L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha inaugurat aquest dissabte migdia el nou mural commemoratiu dels 100 anys de la construcció del Teatre Tarragona sota el nom Urbis, cultura et mutatio, a la façana posterior de l’edifici. A l’acte, l’han acompanyat la consellera de Cultura de l’Ajuntament, Sandra Ramos; el conseller de Joventut, Guillermo García; així com l’artista plàstic i muralista autor de l’obra, ‘El Rey de la Ruina’ i el músic tarragoní, Roger Conesa, que ha creat una peça musical per a l’ocasió tot generant un diàleg amb la part plástica de l’obra.
Aquesta intervenció s’inclou dins del projecte Murs que parlen, que des de fa gairebé 15 anys impulsa el Servei Municipal de Joventut. Una iniciativa que promou i dona a conèixer els i les artistes locals, connectant l’art amb la ciutat i els i les artistes amb el veïnat. Fins ara s’han realitzat una trentena de murs i hi han participat en el projecte artistes de l’àmbit local, nacional i internacional.
En la seva intervenció, l’alcalde de Tarragona ha destacat que “amb accions com aquesta que presentem avui volem construir una ciutat connectada amb la cultura intervenint als solars i murs abandonats arreu de Tarragona, enriquint el patrimoni cultural i artístic de la ciutat i implicant els i les joves en aquests processos”.
L’acció, impulsada des de la conselleria de Cultura amb la col·laboració de la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament, es complementa a més amb la participació durant el dia d’avui d’una quinzena de joves creadors de la ciutat en un taller pràctic d’art urbà a càrrec d’El Rey de la Ruina, on podran col·laborar en la part final d’intervenció del mur.
Urbe, cultura et mutatio
La peça Urbe, cultura et mutatio (ciutat, cultura i canvi) està basada en l’escultura Medea de William Wetmore (1819–1895), de tradició neoclàssica. El mite de Medea va ser molt representat en els sarcòfags romans i presenta una figuració possible d’una dona que es rebel·la davant de la maternitat i l’heterosexualitat obligatòria i compulsiva. Una narració que visibilitza un altre teatre, una altra manera de presentar personatges femenins.
Aquesta Medea permet la creació d’un imaginari polític feminista. Tal com ha assenyalat el seu autor, El Rey de la Ruina, “en aquesta interpretació es canvia el punyal (símbol agressiu i patriarcal) per un cor —metafòric de les emocions humanes— i la clau, eina que obre i ofereix noves oportunitats”.
La proposta d’El Rey de la Ruina barreja el llenguatge clàssic amb els llenguatges típics de l’art urbà com poden ser el graffiti, plantilles… Pel que fa a la part sonora, la peça musical genera un diàleg entre els sons de l’antiga Tarraco i les sonoritats pròpies i protagonistes de la ciutat en l’actualitat. Tot això sense obviar altres elements musicals com a instruments de la Roma clàssica que alhora es connecten amb els llenguatges de les noves dramatúrgies.
El mural inclou un codi QR amb un enllaç a la peça sonora creada per a l’ocasió per tal que l’espectador escolti l’obra sonora mentre contempla la intervenció en el mur.
Els artistes
“El Rey de la Ruina” és el pseudònim i el manifest d’un artista nascut a Barcelona, però que resideix a Madrid des de fa més de 15 anys. A través del grafiti i de la pintura a l’espai públic ens mostra una visió personal de la societat, plena d’imatges icòniques que mitjançant la repetició s’insereixen a la retina del passejant i es converteixen en vehicle de missatges àcids i poètics. Les seves obres estan sobretot en diferents barris de la ciutat de Madrid, però també ha realitzat accions murals a València, Barcelona, Itàlia o Mèxic entre d’altres.
El músic tarragoní Roger Conesa és autor d’una extensa obra que va des de la renovació de la música tradicional catalana fins a la música electrònica, passant per la cançó d’autor o escriptura d’arranjaments per a Big Band de jazz o orquestra simfònica. Aquesta varietat estètica l’ha portat a editar tres discos propis i a treballar com a intèrpret, compositor, arranjador, productor o director musical d’artistes com Pau Riba, Elefantes, Joan Dausà, Roger Mas, Buhos, Joan Reig o, fins i tot, Concha Velasco.
15 anys del projecte Murs que Parlen
Durant els 15 anys que té el projecte Murs que Parlen, des del Servei Municipal de Joventut s’han tramitat més de 200 llicències d’intervenció plàstica, s’han realitzat diversos tallers, xerrades, exposicions i també permisos per a projectes d’entitats o iniciatives com ara Laboratori Visual, la Mulassa de Tarragona, Creactives, Polígon Cultural, 27.7 Artgroup, Teler de llum, Urbanlab, SPAM, Ciutat Transformadora, Quilòmetre Zero, i d’altres.
El projecte Murs que Parlen ha implantat obres a totes les zones i entramats urbans de la ciutat sempre cuidant i implicant la comunitat veïnal i posant en valor el capital humà, els relats i les causes per les quals s’han motivat les intervencions plàstiques.
En el transcurs d’aquests gairebé 15 anys, s’han embastat fins a 8 rutes d’art urbà, un inventari permanent d’art urbà, la producció directa de fins a 30 murs (9 dels quals de gran format), i més de 40 tallers i laboratoris de creació i experimentació donant a conèixer les diferents tècniques d’aplicació al mur partint de les propostes de joves creadors i creadores. .