El gran aqüeducte de Tàrraco portava aigua des del riu Gaià. Va ser una gran obra d’enginyeria romana, en època d’August, amb un traçat de 45 quilòmetres.
La part més espectacular era un gran aqüeducte, entre la muntanya de l’Oliva i la Part Alta, amb 30 metres d’altura. Actualment només queden els fonaments, però se sap que amb els seus 800 metres, era fins a quatre vegades més llarg que el Pont del Diable. El de les Ferreries portava l’aigua del Francolí i tenia un recorregut de 15 quilòmetres.
L’aigua del Gaià subministrava la part més elevada de la ciutat de Tarraco en una conducció semi soterrada des d’un embasament que estava al terme del Pont d’Armentera.
Els investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Jordi López i Josep Maria Puche, han documentat 12 km de l’aqüeducte del Gaià, en terme de la Secuita.
López ha explicat al programa Toquem Pedra que han cartografiat el seu traçat i geolocalitzat 40 fragments dispersos que se’n conserven.
En un altra tram de l’aqüeducte, en terme dels Pallaresos es va trobar una pedra amb una inscripció que ara, 20 anys després, s’han pogut desxifrar. La investigadora, Diana Gorostidi, experta en epigrafia, proposa “Aqua Augusta”.
L’Aqüeducte del Gaià va ser determinant per garantir l’aigua de subministrament a mida que l’Imperi creixia i, amb ell, Tarraco, la capital de la Hispania Citerior.
Les dues construccions van ser molt cabdals per cobrir les necessitats hídriques de la població a partir del segle I dC.
