El text que s’ha aprovat apunta a la necessitat de desbloquejar la investidura i addueix de les conseqüències pernicioses que una repetició de les eleccions tindria sobre “l’interès d’Espanya i dels espanyols”. A més, apunta, tindria “efectes molt negatius” per al PSOE perquè “apareixeríem davant la societat com els principals responsables d’un bloqueig que ningú desitja”. Per aquests motius aposta per “mostrar un rebuig frontal a les polítiques del PP” en el primer debat i abstenir-se a la segona votació de la investidura de Rajoy.
Han defensat aquest criteri la presidenta andalusa, Susana Díaz, el president extremeny Guiillermo Fernández Vara, l’expresident de Castella-La Manxa José Maria Barreda, i l’exministre Ramon Jáuregui, entre altres. Durant la seva intervenció de 7 minuts, Díaz –que no ha citat en cap moment la paraula ‘abstenció’- ha desgranat les raons per evitar terceres eleccions i ha demanat unitat del partit. “Només se surt guanyant si se surt unit”, ha dit.
Malgrat que el text de la resolució no tanca definitivament la porta a que aquesta abstenció sigui ‘tècnica’, és a dir que la duguin a terme només 11 diputats, s’entén que afecta tot el grup parlamentari, fet que posarà en escac les relacions entre els socialistes espanyols i el PSC, que reuneix dimarts el seu Consell Nacional per ratificar el ‘no’ a la investidura de Mariano Rajoy. La gestora traslladarà el criteri sobre aquesta qüestió al Grup Socialista del Congrés al llarg de la setmana, previsiblement dimecres.
L’abstenció s’enfrontava a una altra proposta de resolució -que ja no s’ha arribat a votar- presentada pel delegat del Partit Socialista basc que advertia que la dicotomia entre abstenció i pèrdua de vots “és falsa, perquè tard o d’hora aquest partit haurà d’enfrontar-se a unes noves eleccions i ho hem de fer fidels als nostres ideals”. És el criteri que han defensat dins del Comitè els partidaris del ‘no és no’, entre altres la mà dreta de Pedro Sánchez, César Luena, que ha advertit que una abstenció portarà a unes eleccions en 18 mesos.
Altres veus que han defensat el ‘no’ han estat, entre altres, les de Miquel Iceta, Francina Armengol, i Idoia Mendia.
També hi ha hagut silencis eloqüents dels presidents de territoris que defensen l’abstenció però que governen gràcies a l’aval de Podem. És el cas de Ximo Puig (País Valencià), Javier Lambán (Aragó), i Emiliano Garcia-Page (Castella-La Manxa). Està en aquesta situació el president de la gestora i d’Astúries, Javier Fernández, tot i que en aquest cas no ho ha fet per la seva responsabilitat com a encarregat de la gestora.
El PSC reivindica la seva autonomia
Durant la seva intervenció, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha reivindicat que els socialistes catalans puguin votar diferent a la resta del grup parlamentari en la votació de la investidura de Mariano Rajoy. Iceta ha explicat que el PSC vol “seguir caminant” al costat del PSOE i, per això, ha insistit que els socialistes catalans no poden facilitar el govern a qui ha estat “un dels màxims responsables de l’absència de diàleg” entre Catalunya i l’Estat. L’abstenció, ha afegit, donaria arguments als independentistes per seguir-ho sent. A més, faria que molts catalans s’acabin de convèncer que el federalisme “no és viable” i que caiguin “resignats” a la idea que la independència és un fet “inevitable”.
Rumb a la investidura
La decisió del PSOE posa rumb ja a la investidura de Mariano Rajoy. Aquest dilluns i dimarts el rei Felip VI es reuneix amb els portaveus dels partits i comunicarà a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, que proposa a Mariano Rajoy per a la investidura. El ple podria començar dimecres o bé dijous, de manera que la investidura pot tenir lloc o bé dissabte 29 d’octubre o diumenge 30.