Òscar Cadiach realitza la primera punta d’aclimatació fins el camp 2 del Broad Peak (6.400 m). Han tornat aquest dijous als 4.900 m. del camp base després de passar dues nits a la muntanya.
En una trucada al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio El Pont de Mahoma, l’alpinista tarragoní ha dit que ‘està molt bé i que es troba molt millor que en anteriors ocasions’.
Han tingut, això sí, molt mal temps per sobre dels 6.000 metres, amb vents superiors als 70 km/hora.
Estan negociant el trasllat al seu país d’un dels integrants de l’equip internacional que acompanya Cadiach, l’alemany Stefan Diez, que no es troba bé degut als efectes d’una manca d’aclimatació. Les properes hores decidirà si es queda o torna.
L’equip del trekking que va acompanyar Òscar Cadiach fins el camp base,amb el tarragoní Sebastià Poy i els catalans Isolda Vallvè i Emili Xaus, ja han arribat al poble d’Askole, després de fer el camí de tornada per la glacera del Baltoro. Ja han fet una nit en aquest primer vestigi de civilització en el camí de retorn cap a casa.
Des del camp base del Broad, Cadiach ha mostrat, d’altra banda, la seva preocupació pel que està passant al Nanga Parbat; on caldrà esperar fins el cap de setmana que ve per fer un segon intent de rescat del basc Alberto Zerain i l’argentí Mariano Galván, dels que no se’n sap res des de dissabte passat.
Als membres de l’expedició de Cadiach no els havia arribat la noticia fins el Broad Peak. Tots ells van coincidir a Islamabad, a l’arribar al país. Cadiach espera que tot plegat tingui un bon final i manté oberta l’esperança de localitzar-los . Diu que tant l’Alberto com el Mariano són molt forts.
Ara, al Broad Peak, tenen uns dies de mal temps i esperaran a una propera finestra favorable per seguir amb una nova aclimatació en altura, per plantejar-se més endavant un possible atac al cim.
L’alpinista tarragoní pot completar en aquesta muntanya del Pakistan la seva llista per convertir-se en el primer català en coronar els 14 vuitmils de la terra sense utilitzar oxigen artificial.
Òscar Cadiach ja s’ha situat als peus del seu 14è vuitmil, el Broad Peak, al Pakistan. Ha estat després d’una darrera etapa molt dura per la glacera del Baltoro, al Karakorum, amb pluja i neu a les cotes més elevades, que els hauria pogut reteniral campament d’Urdukas
Camp base del Broad Peak, amb el Chogolisa al fons
A les 5h del matí d’aquest dijous (hora del Pakistan) l’alpinista Òscar Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició han engegat la darrera etapa del trekking per la glacera del Baltoro.
Ha estat després d’un dia de descans al camp de Paiju, a uns 20 km de la porta natural de Concòrdia. Des d’aquí i fins la següent parada, a Urdukas, els ha sortit al pas la pluja que ha dificultat el ritme de la seixantena de portejadors i els 10 integrants de l’expedició.
Cadiach, en una trucada al Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, només trepitjar els 4.900 metres del camp base -a les 11h del matí (les 13 hores al Pakistan)- ha dit que ‘tots estan bé’ però que ha ‘estat una etapa molt dura’.
La principal dificultat ha estat la pluja en les últimes etapespel Baltoro i, sobretot, l’amenaça de neu a mida que anaven guanyant alçada. De fet, si haguésnevaten el darrer tram, haurien fet nit a Urdukas (4.200 m.) arribant així un dia més tard al camp base.
Recordem que és la quarta vegada que Cadiach intenta el Broad per convertir-se en el primer català en coronar els 14 vuitmils principals del planeta sense oxigen artificial.
Respecte l’anterior expedició, arriben 9 dies abans al peu de la muntanya –el 2016 van arribar-hi el 30 de juny. Els que els dóna una setmana bona de marge per a aconseguir una òptima aclimatació. Des del camp base, Cadiach ha felicitat els portejadors per haver fet una ‘extraordinària feina’ malgrat el mal temps i ha agraït també l’escalf de la seva ciutat, Tarragona.
L’alpinista tarragoní i tot l’equip del trekking, amb el tarragoní Sebastià Poy i els catalans Isolda Vallvè i Emili Xaus, celebraran la revetlla de Sant Joan a 4.900 m, sota el tel d’estels del Karakorum. S’hi afegiran els cinc alpinistes de l’agència alemanya Summint Travel: els austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl; l’alemany, Stefan Diez; el suís, Toni Spirig i el turc, Tunc Findak.
La nota autòctona a la celebració de la nit més màgica, la posarà el millor alpinista del país, el pakistanès Muhammad Ali ‘Sadpara’.
Ens ha trucat Òscar Cadiach des del camp de Paiyu (3.390 m) en ple trekking pel Baltoro, una de les parades previstes en el camí, abans d’arribar al camp base. Aquest dimarts seguiran fins la següent parada que és Urdukas (4.200 m).
Des d’aquest punt, aniran seguint la imponent glacera i ascendint progressivament metres en una nova etapa fins al Goro II. Des d’aquí, el següent trajecte ja és pràcticament directe fins a creuar Concòrdia; el punt de conjunció de cinc espectaculars glaceres.
Abans d’arribar a Concòrdia
Un cop establerts al camp base del Broad Peak (4.900 m) en funció de com estigui la muntanya, ja faran els propers dies de la setmana següent els primers ascensos per a aclimatar-se a les condicions del vuitmil. Són diverses pujades i baixades als primers camps d’altura, per anar guanyant alçada.
