L’hem assolit sortint des de l’aparcament de la presa de Cavallers, seguint el senderó que puja molt costerut i serpentejant per la canal situada a tocar del camí per accedir a la presa. Al cap de poc de sortir, gaudireu d’un bonic salt d’aigua en un ressalt del camí.
A tenir en consideració que cal fer un desnivell positiu de 1.400 metres en pocs quilòmetres. És una ascensió dura, que transcórrer per la part superior per una zona de grans blocs d’un glacera seca. La pujada, però, val i molt la pena, per a poder contemplar des d’aquest cim solitari, tot l’entorn i els impressionants llacs de Comalesbienes.
Es veuen perfectament el Comoloformo i els Besiberris i, més al fons, les Maladetas i el sempre imponent Aneto. A l’alatra vessant, el Contraix; la Pala Alta de Sarradé; el Gran Tuc de Colomers o la Pala Xespadera.
Tornarem fent una ruta circular des del Coll Arenós (aprox. 2.800 metres) en direcció cap al Refugi Ventosa i Calvell –on ens esperant unes cerveses ben fresques- després d’haver resseguit el Riuet d’Estany Negre i haver fet el bany de rigor a l’Estany de la Roca.
La ruta ens portarà des del refugi fins al planell de Rio Malo, per creuar tot seguit l’estany de Cavallers i arribar al punt de sortida.
La intenció era banyar-nos després a les piscines termals exteriors del Balneari de Caldes de Boí. L’hora d’arribada, però, ens ha obligat a deixar-ho per un altra ocasió.
Una ascensió que hem fet amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. Ens hi han acompanyat uns bons amics, Claudio i Marc Castaño (pare i fill); Jordi Bayés i Mayte Matamoros i la seva inseparable gosseta ‘Rubi’.
Ascensió que li hem dedicat a l’amic Xaume Ramon, que tant coneix i estima aquestes muntanyes, i amb el que tenim pendent pujar plegats la Pala Xespadera. Va per tu, Xaume!
