10 dies perquè “informin sobre l’aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma d’acord amb els articles 1 i 2 de la llei, als diversos fets que s’atribueixen a Puigdemont i Wagensberg”.

Posicions creuades a la fiscalia

Els fiscals del Suprem que van participar en el judici del procés ja van advertir el passat 30 de maig que consideren que la llei d’amnistia no es pot aplicar al delicte de malversació pel que van ser condemnats Junqueras, Romeva, Bassa i Turull, perquè el desviament de fons que es considera provat a la sentència encaixa -sostenen- amb el capítol d’excepcions de la llei.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, podria discrepar d’aquesta línia. Fonts de la Fiscalia General de l’Estat van apuntar la setmana passada a l’ACN que la fiscalia és un òrgan jeràrquic i s’aplicarà el criteri que estableixi la Fiscalia General. En cas de xoc, i segons l’Estatut del Fiscal, el fiscal general pot ordenar un canvi de criteri del fiscal del cas o bé rellevar-lo, com ja ha passat en ocasions anteriors.