En aquesta connexió, ens ha dit que estan tots els integrants del trekking ‘molt animats’ i ell, particularment, amb ganes ja d’arribar als peus del seu 14è vuitmil sense oxigen artificial.
Sortida del camp de Paiyu (3.390 m)
Si tot va bé, es situaran als peus del Broad la vigília de la revetlla de Sant Joan, que podrien viure allà plegats i amb un imponent tel d’estels del Karakorum que farà que sigui una nit veritablement màgica.
Cadiach inicia el trekking pel Baltoro, una setmana abans que l’any passat. També arribarà amb antelació al camp base del Broad Peak, el que pot afavorir les opcions de cim.
L’equip d’Òscar Cadiach ha arrencat aquest dissabte el trajecte a peu pel Baltoro. Ha estat l’endemà de l’arribada en jeeps tot terreny a la població d’Askole, el darrer vestigi de civilització abans d’endinsar-se per la immensa glacera.
Les previsions meteorològiques per aquesta setmana són molt favorables. Des d’Askole, Cadiach ha relatat al Pont de Mahoma que ‘les temperatures no són molt altes, i tenim una gran visibilitat’. Fins i tot, han pogut contemplar en la llunyania el sempre imponent Gasherbrum IV, ha explicat l’alpinista.
En dues jornades de trekking, s’han situat al camp de Paiyu (3.390 m) una de les parades previstes en el camí, abans d’arribar al camp base. La següent aturada ja serà al campament d’Urdukas (4.200 m) En el trajecte per la glacera, veuran les imponents muntanyes que l’envolten, com el Masherbrum o les torres del Trango.
L’arribada del Monzó va cloure el mes passat la temporada de primavera a l’Himàlaia. Ara, en plena campanya d’estiu al Karakorum, els alpinistes s’afanyen per guanyar temps i situar-se el més aviat possible al peu de les respectives muntanyes.
L’equip de Cadiach no és una excepció. Precisament, per evitar que un canvi de temps els tanqui novament les opcions de cim -com va passat l’any passat i el 2015- han avançat una setmana en la cronologia de l’expedició, respecte l’any passat.
El 2016 van iniciar el trekking pel Baltoro el diumenge, 26 de juny, amb una primera etapa fins a Jhbula (3.200 m). Enguany, han sortit més de 7 dies abans.
Abans d’endinsar-se al Baltoro, van poder completar el recorregut en jeep tot terreny entre Skardú i Askole sense cap contratemps. A diferència de l’any passat, quan una esllavissada de terra va tallar la pista per on circulaven, a pocs quilòmetres del destí, i van haver de fer un bivac a Apo Ali Grund. També van deixar enrere la sempre complexa tasca de distribuir les càrregues entre els 60 portejadors, que porten a l’esquena un màxim de 25kg.
Recordar que la previsió és arribar al camp base del Broad el cap de setmana de Sant Joan i ‘celebrar’ així a 4.900 metres la revetlla amb tot l’equip del Trekking: Sebastià Poy, Isolda Vallvè i Emili Xaus.
Creuaran un dels paisatges més potents i singulars del món; una glacera de 62 km de llarg i entre 2 i 6 d’ample, que faran a peu fins a Concòrdia, a 4.700m. L’etapa fins a Urdukas, és d’uns 18 quilòmetres.
Al grup de Cadiach hi ha cinc alpinistes de l’agència alemanya Summint Travel: Els austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl; l’alemany, Stefan Diez; el suís, Toni Spirig i el turc, Tunc Findak. A Skardú, molt a prop del seu poble natal de Sadpara, s’hi ha afegit un dels millors alpinistes del Pakistan, Muhammad Ali ‘Sadpara’.
Cadiach diu que amb ‘set dies seguits de bons temps’ ja en tindria prou per garantir el cim del Broad Peak. Ha recordat que quan va coronar el primer 8.000 de la llista, el Nanga Parbat -l’agost de 1984- van perdre els walkie talkie en l’ascens; aparells a través dels quals rebien a diari la previsió meteorològica. El seu ‘baròmetre’ per saber si el temps era o no favorable, van ser els vols dels avions que sobrevolaven a diari la muntanya. ‘Si a les vuit del matí passava l’avió que venia des d’Islamabad, volia dir que faria bon temps. Els pilots del Pakistan, són dels millors del món’ ha reblat l’alpinista.
Quart dia d’expedició d’Òscar Cadiach i el seu equip; amb el tarragoní Sebastià Poy, Isolda Vallvè (de Barberà de la Conca, tot i que viu a Osona) i Emili Xaus (…) i ja els tenim a Skardu; 600 km endins de la capital del Pakistan, Islamabad. La matinada de diumenge a dilluns, van agafar un vol a l’aeroport del Prat fins a Islamabad.
En aquestes quatre jornades, han recorregut en autobús el territori que separa la capital del país amb Skardu en dues etapes i un total de 23 hores. En la primera, de 13 hores, han enllaçat la capital del país amb la població de Chilas, per la Caixemir HW. En la segona, la d’ahir dimecres, han arribat fins a Skardu (2.500m). Han necessitat altres 11 hores de trajecte per la sempre espectacular Karakorum Highway (KKH) -la carretera asfaltada més alta del món- resseguint el riu Indus.
A Skardu faran les darrers compres per l’expedició, també el check-in de tot el material que s’enduran per endinsar-se els propers dies a la vall de la glacera del Baltoro. A Skardú s’ha afegit al grup de l’expedició un dels millors alpinistes del Pakistan, Muhammad Ali ‘Sadpara’. Avui hem escoltat les seves veus, des d’allà.
