Ara fa un any arrencaven un programa que no sabíem si tindria final. Va ser a la una de la matinada, la nit del 27 de juliol -aquesta propera nit- i ens van mantenir tota la nit en vetlla, fins l’endemà a les 8.41 minuts del matí (hora nostra) les 11.41 al Karakorum, al Pakistan.
Divendres farà un any d’un dels programes més emotius que hem viscut en quatre temporades de ràdio al Pont de Mahoma. Vam engegar un programa especial que s’allargava fins l’endemà -més de 9 hores de directe- fins que vam rebre una trucada d’Oscar Cadiach des dels 8.047 metres del cim del Braod Peak.
En aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní i company de cordada radiofònica va completar els 14 vuitmils principals de la terra sense ajuda d’oxigen addicional. Avui ho hem recordat.
L’estudi de la ràdio va esclatar en alegria en rebre la trucada, i va ser molt difícil contenir les llàgrimes d’emoció, després de quatre temporades seguint els intents infructuosos de Cadiach al Broad.
Un gran equip, una gran cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat per Josep Suñé, amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.
Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit. L’equip també ha rememorat un any després l’emoció viscuda i desfermada just després de la trucada de Cadiach.
El programa especial va merèixer una menció de qualitat en la 18ena edició dels Premis de Radio Associació de Catalunya, en una gala celebrada el maig d’enguany a l’Auditori de l’Once de Barcelona. Va ser per la repercussió que va tenir a nivell català, estatal i fins i tot internacional.
Un programa en els que hem pujat el Montardo, (2.883,3m) i ho ho hem fet per les dues vessants, la de la Vall d’Aran (des d’Arties) i la de la Vall de Boí, des de l’estany de Cavallers. També hem ascendit els 2.921 metres del Carlit, des del llac de les Bulloses, la muntanya més alta de la Cerdanya.
El programa de l’any després, l’hem dedicat a Muhammad Ali Sadpara que va fer cim ara fa un any amb l’Òscar al Braod, i fa pocs dies ha coronat el K2 completant tots els vuitmils del seu país, el Pakistan. Li hem dedicat a Sadpara i a un altre HAP d’altura del Pakistan, que morir l’any 1999. És Amir Mehdi, que va participar en l’expedició austríaca que va aconseguir el primer ascens al Nanga Parbat, el 1953, i en l’expedició italiana que va aconseguir el primer cim del K2, el 1954. Conegut per haver sobreviscut en aquesta expedició juntament amb l’alpinista italià Walter Bonatti, a una nit de bivac a l’aire lliure a més altitud, uns 8.100 metres. Cadiach també ha tingut paraules de record per l’amic Alberto Zerain, que ens deixava poques setmanes abans, al Nanga Parbat.
Benvinguts al Pont de Mahoma 111.
