El Nàstic demostra caràcter d’equip guanyador després de guanyar un partit on la possessió visitant no s’ha transformat en gol. Naranjo, un cop més, golejador per un equip que acumula cinc jornades sense perdre i dorm en llocs d’ascens directe a Primera

 

Els grana se sotmetien avui a un nou examen davant una afició quelcom dubtosa després de la imatge dels tarragonins contra Tenerife i Girona. L’objectiu era guanyar i fer-ho amb la millor de les versions. Finalment, els grana han aprovat el test després de vèncer per la mínima tot i que el dominador de l’encontre ha estat un Elche CF que pot haver merescut millor sort sobre el camp. La mateixa que els grana van merèixer, per exemple, contra l’Alcorcón a Tarragona o al Toralín de Ponferrada. Al futbol manen els gols i aquest, en els darrers partits, té nom i cognom: José Naranjo. L’andalús ha tornat a mullar per tercera setmana seguida, segona on ha connectat a la perfecció amb Giorgi Aburjania. El georgià, que ha quallat una magnífica actuació al llarg dels 90 minuts, s’ha inventat una jugada individual al centre del camp que ha acabat amb una nova assistència per un Naranjo que, sol davant Javi Jiménez, ha desviat lleugerament l’esfèric per aconseguir batre el porter visitant.

 

La connexió entre Tiflis (Geòrgia) i Rociana del Condado (Huelva) que ja es va deixar entreveure a Girona s’ha repetit de forma magnífica per transformar el primer i, a posteriori, únic gol del partit. L’Elche, que havia sortit a prendre-li la pilota a l’equip de Vicente Moreno, s’estavellava contra Manolo Reina després de dos xuts d’Eldin Hadzic des de la frontal i no podia apropar-se més a l’àrea tot i els intents d’un perillós Álex Moreno per la banda esquerra. El Nàstic, sense la pilota, no semblava patir en excés malgrat que el neguit de la graderia podia contagiar-se sobre el camp. Els tarragonins, amb les idees clares, es deixaven fer per intentar sorprendre els il·licitans al contraatac. La manca de Sergio León a la punta visitant deixava coix un equip amb bones intencions però sense la definició letal del pitxitxi de la lliga.

El Nàstic sabia aguantar els atacs de l’Elche però no trobava l’enllaç amb la punta d’atac per muntar el contraatac. Jean Luc i un tapat Emaná no acaben de concretar la jugada i Zurdo es trobava massa sol en la punta d’atac per a molestar Javi Jiménez. Per la seva banda, els de Rubén Baraja movien amb velocitat i encert la pilota fins que els espais han aparegut. Corria el minut 38 quan Álex Moreno enviava fora, prop del pal esquerre de Reina, una gran jugada col·lectiva dels il·licitans. El descans arribava, donava oxigen a un Nàstic que havia acabat el primer temps amb la sensació que el gol visitant era qüestió de temps i permetia a Vicente Moreno donar-li un altre aire a l’equip que ha sortit amb altres sensacions sobre el terreny de joc.

 

Unes sensacions que han arribat després que Álvaro, davanter de l’Elche, enviés un cop de cap al travesser davant un Reina sorprès per l’acció. Un cop paït l’ensurt, Emaná, Naranjo, Jean Luc i Zurdo es mostraven molt més participatius amb la pilota als peus. Corria el minut 9 del segon temps quan Zurdo rebia una bona passada de Madinda que transformava en el segon gol del partit. Abans de la finalització del gol, l’assistent de preferent havia aixecat la banderola invalidant la jugada per un existent fora de joc del davanter mexicà del Nàstic. Aquesta acció ha estat el preludi d’allò que podria haver estat el gol que encarrilés el partit. Quan millor es trobava l’equip grana al segon temps, Emaná no ha pogut transformar el segon gol després de xutar en una acció per la banda esquerra quan semblava que el més fàcil era realitzar la darrera passada per a Zurdo.

Baraja i Moreno movien banqueta davant una pluja constant que no es volia perdre l’encontre. Malgrat que els tècnics volien donar-li una altra imatge als seus equips, el partit no variava la seva tònica: molta igualtat, domini visitant però, a excepció del travesser al minut 47, poques ocasions de gol. Ni una sèrie de quatre llançaments de cantonada seguits a favor dels verdiblancs ha pogut impedir el triomf grana. Quan pitjor ho estava passant el Nàstic, el vendaval visitant s’ha aturat i els grana han acabat per endur-se una victòria que obliga a l’afició a creure en l’ascens. Després dels resultats de la jornada de dissabte, el Nàstic dormirà en places d’ascens directe a Primera Divisió. Els tarragonins són segons amb 41 punts i viuen, deu anys després, les mateixes sensacions que la històrica temporada 2005-2006: sense ser aspirants a estar on estan, es planten a la zona alta i comencen a trucar a la porta del somni. Després de cinc jornades sense perdre, sumant 11 punts de 15 possibles, somiar no és que estigui permès. Somiar, amb tota la humilitat del món, és una obligació.