També la d’altres persones del país que els acompanyen, així com la veu d’alguns dels alpinistes de l’expedició internacional. Al grup de Cadiach hi ha cinc alpinistes de l’agència alemanya Summint Travel. Són els austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl; l’alemany, Stefan Diez; el suís, Toni Spirig i el turc, Tunc Findak.
De moment, demà divendres sortiran cap a Askole. Fins aquest darrer vestigi de civilització, hi arribaran amb jeep tot terreny, i s’hi estaran un parell de dies reorganitzat equipatges per ajustar-los a les necessitats dels portejadors. Són una seixantena els que acompanyaran al tarragoní fins el camp base del Broad Peak.
És la trentena vegada que Cadiach fa el Baltoro. Per davant, els queda creuar en properes etapes la zona de l’Indo fins a la fèrtil vall de Shigar, que recorre el Karakorum de Nord a Sud. Aniran a trobar el riu Braldo, que flueix des de la glacera de Baltoro, a 4.000 m, entre Paiju i Urdukas, a 4.200 m. Aquí comença un dels paisatges més singular i bonics del món: una glacera de 62 km de llarg i entre 2 i 6 d’ample, que faran a peu fins a Concòrdia, a 4.700m.
La intenció és situar-se als 4.900 m. del camp base per Sant Joan. Estem molt pendent de la meteo de cara a la setmana posterior de Sant Joan, per veure si tenen finestra de bon temps. Li hem preguntat al meteoròleg de TV3, Dani Ramírez.
Benvinguts al Pont de Mahoma NÚMERO 87!
Cadiach i el seu equip arriben a Skardu. En els propers dies enllaçaran fins a Askole per iniciar en breu el trekking pel Baltoro. L’alpinista tarragoní i la resta de l’expedició han fet aquesta setmana el trajecte entre la capital del Pakistan, Islamabad, i el penúltim vestigi de civilització,per la Karakorum Highway (KKH)
Han sortit la matinada de dilluns des de la capital del Pakistan i han recorregut en autobús els 600 km que la separen d’Skardu en dues etapes i un total de 23 hores.
En la primera, de 13 hores, han enllaçat fins a la població de Chilas, per la Caixemir HW. En la segona, la d’aquest dimecres, han arribat fins a Skardu (2.500m). Han necessitat altres 11 hores de trajecte per la sempre espectacular Karakorum Highway (KKH) –la carretera asfaltada més alta del món- resseguint el riu Indus.
A Skardu faran les darrers compres per l’expedició, per enllaçar després de descansar i refrescar-se fins a Askole, abans d’endinsar-se per la vall de la glacera del Baltoro. En aquest darrer vestigi de civilització, hi arribaran amb jeep tot terreny, i s’hi estaran un parell de dies per reorganitzar equipatges i ajustar-los a les necessitats dels portejadors. Són una seixantena els portejadors que acompanyaran al tarragoní fins el camp base del Broad Peak.
Per davant els quedarà creuar en properes etapes la zona de l’Indo fins a la fèrtil vall de Shigar, que recorre el Karakorum de Nord a Sud. Aniran a trobar el riu Braldo, que flueix des de la glacera de Baltoro, a 4.000 m, entre Paiju i Urdukas, a 4.200 m.
Aquí comença un dels paisatges més singular i bonics del món: una glacera de 62 km de llarg i entre 2 i 6 d’ample, que faran a peu fins a Concòrdia, a 4.700m. Cadiach ha parlat del trajecte que els quedaal Pont de Mahoma, i afirma que la intenció ‘és situar-se als 4.900 m. del camp base per Sant Joan’.
Camp base del Broad Peak,amb el Chogolisa al fons
Al grup de Cadiach hi ha cinc alpinistes de l’agència alemanya Summint Travel. Són els austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl; l’alemany, Stefan Diez; el suís, Toni Spirig i el turc, Tunc Findak.
En el trekking fins al camp base acompanyen Cadiach el tarragoní, Sebastià Poy, Isolda Vallvè i Emili Xaus.
En arribar al base (4.99 m) s’afegirà a l’expedició un dels millors alpinistes del Pakistan, Muhammad Ali ‘Sadpara’.
En el trajecte pel Baltoro contemplaran les grans agulles i torres de gel i granit que s’alcen als peus del camí, com el Payu Peak; les imponents Torres del Trango; el Masherbrum o el Chogolisa. Aquesta darrera muntanya és l’objectiu d’un altres catalans, Jordi Bosch ‘Barraca’, Carles Figueras i Pep Permañé, que l’intenten aquest estiu amb els bascos Patxi Goñii Iñaki Garijo. El grup d’alpinistes, provarà de coronar els dos cims del Chogolisa, travessant la cara oest; un recorregut fins aquest moment absolutament verge.
A Islamabad, Cadiach i la resta de l’equip han coincidit amb Alberto Zerain -amb el que ha coronat algunes muntanyes conjuntament- i Mariano Galván, que intentaran el Nanga Parbat per l’aresta Mazeno.
1 – CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d’agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.
Posant el retrovisor, un jove Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un còmic sobre Mallory -George Mallory- que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes. Primer va ser l’any 1974, quan amb Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebastià Figuerola, Eduard González, Josep M. Capellades i Jordi Magriñà van fer 14.000 km en tot terreny per Àfrica. Un impuls que el va dur deu anys més tard -fa 32 anys- el 7 d’agost de 1984, a fer el seu primer vuitmil, el Nanga Parbat (8.126 m) la novena més alta del món. Van escollir la ruta Shell (Hans Shell) de 1976, amb Jordi Magriñà, Narcís Serrat, Pere Benaiges i el metge Jordi Homs. El Nanga va ser una escalada alpina; van estar set dies per pujar i baixar. Van escalar la paret del Rupal, la més llarga del món, i van creuar al ‘Mazeno’ i van fer també bivac.
2.- Everest – 28 d’agost de 1985 i 17 de maig de 1993
2 – CADIACH Everest (8.848m) 28 d’agost de 1985 i per segon cop el 17 de maig de 1993
L’Òscar segueix tenint somnis, va ser el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest (8.848 m) el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i amb Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord. Cadiach va tornar a trepitjar el Sagarmatha el 17 de maig de 1993, amb l’expedició ‘Gas Natural’. L’alpinista relatava així a El Pont de Mahoma, el que va significar llavors escalar el segon esglaó del sostre del món.
Cal recordar l’intent de 1983 de Cadiach amb Jordi Camprubí, Nil Bohigas i Enric Lucas, entre d’altres. A 8.300 m es van haver de retirar. El vent havia destruït la tenda en plena nit.
3.- Shisha Pangma – 4 d’octubre de 1993
Cadiach al sostre del Shisha Pangma, amb la desapareguda Chantal Mauduit, i el pelux que ella va pujar al cim
Per la paret sud, a través de la via britànica, amb el desapareguts Manel de la Matta, i Chantal Mauduit. Una ascensió amb ‘tot a esquenes’ i durant 12 dies. A la tornada, passat el coll Hagen’s, se’ls va fer de nit i la tenda que havien deixat a l’anada no va aparèixer enlloc, i va tocar fer un bivac. La tenda, es clar, va aparèixer l’endemà amb la llum del dia.
4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 2 de maig de 1997
4 – Cho Oyu, (8.201m) 28 setembre 1996 junt alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner obren vía Free Tibet al Cho Oyu
L’any 1996, Òscar Cadiach i l’austríac Sebastian Rucksteinen obren ruta a la ‘Devesa Turquesa’, els acompanyen en l’expedició Lluis Ràfols, Joan Carles Grisú i Toni Tovar. Cadiach tornaria a trepitjar el Cho Oyu (8.201 m) l’any següent. Són l’Òscar i el Sebastian els que arribarien fins els peus del nou corredor, per una canal encaixonada, en extraplom amb una inclinació del 50º; escopint allaus de la part més elevada i sense cap lloc evident on poder fer un bivac, enmig de l’abisme gelat. Dormen –si es pot dir dormir- a 7.300 m, en un replà a la neu excavat a cop de piolet. L’endemà plantarien la tenda prop del 7.500, enmig dels dos cims de cresta, vora la punta nord, nord-est del Cho Oyu, que coronarien hores després amb el mèrit d’haver obert una nova via.
5.- Makalu – 19 de maig de 1998
5 – cadiach Makalu – 19 de maig de 1998.
Cadiach puja els seus 8.475 m en una expedició amb Nani Duró, Lluís Ràfols i Heber Orona.
6.- Gasherbrum II – 9 de juliol de 1999
Expedició als 8.035 m del GII, amb Patxi Goñi, Nani Duró, Oriol Ribas, Iván Ollé, Julen Reketa, Sabino Korta, Patxi Pikabea, Ana Larretxea, Iñaki Ugartemendía, i els desapareguts Loro Pikabea i Xvier Zubieta.
7.- Lhotse – 23 de maig de 2001
Expedició de ‘Al filo de lo impossible’ formada per Òscar Cadiach, Alberto Zerain, Eloi Callado i José María Oñate ‘Habichuela’, aconseguien el cim principal del Lhotse (8.516 m), a la qual accedeixen per la ruta normal de la cara oest i sense oxigen. Coincideixen amb una potent expedició russa que es fa amb la primera ascensió al Lhotse Central.
8.- Manaslu – 4 d’octubre de 2011
El cim del Manaslu (8.156 m) la vuitena més alta del món obria una temporada d’or per Cadiach. Va fer cim a les 13h Cadiach, juntament amb Enric Llonch i Carme Comas. Amb un temps magnífic, sense gens de vent. En un any natural (en els propers 12 mesos) l’alpinista coronaria quatre dels sis vuit mils pendents. És el ‘hat trick’ català, com l’anomena ell mateix, fent servil un símil futbolístic.
9.- Annapurna – 6 de maig de 2012
Òscar Cadiach a l’Annapurna (foto de Rosa Fernández)
La primavera de 2012 Cadiach va coronar el sostre de l’Annapurna (8.091 m) el desè cim més alt de la Terra. Ell mateix reconeixia que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un dels 8.000 mil més perillosos i difícils. Va fer cim amb Sechu López i altres cinc alpinistes. Va pujar i compartir tenda amb Rarek Jaros i Jhon Xtecs.
L’alpinista recordava que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un dels vuit mil més perillosos. Tot va ser molt ràpid. Feien el segon cim el dia 25 de maig i ràpidament havien de tornar. El Miquel Angel Pérez tenia vol de tornada el dia 28. El dia 27 Cadiach no va poder ni dormir, de les emocions acumulades.
Sobre l’Annapurna, explicava que és una muntanya més tècnica, i feia un símil per fer-nos una idea: imaginem que aneu caminat pel carrer d’una ciutat i “els edificis van caient al nostre pas”. Això és l’Annapurna, però en vertical i amb ‘edificis de gel’.
10.- Dhalaugiri – 25 de maig de 2012
10 – CADIACH Dhalaugiri 25 de maig de 2012
El mateix mes de maig d’aquell any va fer cim al Dhaulagiri (8.167 m) el setè més alt del món. En menys de tres setmanes -un temps rècord- va fer dos cims de més de 8.000 metres. Ho explicava així en una entrevista el dia 6 de juny de 2012 a Tarragona Ràdio.
El Dhaulagiri és tècnicament més difícil. Més encara amb temperatures molt baixes i vent. Cadiach recordava que van trigar 10 hores per fer cim, i 5 en baixar. Ho van fer sense encordar-se, per tenir més mobilitat.
11.- K2 – 31 de juliol de 2012
Cadiach en l’ascens al k-2
Després d’aquests dos cims -Annapurna i Dhaulagiri- encara hi afegiria dos mesos després, el juliol, el K2 (8.611 m) la segona muntanya més alta del món i la més bonica, “la gran piramide de cristal”, com la defineix un dels grans alpinistes de tots els temps, Kurt Diemberger. El K2 tenia unes connotacions molt especials. Hi havia un nus emocional que li impedia trepitjar novament la muntanya. El 19 d’agost de 2004 arribava la trista noticia de la mort de Manel de la Matta, al Camp 1 de la ‘Magic Line’, al Collado Negrotto (a 6.400 m) en el descens del K2. L’Òscar va estar amb ell –amb el seu amic- fins al final. La muntanya li prenia l’amic literalment dels braços…
Malgrat tot, es va reconciliar amb ‘la gran piràmide’; va fer cim després de diversos intents, fins la finestra de bons temps del 31 de juliol de 2012. Va ser una jornada amb molts alpinistes intentant coronar la ‘majestuosa piràmide’. És una muntanya temuda; al final hi ha autèntic coll d’ampolla que ja ha causat més d’un accident, com el de 2008 quan 11 alpinistes hi van perdre la vida en la pitjor i controvertida tragèdia viscuda per sobre dels seus vuitmil metres.
Ho relatava ell mateix: “Passades les dificultats del coll d’ampolla a 8.300 m, resten tan sols 300 m per el cim del K2. El terreny i la neu es dura amb fort pendent. Els darrers metres doncs cal anar amb molta precaució. Un grup xinés de 3 persones pateix una caiguda i s’atura miraculosament. Els observo a escassos metres de la meva arribada al cim. Anar sense oxigen artificial i sense ingerir líquid des primera hora del matí –a causa del mal gust de l’aigua de les cantimplores- té un preu alt al K2. 6 hores en els darrers 300 m i l’arribada al cim es a les 4 de la tarda. La baixada però es fantàstica, l’ombra del cim em fa l’efecte ‘ghost’; la lluna plena m’espera amb una calma increïble i el Broad Peak em recorda que estic 600 m més amunt seu.
Foto del Broad Peak, vist en el descens del K2
‘La tornada al C4 a 8.000 m serà ben entrada la nit després de 24 h i 5 dies de vents huracanats, però també magnífics’, diu Cadiach.
El mes de Juliol el temps sempre ha estat el mateix; vent huracanat, la sensació tèrmica de fred frega el llindar d’allò suportable i les baixes temperatures -30ºC, fan pensar que ‘no se que hi faig aquí’, però gràcies a la motivació em supero a mi mateix’.
Cadiach al K2 pel couloir encaixonat aL peu de la Torre Casarotto, a 8.100 m.-Expedició Magic Line 2004
La tardor anterior també feia el Manaslu (de 8.611 metres). En un any natural, feia quatre vuit mils.
12.- Kangchenjunga – 20 de maig de 2013
Oscar Cadiach en l’ascensió al Kangchenjunga
El 2013 atacava el Kanchenjunga (8.586 m) el tercer més alt del món, i feia cim el 20 de maig. Una temporada que va estar tacada per la tragèdia, amb la mort del lleidatà Juanjo Garra al cim del costat, al Dhaulagiri (8.167 m). A banda de 5 alpinistes d’altres nacionalitats.
Cadiach recordava que van conèixer la tragèdia quan ja havien baixat. Tot va passar de nit, de les 15 persones que van fer cim, cinc van morir.
Sobre Juanjo Garra, Cadiach lamentava que malgrat els esforços de tothom, el rescat va resultat impossible a la muntanya de les tempestes, tal i com es coneix el Dhaulagiri.
El cas del Juanjo reobria el debat dels rescats a alta muntanya i la impossibilitat d’arribar a cotes altes amb l’helicòpter de rescat. El més alt va ser el 2010 al Manaslu, l’helicòpter va pujar sis vegades i un d’elles a 6.000 metres, per rescatar uns coreans.
Al Kanchenjunga, Cadiach ha patit molt; física i anímicament i també recordava la desaparició de l’amic Iñigo de Pineda, l’any 2007, en una expedició molt dura.
13.- Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
13 – CADIACH Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
L’estiu de 2013, Cadiach coronava el seu 13è vuitmil, el Gasherbrum I (G I es 8068m) l’onzè més alt de la Terra. Una muntanya que també es va endur tres alpinistes; el gironí Xevi Gómez, Álvaro Paredes i Abel Alonso. Va ser l’any de la pèrdua del polac Artur Hajzer a la ‘muntanya amagada’, com es coneix el G I.
Cadiach recorda que el 2006 ja va patir els estralls d’aquesta muntanya en forma cònica; on és molt fàcil desorientar-se en cas de mal temps i quan apareix la boira. Avui, la tecnologia ha millorat, però encara ens pot jugar una mala passada el G1.
Va compartir expedició amb l’amic Patxi Goñi, amb el qual ja havia coincidit al G2; que els dos van fer per primera vegada el 1999 i també van compartir expedició al Kangchenjunga.
Òscar Cadiach al Gasherbrum 1. Juliol 2013
En aquest cim, l’Òscar també va tenir un pensament pels companys de cordada…
14.- Broad Peak principal (8.047 m) – 27 de juliol 2017
Ha estat a les 8 i 41 minuts d’aquest dijous, 27 de juliol, quan Òscar Cadiach ha trepitjat els 8.047 metres del cim del Broad Peak. L’alpinista ha trucat en directe al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. El tarragoní ha escrit una nova pàgina en la història de l’alpinisme i s’ha convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial. Només hi ha 20 alpinistes a tot el món que hagin assolit aquesta fita. El primer va ser Reinhold Messner. Han estat poques paraules: ‘Atenció Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio, us estimo; hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya sempre amunt!’.
Cadiach ha assolitun cim que ha perseguit durant quatre temporades al Karakorum. L’ha coronat al costat dels millors alpinistes del Pakistan i Turquia, Mohammed Ali ‘Sadpara’ i Tunc Findik, respectivament, i del portejador d’altura baltí, Yosuf.
Ha estat una ascensió llarga i molt dura. Han trigat 14 hores entre els 7.200 metres del camp 3, d’on van sortir dimecres a les set de la tarda, i el cim. I han estat 24 hores en total les transcorregudes des de la sortida de camp 3 i fins la tornada al mateix camp d’altura, el dia de cim. Ho han hagut de fer sense aigua, per un problema amb el fogó lleuger que portaven per fondre neu, que no ha funcionat.
Tres puntes del Broad Peak; la munyanya en forma d’espina de drac
El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta.
L’any següent, el 1991, van començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m).
L’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, van obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Peak Central (8.011 m). Primer ascensió mundial per la vessant xinesa. L’acompanyen Lluis Ràfols, Jordi Magriñà, Joan Gelabert, Alberto Soncini, Jesús Elena i el mític Kurt Diemberger, que va aprofitar per explorar la regió (l’any 1957 el Kurt va ser un dels primers en fer el cim del Broad).
CADIACH al Broad Peak central (8.020m) 4 agost 1992 Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN
Amb el Broad, arrodoneix una de les millors carreres alpinístiques del país, amb 66 expedicions a l’Himàlaia i obertures mundials, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l’alpinista austríac SebastianRuckesteiner.
Ja va escriure una pàgina de l’alpinisme com a primer català en assolir el cim de l’Everest, el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.
ACTUALITZACIÓ: (CAP A MIG MATÍ D’AQUEST DILLUNS, JA HAN ARRIBAT A ISLAMABAD)
Dimart, 5h matí (hora del Pakistan) Oscar Cadiach i l’equip enllaçen Islamabad amb Chilas. Després de reunir-se avui amb l’equip d’alpinistes internacionals. A la capital, han coincidit amb Alberto Zerain i Mariano Galván, que intentaran el Nanga Parbat per l’aresta Mazeno.
Cadiach i la resta de l’equip, a la seva arribada a Islamabad, amb l’oficial d’enllaç
Òscar Cadiach ja vola cap al Pakistan. L’alpinista ha engegat aquest diumenge la seva expedició al Broad Peak. Un cop arribi al país, després dels tràmits, començaran les primeres etapes per enllaçar el trekking pel Baltoro i situar-se cap la revetlla de Sant Joan al camp base del seu 14è vuitmil sense oxigen artificial.
Cadiach ha agafat aquest diumenge de matinada un vol directe fins a la capital del Pakistan.
A la seva sortida des del Prat, el tarragoní ha dit que ‘marxa amb molta energia’ i amb tot l’escalf de la seva ciutat’. Dissabte, Cadiach va assistir al Nou Estadi del Nàstic, per viure en directe el partit de la salvació del seu equip a Segona A. Diu que l’emoció viscuda en aquesta victòria, també se l’emporta a l’expedició.
Aquesta setmana, un cop reunit l’equip de l’expedició, enllaçaran via terrestre per la Karakorum HIGHWAY fins a Skardu. Des d’allà el següent pas del trajecte els portarà fins a Askole, en aquest cas en vehicles tot terreny.
L’han acompanyat Sebastià Poy, Isolda Vallvè i Emili Xaus. Tots quatre faran el trekking pel Baltoro, acompanyats també pels alpinistes de l’expedició internacional, amb els que es reuneixen a Islamabad. Els dos primers, són tarragonins.
Un cop a la darrer poble del camí –Askole- aprofitaran el dia per a fer la sempre complexa tasca de distribuir les càrregues entre els portejadors, que carreguen a l’esquena un màxim de 25kg.
En aquest darrer vestigi de civilització, engegaran el trekking per la sempre imponent vall de la glacera del Baltoro. En 4/5 dies, creuaran la confluència de glaceres del Baltoro, que els obrirà les portes del camp base, a uns 4.900 metres. Allà mateix, o potser en passar pel petit poble de Sadpara, s’afegirà a l’expedició Ali Mohamed, un altra dels alpinistes amb el que Cadiach farà cordada per intentar el Broad Peak.
Cadiach, envoltat de familiars i amics, ha marxat amb la discreció que el caracteritza i, en creuar la porta d’embarcament s’ha acomiadat amb el seu ‘Sempre amunt!’.
SEGUIMENT DE L’EXPEDICIÓ:
El programa sobre alpinisme, escalada i muntanya de Tarragona Ràdio, “El Pont de Mahoma”, del qual Cadiach n’és un dels integrants, farà tot el seguiment de l’expedició; amb connexions en directe amb ell en les diferents etapes del recorregut. Es farà –com en els darrers tres anys- un programa especial coincidit amb l’atac al cim.
D’unes quatre o cinc hores, comptarà amb connexions amb el base i amb trucades de Cadiach des dels diferents camps d’altura i des del cim del Broad Peak.
Es podrà seguir en directe al 96.7 FM; la freqüència de Tarragona Ràdio, i arreu del món a www.tarragonaradio.cat també a les aplicacions per a telèfon mòbil.
Òscar Cadiach fa una ofrena tibetana a Sant Magí, abans de marxar a buscar el 14è vuitmil al Broad Peak .
Cadiach ha avançat des del nivell del mar la cerimònia que els alpinistes fan en endinsar-se a les grans glaceres i als peus de les muntanyes del Karakorum. Ha dipositat banderoles d’oracions del Nepal a l’estàtua de Sant Magí situada al Mare Internum de la ciutat.
L’alpinista vola aquest diumenge a la nit des de l’aeroport del Prat fins a Islamabad -la capital del Pakistan- fent escala a Turquia.
Aquesta cerimònia anomenada ‘puya’, es fa per demanar ajut als Déus de les grans muntanyes. Cadiach dóna així el tret de sortida oficial a la quarta expedició consecutiva per intentar el Broad Peak, que el pot convertir en el primer català en completar els 14 vuitmils principals del planeta sense utilitzar oxigen artificial.
L’alpinista tarragoní ha aprofitat l’ofrena al patró de la ciutat per demanar també una gran victòria pel seu equip, el Nàstic, que aquest dissabte es juga la permanència al Nou estadi contra l’UCAM Múrcia.
En un especial de comiat del programa d’alpinisme El Pont de Mahoma, Cadiach ha recordat que l’any que va fer el Broad Peak per la vessant xinesa va tornar a la ciutat just el dia de Sant Magí. En aquest 2017, la setmana de Sant Magí ja té previst estar de tornada de l’expedició, i amb el cim principal d’aquesta muntanya del Pakistan.
En el transcurs del programa, Cadiach ha rebut una carta escrita per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, on li desitja ‘tot l’encert i tota la sort’ en l’expedició i diu que ‘és un orgull’ tenir un alpinista d’elit que porta el nom de la ciutat al món.
Serà la 66ena expedició de Cadiach a l’Himàlaia, que el situarà novament per sobre dels vuitmil metres. Una altura que l’alpinista ja ha trepitjat en una trentena d’ocasions. De fet, ha coronat 16 vuitmils, contant els que ha repetit dues vegades, com l’Everest. Convertint-se en el primer occidental en pujar al sostre del món sense oxigen i per la vessant nord.
A principis de la dècada de 1990 va iniciar l’exploració del vessant xinès del Karakorum pujant el Broad Peak per la cara nord, i obrint dos anys més tard, el 1992, la ruta ‘Fem Tarragona’ al Broad Peak central. Ha coronat dos dels tres cims del Broad, i ara atacarà el cim principal, de 8.047 m, sense oxigen artificial.
CADIACH Broad Peak central (8.020m) 4 agosto 1992 7h vivac a 8000 metros, Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN
El 1996 va obrir amb l’alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner la via ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, muntanya que també ha coronat dos cops.
En el decurs del programa, Cadiach ha tingut paraules d’elogi per Ferran Latorre, que acaba de tornar a Catalunya després d’aconseguir al sostre del món i completar la seva llista amb els 14 vuitmils. Ha dit que la gesta de l’alpinista de Vic ‘té molt de mèrit’, més encara després de les males condicions meteorològiques que es va trobar fins al cim. Cadiach l’ha felicitat pel seu èxit i l’encoratja a seguir fent realitat els seus somnis.
Sobre l’acens al Broad, Cadiach ha detallat que tornarà a buscar l’estratègia d’instal·lar un camp 4 -o camp 3 avançat- poc abans del coll de la muntanya, (cap als vuitmil metres) per superar així amb més garanties el coll i, sobretot, l’aresta somital. Recorda que des de l’avant cim i fins el cim principal, hi ha una mica més de 40 metres de desnivell, però una aresta que requereix més d’una hora de trajecte, i que quan es complica el temps – amb boira- és molt traïdora i queda molt exposada a l’abisme per la vessant xinesa de la muntanya.
També estarà molt pendent del temps. La influència dels cicles climàtics mundial donen una treva aquest estiu al Karakorum, segons les previsions. Això pot afavorir les possibilitats de cim de Cadiach, que estarà molt pendent a diari dels partes meteorològics. Recordem que té permís per pujar la muntanya fins el mes d’agost.
En el trekking fins el camp base, l’acompanya el tarragoní Sebastià Poy i altres dues persones, Isolda Vallvè i Emili Xaus. Com ja es va anunciar, farà la muntanya amb un equip d’alpinistes internacionals, i amb el pakistanès, Muhammad Ali ‘Sadpara’, el millor del seu país. Un fet avalat per la primera hivernal de ‘Sadpara’ al Nanga Parbat, aconseguida amb Alex Txicón i Simone Moro.
El Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, farà un seguiment exhaustiu de l’expedició amb cròniques i connexions amb Cadiach dia a dia i un especial el dia de l’atac al cim, que es preveu a principi de juliol.
Cadiach portarà els emblemes del Conselh Generau d’Aran fins al cim d’aquest vuit mil del Karakorum i tota la imatge corporativa de ‘Val d’Aran l’essència dels Pirineus’ en la indumentària de l’expedició.
També ha assolit un acord amb la veïna Vall de Boí i, en tornar del Broad enllaçarà en un trekking els balnearis de Caldes i el de Tredòs, en una nova ruta que transcórrer per 21 llacs d’alta muntanya pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
També s’endú els emblemes de la seva ciutat, Tarragona; els del Gimnàstic de Tarragona i els dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018.
Tota l’expedició serà enregistrada amb una càmera amb tecnologia 4k, cedida per Casanovafoto. Servirà per enregistrar una nova pel·lícula amb la gesta dels 14 vuitmils sense oxigen.
El Conselh Generau d’Aran referma el compromís amb Òscar Cadiach per anar al Broad Peak a completar el 14è vuitmil. L’alpinista ha anunciat des de la Val d’Aran que va a la muntanya amb Ali Sadpara, el pakistanès del primer Nanga Parbat hivernal de la història.
El síndic d’Aran, Carlos Barrera, juntament amb la conselhèra de Turisme i Desenvolupament Econòmic d’Aran, Anna Díaz, han rebut a Òscar Cadiach aquest dijous de cara a la propera expedició del tarragoní al Broad Peak (8.047 m) on el Govern d’Aran esponsoritzarà a l’alpinista, que es pot convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals del món sense utilitzar oxigen artificial.
Òscar Cadiach amb l’amic Edu sallent
Cadiach portarà els emblemes del Conselh Generau d’Aran fins al cim d’aquest vuit mil del Karakorum i tota la imatge corporativa de Val d’Aran l’essència dels Pirineus en la indumentària de l’expedició, que es pot allargar uns cinquanta dies.
L’alpinista tarragoní, amb casa a Vilamòs (Val d’Aran) tornarà a intentar el Broad Peak el mesos de juny/juliol/agost.
El 28 d’agost de 1985, Cadiach va ser juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest. Cadiach ha coronat fins ara 16 cims que sobrepassen els vuit mil metres, i ha estat 26 cops per sobre d’aquesta cota.
2 – CADIACH Everest (8.848m) 28 d’agost de 1985 i per segon cop el 17 de maig de 1993
L’Everest mateix, l’ha coronat dues vegades; convertint-se en el primer occidental en pujar al sostre del món sense oxigen i per la vessant nord. Amb aquesta nova aventura al Broad, el tarragoní ja suma 66 expedicions a l’Himàlaia.
A principis de la dècada de 1990 va iniciar l’exploració del vessant xinès del Karakorum pujant el Broad Peak per la cara nord, i obrint dos anys més tard, el 1992, la ruta ‘Fem Tarragona’ al Broad Peak central. Ha coronat dos dels tres cims del Broad, i ara atacarà el cim principal, de 8.047 m, sense oxigen artificial.
El 1996 va obrir amb l’alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner la via ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, muntanya que també ha coronat dos cops.
A banda de portar els emblemes de la Val d’Aran a l’expedició, en tornar del Broad l’alpinista fomentarà la ruta a l’Aneto per la vessant aranesa, que té cada cop més adeptes, i amb el suport de Cadiach es vol que es vinculi cada cop més la Val d’Aran amb l’alta muntanya.
Pujarà el Broad amb Ali Sadpara i un equip internacional
Cadiach ha anunciat des de la Val d’Aran, que a banda del grup d’alpinistes internacionals amb el que comparteix expedició, a l’arribada al camp base s’hi afegirà Ali Sadpara.
Ali ‘Sadpara’ foto bloc Alex Txikon
Muhammad Ali Sadpara és ara per ara l’escalador més fort amb que compta el Pakistan. Aquest alpinista ha trepitjat el cim dels vuitmils més emblemàtics del país. Destaca, sobretot, l’hivernal del febrer de 2016 al Nanga Parbat; amb el basc Álex Txikon i l’italià Simone Moro.
Feia 27 anys que s’intentava, 25 expedicions provaven l’hivernal al Nanga, però totes tornaven sense el seu preuat cim de 8.126 m, el segon més alt del Pakistan.
Sadpara també ha coronat el Gasherbrum II i el GI. Aquest últim és el darrer vuitmil que va assolir Cadiach, el juliol de 2013, amb el basc Patxi Goñi. Va ser la muntanya número 13, i la que li obria les portes als successius intents a un Broad que se li ha resistit en quatre temporades consecutives. També la primavera de 2016, per les males condicions de la muntanya a les cotes més altes.
Sadpara coneix molt bé el Broad. Els hiverns de 2008 i 2010 va equipar per una expedició polaca la ruta fins el camp III i ha fet cim dues vegades en aquest vuitmil. Porta el cognom del lloc on va néixer, el petit poble de ‘Sadpara’. Té quatre fills i és un autèntic entusiasta de les grans muntanyes, amb més de 15 expedicions.
Des de la Vall d’Aran, Cadiach ha explicat al programa de ràdio d’alpinisme El Pont de Mahoma que ‘comptar amb Ali Sadpara és una gran oportunitat, ja que és el millor alpinista del seu país’.
Diu que té molt bones sensacions per marxar cap al Broad Peak i que s’endú l’essència dels Pirineus i la de totes les institucions, entitats, empreses i persones que li fan costat en aquesta nova expedició.
![IMG_8610[1]](http://www.tarragonaradio.cat/elpontdemahoma/wp-content/uploads/2017/06/IMG_86101-300x223.jpg)
![IMG_8607[1]](http://www.tarragonaradio.cat/elpontdemahoma/wp-content/uploads/2017/06/IMG_86071-300x223.jpg)
![IMG_8604[1]](http://www.tarragonaradio.cat/elpontdemahoma/wp-content/uploads/2017/06/IMG_86041-300x223.jpg)
