Des de Sant Simplici encetem la sisena temporada del programa d’alpinisme, excursionisme i escalada. Vam fer la primera edició el novembre de 2013. Hem volgut fer aquest primer programa en una talaia que ens permet divisar el territori que ens envolta, ens hem situat per sobre dels 100 metres, 111, per ser exactes.
Ens hem situat al voltant d’una torre de guaita circular, feta de pedra i de morter. És un bé cultural d’interès nacional des de l’any 1993. Som al cim de Sant Simplici, darrera de al cantera romana del Mèdol.
Hi hem arribat deixant enrere un altra Torre, la del Mas d’En Cosidor que també trobarem a la tornada. És del segle XIV, també catalogat amb diverses edificacions i aquesta gran torre de maçoneria reforçada amb carreus. Si girem la vista, veuríem el Mas d’en Jover, un dels més grans, ben conservat, i emblemàtic de la zona.
Hi ha molts camins i rutes que culminen aquí. Des d’on tenim una vista esplèndida del que era l’Ager Tarraconensis. Veiem també el mar, la zona on durant la Guerra del Francès es va disputar la Batalla d’Altafulla.
Bona part del terme de Tarragona i, si girem la vista, diverses serralades prelitorals. Si anéssim en direcció al Nord, podríem anar fins a la Bassa Closa, és coneguda com “El Gurugú” el punt mes alt de Tarragona (176m)”.
És un text de l’arqueòleg Joan Menchón de L’AGER TARRACONENSIS A LA MARCA EXTREMA D’ALANDALÚS. ALGUNES REFLEXIONS ENTORN AL (DES)POBLAMENT DEL CAMP DE TARRAGONA, CONCA DE BARBERÀ I PRIORAT ENTRE L’ANTIGUITAT TARDANA I LA CONQUESTA FEUDAL
hi ha alguna referència sobre la data en la que es va construir aquesta torre.
El text diu així: [Ja als límits del districte de Xibrana ens trobem amb una altra construcció identificada com islàmica, la torre i edifici annex del mas de Monravà (Alcover). Es tracta d’una torre amb planta quadrada, amb base de carreus i un segon cos de tàpia, que funcionava amb un edifici annex de planta rectangular. Per Bolòs es tracta d’una obra andalusina (Bolòs 1995c) tot i que per Barbarà és baix medieval (Barbarà 1978). En aquest context caldria també establir la cronologia absoluta d’altres construccions com la torreta del Mas de l’Hereuet, prop del Molnàs (Tarragona), o les de la partida de Miralbó (La Canonja) i Sant Simplici (Tarragona). Ara bé ara per ara només ens movem en el territori de la simple conjectura (Bertran 1993, 12; Massó 2003).]
La torre de Sant Simplici és baix medieval? Ens ho desvetlla Joan Menchón, escolteu, escolteu…
Hem fet el programa 114 amb la cordada radiofònica de Josep Maria Bonachí, Òscar Cadiach, Josep Suñé i Sebastià Poy, que avui ens ha llegit un sobet sobre el Mèdol de Josep Carner. Com sempre, amb Lluís Comes al control tècnic.
A l’antiga pedrera del Mèdol – Josep Carner
Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes ertes.
oh desolació d’una maternitat!
Vàreu pujar l’acròpolis, el temple, la ciutat:
afany de déus i d’homes us ha deixat desertes.
Els déus han mort. Dels homes les gèneres incertes
de nom i llei mudaren. I, sota nou poblat,
i en pedra tota rosa d’orgull d’eternitat,
encara avui es migren futures descobertes.
Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes lasses!
Oh monument al somni perdut de dues races!
les heures us emparen com un mantell serè.
I els pins en la fondària, del sol a la recerca,
com el xiprer s’afinen en abrivada enterca:
dins clota de centúries encara troben fe.
