El Nàstic es retroba amb la victòria després de superar per 2 a 0 la Sociedad Deportiva Huesca en un partit on la definició ha estat clau per sumar tres punts més que disparen l’equip a la quarta plaça del campionat amb 19 punts. Avui sí que els grana han estat superiors al seu rival: han deixat la porteria a zero sense cometre errades defensives i han estat letals davant Leo Franco, que ha vist com el 50% dels xuts a porta dels tarragonins ha acabat dins dels seus tres pals. Els nastiquers han vençut i ho han fet després d’una dràstica revolució a l’onze inicial de l’entrenador Vicente Moreno. Malgrat que el valencià va reconèixer després de Córdoba que l’equip havia estat superior, avui el màxim dirigent de la banqueta tarragonina ha decidit deixar fora de l’encontre futbolistes que fins ara eren titulars: Pablo Marí, Jordi Calavera, José Naranjo, Rayco i Álex López, més enllà de l’absència de Rocha per sanció.

 

L’entrada a l’equip d’homes com Xisco Campos, Xavi Molina, Manolo Martínez, Miguel Palanca o Achille Emaná ha donat un altre aire a l’equip, que des del primer moment ha buscat el triomf com és habitual quan es juga al Nou Estadi. Les intencions tarragonines a l’inici de l’encontre s’han topat amb dues targetes grogues a Tejera i Jean Luc, fet que ha encès els ànims de l’afició en el cas del segon per un suposat penal simulat del de Costa d’Ivori. Precisament l’africà ha generat l’arribada amb més perill del primer temps, prèvia al gol d’Emaná. Una jugada per la banda dreta acabava amb una centrada que el veterà Leo Franco rebutjava. A la jugada següent, una passada en profunditat de Bouzón ha acabat a peus d’un Miguel Palanca que ha vist la desmarcada d’un Emanà que amb toc subtil amb l’exterior de la bota dreta s’ha deixat la pilota en perfectes condicions davant Franco per batre el porter argentí al minut 23 amb tota la tranquil·litat del món.

 

El Nàstic s’avançava en el primer xut entre pals de l’equip després d’intentar crear perill davant un Huesca que buscava el contraatac sense èxit davant el bon rendiment de la línia defensiva tarragonina. Al minut 36 ha estat Marcos qui, sense pensar-s’ho gaire, ha engaltat un xut des de la frontal que ha sortit a prop de la porteria d’un Leo Franco que ha fet l’estàtua davant el llançament del de Pollença. El Nàstic seguia buscant el gol de la tranquil·litat però el Huesca insistia a arribar amb perill a Reina. Quan semblava que l’avantatge mínim seria definitiva al temps de descans, Emaná ha tornat a treure la màgia. Una passada normal de Mossa s’ha convertit en una gran assistència després que el camerunès hagi amagat i deixat passar l’esfèric, deixant Íñigo Ros amb un pam de nas. Emaná, des de la banda esquerra, ha assistit a Palanca que s’ha internat a l’àrea, ha xutat, Franco ha rebutjat i Jean Luc, el més llest de la classe, ha posat la punta de la bota al segon pal per marcar el 2 a 0.

 

L’efectivitat del Nàstic no aconseguia tapar una cosa: el pèssim arbitratge de Jorge Figueroa. El col·legiat, que ha fet servir diferents formes per arbitrar un equip i l’altre, ha tret de polleguera una afició grana que no ha patit en excés al segon temps per conservar el triomf. Només una falta més que dubtosa del Nàstic a la frontal de l’àrea ha permès Mérida enviar l’esfèric al lateral de la xarxa de la porteria de Reina. És més, el Nàstic, que ha cedit la pilota al rival, ha pogut sentenciar encara més amb el 3 a 0 si Xisco Muñoz hagués connectat bé una excel·lent centrada de Mossa des de la banda esquerra. Tot i no arribar el tercer, els grana han gestionat perfectament les dianes d’Emaná i Jean Luc i han certificat un triomf de prestigi davant un rival que, malgrat competir la temporada passada a Segona Divisió B, encara s’havia mantingut invicte com a visitant a la Liga Adelante.

 

Els grana han vençut i miren des de la quarta posició com ja només falten 31 punts per aconseguir la permanència. El notable inici del Nàstic segueix deixant satisfet a la seva parròquia que afrontarà amb optimisme el pròxim partit dels de Moreno: diumenge vinent a les 17.00 hores al Carlos Tartiere d’Oviedo. Abans, toca gaudir de les mels d’un nou triomf a Segona. Ja en van cinc. I segur que no serà el darrer.