És igual de petita que valenta! La podem descriure així, parlem de l’escaladora Sílvia Vidal, que ens relatava el passat mes d’octubre la seva aventura bigwalera en solitari a Xanadu, a una vall remota d’Alaska, vigilada sempre de reüll pels óssos negres i grizzlies, i carregant 150 kg de material i menjar.

Aquesta tarda, la petita gran escaladora ha estat la protagonista al Cicle de Muntanya a l’auditori Diputació, on ens ha explicat a tots plegats com s’ho va muntar per a poder anar fent ‘un pas més’.

Un cicle que ha fet la tercera parada aquesta tarda. Al Pont, anem escoltant les veus dels que ja hi ha passat fins ara. En el següent programa, serà el torn de Sebastián Álvaro, que ens deia sobre Shackleton: “Van canviar la història, però van morir pobres”. Ell ens descriu la millor història de supervivència polar; una aventura heroica i exemplar. Dijous passat va estrenar en primícia a Tarragona, al costat del seu fill Javier -que l’ha dirigit- el documental “Tras las Huellas de Shackleton”. Defineix Shackleton com un autèntic romàntic, que va canviar el curs de la història (…) després d’ell van venir les primeres expedicions britàniques a l’Everest. Malgrat tot, no va rebre el reconeixement que mereixia, i va morir pobre, com la resta d’homes d’aquella mítica expedició de fa més d’un segle.

I en aquest programa, hem escoltat les paraules de Chus Lago, que assegura que la seva travessa en solitari pel pol Sud, a l’Antàrtida, va ser com una pel·lícula de Clint Eastwood, o com en aquell western on els protagonistes ‘moririen amb les botes posades’: L’exploradora i alpinista Chus Lago ens relata la seva travessa en solitari fins al Pol Sud. Ella, que va ser la primera dona en completar aquest recorregut en solitari, durant dos mesos, amb huracà amb vents de 80 km/h inclòs. Lago, que també és la primera dona ‘Leopardo de las Nieves’, a nivell nacional, després de coronar els principals cims de l’antiga Unió Soviètica. També ens recorda la seva ascensió a l’Everest, que la va convertir en la primera dona, després de tres intents, en completar el sostre del món sense oxigen addicional. Retrocedir a pocs metres del cim hauria estar el millor, diu, perquè en arribar al sostre del Chomolungma va pensar que el seu somni, que havia perseguit durant 7 anys, s’havia acabat; l’havia perdut.