Troben per primer cop a la Península restes d’elaboració d’ornaments personals amb urpes d’àguila d’època neandertal.
Tenen més de 39.000 anys d’antiguitat localitzades a la cova Foradada de Calafell i probablement responen a l’elaboració d’un penjoll. Aquest ús de les urpes d’àguila com a ornaments podria haver estat una transmissió cultural dels neandertals cap als humans moderns.
Les urpes d’àguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornaments personals, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud d’Europa fa entre 120.000 i 40.000 anys. Ara, s’ha trobat evidència per primer cop d’aquest ús ornamental de les urpes d’àguila a la península Ibèrica. La revista Science Advances es fa ressò a la portada de la troballa, que ha tingut lloc al jaciment de la cova Foradada de Calafell.
L’article ha estat liderat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l’Institut d’Evolució Humana a l’Àfrica (IDEA), investigador associat de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l’equip de recerca d’un projecte del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB). Entre els signants, també hi ha Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
L’interès de la troballa rau en el fet que es tracta de la peça d’aquest tipus més moderna que s’ha documentat fins ara en el món neandertal i la primera localitzada a la península Ibèrica. Aquesta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que s’havien estimat per a aquest tipus d’ornament dels neandertals. Es tractaria «del darrer collaret elaborat pels neandertals», en paraules d’Antonio Rodríguez-Hidalgo.