Hem sentit la cançó, també tot el disc, Món Porrera, de Lluís Llach, que ens diu que el més petit i l’immensament gran són les dues cares de la mateixa moneda.
L’amor a la terra, l’acolliment que el poble fa a l’emigrant que torna pobre de les Amèriques i que retroba en l’amor l’autèntica riquesa, els núvols que passen pel poble camí de Bòsnia, els dos homes que passen “amb la fosca dintre seu” per la vella carretera, i que simbolitzen tots els recels que poden portar a la intolerància i a la xenofòbia..
I el Cafè Antic – refugi de la tendresa, on el localisme esdevé universal, i una mica, també esdevé a través de la cançó patrimoni de tots, en el nostre imaginari col·lectiu.
Les cançons tenen aquesta força. Disc que va veure la llum per contribuir a pal·liar els efectes dels aiguats de 1994, que van desbordar el Cortiella i van obligar a desallotjar 400 persones.
Donca bé, avui us ho recordem perquè tenim una molt bona noticia, d’aquelles per a emmarcar. El Cafè Antic (també Lo Teatret) ha estat adquirits per l’ajuntament de Porrera per garantir la seva preservació.
Ja ho dèiem, el disc de Llach va fer que esdevinguessin una mica patrimoni de tots. N’hem parlat amb l’alcalde de Porrera, Joan Carles García.