Òscar Cadiach recull la seva trajectòria alpinística en un llibre de 300 espectaculars imatges, que posa l’accent en el Broad Peak, muntanya del Pakistan que va coronar el 27 de juliol culminant la cursa dels 14 vuitmils sense oxigen addicional. ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’ inclou fotografies i textos de les 14 expedicions.

Hi ha també imatges de la seva primera gran conquesta, el Nanga Parbat, el 1984, on va fer una variant en la travessa del Rupal cap al Diamir, amb Jordi Magriñá. Les seves grans gestes, com la que el va convertir en el primer occidental en escalar la cara Nord de l’Everest i el segon esgraó en lliure, el 1985, també tenen el seu capítol en el llibre. L’accent passa per la muntanya en forma d’espina de drac on ha tancat la cursa del 14 vuitmils, que encetava el 2012. També hi ha referències a noves obertures, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, o la nova ruta al Broad Peak Central, la ‘Fem Tarragona’ per la vessant xinesa, el 1992. Expedició que va fer al costat de Kurt Diemberger, que ha escrit el pròleg. En format 24 x 22, el llibre inclou dibuixos d’alguna de les muntanyes que l’alpinista ha fet en 35 anys i més de 60 expedicions a l’Himàlaia.

També textos de reconeguts alpinistes amb els que ha coincidit en la seva trajectòria. Publicat per Cossetània, l’ha escrit el periodista esportiu, Francesc Joan, que avui ens en parlarà al programa.

Avui, també parlem de la fitxa Operativa d’Elements de Risc (FOER) del Massís de Montserrat, ja és una realitat. Ha estat una tasca llarga, d’un parell d’anys, feixuga i intensa. Ha estat necessari identificar tots els elements naturals i infraestructures del massís, per tal de planificar d’una manera més eficaç la resolució d’una emergència. S’han registrat i codificat camins, coves, rieres, corriols i vies ferrades, entre d’altres, i s’han inventariat punts d’aigua i passos protegits amb cadenes.

El treball també ha consistit a elaborar un mapa de totes les agulles existents a Montserrat i s’han determinat punts de replegament d’usuaris, zones aptes per a l’aterratge d’helicòpters i espais on es podrien instal·lar centres de comandament d’una emergència.

Tota la informació recollida amb el treball de camp estat bolcada en una nova cartografia operativa, que compartiran els Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i fins i tot, editorials de mapes per a excursionistes i Google Earth. En l’àmbit virtual, s’ha creat un Sistema d’Informació Geogràfica que permet plànols de secció i visualitzacions 3D de cadascun dels cinc sectors en què s’ha dividit el massís. El sistema permet conèixer la ubicació UTM de cada punt del massís i mostra fins i tot el camí més fàcil per arribar-hi. El projecte de la Fitxa FOER n’enceta una segona, que consisteix a mantenir permanentment actualitzada la informació extreta el dia d’avui. Això significa que es demanarà la col·laboració dels usuaris del massís de Montserrat quan detectin qualsevol incidència que modifiqui el paisatge actual de la zona; és a dir, camins impracticables, esllavissades o l’obertura de noves vies d’escalada, entre d’altres. En parlem, també de la segona fase que s’engega ara del projecte, que consisteix a mantenir permanentment actualitzada la informació. I aquí es demana la col·laboració dels usuaris del massís quan detectin qualsevol incidència que modifiqui el paisatge actual de la zona; és a dir, camins impracticables, esllavissades o l’obertura de noves vies d’escalada, entre d’altres. Santi Lleonard, inspector dels Bombers de la Generalitat, i el company geòleg i guia a Montserrat, Ricard Fernández, que ens han donat els detalls.

En aquest programa, que hem marxat cap a Polònia, on l’Òscar rebia un nou homenatge, i també cap a Brussel·les, la capital belga, on dijous que ve farà una conferència convidat pel Club Alpí Belga.