La catedral de Girona ha acollit aquest diumenge a les cinc de la tarda l’ordenació episcopal i l’inici del ministeri de fra Octavi Vilà com a bisbe de Girona, després de dos anys amb el càrrec vacant per la mort de Francesc Pardo. A la cerimònia, que ha estat presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, hi han assistit més d’un miler de persones, que han emplenat la basílica, i mig miler més que l’han seguit en directe des de fora, on el Bisbat ha instal·lat una gran pantalla. L’acte ha durat gairebé tres hores i ha acabat amb el parlament del nou bisbe, que ha allargat la mà a tothom “tant creients, com no creients” i ha dit que “encara hi ha temps perquè l’Església millori la relació amb la societat actual”.
Puntualment, a les cinc de la tarda d’aquest diumenge, la missa amb la litúrgia de la Paraula ha donat el tret de sortida a l’acte d’ordenació episcopal i al ministeri d’Octavi Vilà com a bisbe de Girona. L’administrador diocesà de Girona, Mn. Lluís Suñer, i el nunci apostòlic, Mons. Bernardito C. Auza, han fet abans de començar unes breus intervencions per donar la benvinguda al nou bisbe.
Després de l’Evangeli, el cor ha entonat ‘Veni creator’ per ordenar el bisbe i s’ha prosseguit amb la lectura del mandat apostòlic, just abans de l’homilia que ha precedit l’acte central d’ordenació. Com és tradició, Octavi Vilà s’ha estirat de bocaterrosa davant l’altar de la catedral de Girona i després, ha acceptat davant de tots els presents a l’acte el càrrec de nou bisbe de Girona.
Un a un, la resta de bisbes presidits per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que ha oficiat la missa, han anat posant les mans sobre el cap d’Octavi Vilà, en senyal de benedicció pel ministeri que comença a Girona. Després, se li ha fet entrega de totes les insígnies de bisbe que ha lluït durant la resta de l’acte.
Tot i ser un acte llarg de gairebé tres hores, s’ha fet molt amè i emotiu pel públic assistent que s’ha mantingut en silenci durant tota l’estona. La cerimònia s’ha desenvolupat com una seda, excepte un petit importuni per un dels assistents a qui se li ha desplomat la cadira quan feia aproximadament una hora que havia començat la missa.
El bisbe surt de la catedral
Després de convertir-se oficialment en el nou bisbe de Girona, Octavi Vilà ha oficiat i repartit la comunió als presents. Els prop de mil assistents se li han pogut atansar en aquest moment i també al final de la celebració, on han pogut saludar-lo primer davant de l’altar i, després, darrere l’orgue. Abans de la seva intervenció i de concloure l’acte, l’actual bisbe de Girona ha sortit fora de la catedral per sorpresa de tots els assistents. Aquest ha estat un dels moments àlgid de la cerimònia.
El bisbe ha volgut amb aquesta acció saludar i agrair en persona la presència de les prop de 500 persones que no han cabut a l’interior de la basílica i han seguit l’ordenació des de l’exterior. A fora, els ha donat la mà un a un tots els que s’han apropat a rebre’l.
Una església per creients i no creients
Un cop dins la catedral de nou, el bisbe Octavi Vilà s’ha adreçat als presents insistint en el missatge que tothom és benvingut a l’església “tant creients, com no creients”. Pel nou bisbe de Girona, “l’església és la gran casa de tots i tothom ha de ser-hi benvingut”. En aquesta línia, el bisbe està convençut que “encara hi ha temps de millorar la relació amb la societat”. A més, ha fet una crida a “respondre al compromís amb el senyor d’una societat que avui reclama també l’acció dels fidels laics”.
L’ordenació d’un nou bisbe a Girona ha estat llargament esperada després de dos anys amb el càrrec vacant per la mort de Francesc Pardo. Octavi Vilà ha escollit pel seu ministeri un escut heràldic, que conté elements de la diòcesi de Girona i de l’orde del Cister, de la qual forma part. Pel que fa al lema, el seu serà “sigues al capdavant per servir”, traducció de l’expressió llatina “præsis ut prodes” de sant Bernat de Claravall.
A banda de l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, a la cerimònia també hi ha assistit el nunci apostòlic, Mons. Bernardito C. Auza; l’arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Luis J. Argüello; l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, l’arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives o l’administrador diocesà de Girona, Mn. Lluís Suñer.
També hi han participat, entre d’altres, la resta de bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense; la majoria de preveres de la diòcesi de Girona; abats i abadesses de monestirs de Catalunya, de la resta de l’estat i d’altres parts d’Europa; les comunitats cistercenques de Poblet i Solius, així com centenars de fidels d’arreu de la diòcesi de Girona i també de l’arxidiòcesi de Tarragona, d’on és originari el nou bisbe.
A més, entre el miler de persones presents a la catedral de Girona s’hi ha vist nombroses autoritats com la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer o el primer secretari del PSC, Salvador Illa, entre d’altres.
La cerimònia s’ha retransmès en directe a través de diverses televisions i ràdios locals, així com el portal de YouTube del Bisbat de Girona. I ha estat conduïda per aquestes vies pel periodista Ignasi Miranda, de l’emissora Ràdio Estel.
Octavi Vilà
Nascut a Tarragona el desembre de l’any 1961, Octavi Vilà, ha estat monjo del monestir de Poblet des del 2005 i elegit abat el 2015. Com a abat de Poblet és president de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i membre del Capítol General i del Sínode de l’Orde Cistercenc, president del patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i membre del patronat de Poblet. Des de 2022, és president de la Reunió d’Abats i Provincials (RAP) de Catalunya.
Octavi Vilà és llicenciat en Geografia i Història (1984) i diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1987) per la Universitat de Barcelona. També ha cursat un postgrau en Noves Tecnologies de la Informació per la Universitat Politècnica de Catalunya (1996) i un en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra (2000). A més, entre el 2007 i el 2015, ha fet Filosofia i Teologia i la llicència en Teologia sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya.