Aquest proper dijous, 23 de juliol, Òscar Cadiach intentarà novament arribar fins els 8.047 m del cim del Broad Peak. Si ho aconsegueix, el tarragoní es convertirà en el primer català en haver coronat les 14 muntanyes principals de més de vuitmil metres del planeta, i sense oxigen artificial
| Foto, Joan Solé |
El dijous 24 de juliol del 2014 –ara fa un any- Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim del Broad Peak. Enguany -almenys cronològicament- l’alpinista tarragoní li porta uns dies d’avantatge a la muntanya. Al calendari el dia 24 cau en divendres.
Aquesta però, no és la única carta que guarda sota el plomes el veterà alpinista. El camp 4 –a 7-500 m, per sobre de l’avantcim del Broad- pot marcar també la diferència a l’hora de superar l’escull dels darrers metres de la muntanya –on cal obrir la sempre feixuga traça.
Cadiach ha assegurat aquest diumenge que “les probabilitats de fer l’atac al cim el dijous són altes”. Amb tot, convé recordar que possibles canvis de temps podrien fer variar aquesta previsió.
| Foto: Patxi Goñi. Òscar Cadiach, Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal |
La planificació acordada amb l’expedició passa per anar dimarts dia 21 des de camp base (a gairebé 5.000 metres) fins a Camp II (a 6.200 m) saltant-se Camp I (a 5.600 m).
El corredor Hermann Buhl que han reobert enguany entre el base i C1 els integrants de l’expedició els facilitarà aquesta progressió i la seguretat en l’ascensió.
El dimecres, ascendirien fins els 7.200 m de C3. En la mateixa jornada es traslladarien al C4, des d’on l’endemà, dijous, de matinada arrencarien per fer l’atac al cim.
Si persisteixen les altes temperatures diürnes de la darrera setmana, miraran de fer el màxim de progrés possible durant les hores de menys insolació, per la nit i de matinada, com ho ha explicat també l’alpinista.
Els interessa arribar als camps d’altura el més aviat possible, donat el gran nombre d’expedicions que han flanquejat la ‘porta’ de Concòrdia enguany, i amb les que convé no coincidir en llocs on l’espai és sempre molt reduït.
Els cinc integrants de l’expedició; Carles Figueras, Jordi Bosch ‘Barraca’, Patxi Goñi, la metgessa Anna Pujol i Òscar Cadiach, van completar les darreres setmanes –aquesta vinent serà la tercera al camp base del Broad- les diferents fases de l’aclimatació de forma òptima.
Ja fa dies que Cadiach i el seu grup comparteixen l’estratègia amb els bascos Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, malgrat que ells van arribar uns dies abans al Karakorum. Tot sembla indicar, doncs, que seguiran amb la col·laboració i pujaran plegats, com ja van anunciar abans de marxar; havien parlat amb Cadiach de la possibilitat d’establir sinèrgies per trepitjar junts els 8.047 metres de la muntanya.
Cadiach assegura que estan ‘tots molts motivats’, i subratlla que hi ha molt bona sintonia amb la resta d’expedicions que aspiren a la mateixa muntanya.
Aquest cap de setmana –dissabte- sense anar més lluny, l’asturiana Rosa Fernández els ha tornat la visita que ells li van fer fa uns dies al camp base del K2.
Aquesta alpinista també té al seu punt de mira aquesta propera setmana per intentar el cim de la segona muntanya més alta de la terra, i un de les més fotografiades per la seva bellesa piramidal. A Rosa Fernández li queda el k2 per completar les anomenades ‘cinc grans” muntanyes. Ja ha assolit el Makalu, el Lhotse, l’Everest i el Kangchenjunga. A nivell nacional, l’asturiana és la primera i única dona amb el projecte “7 cims”, assolit en menys de 2 anys. Són els 7 cims més alts de cada continent del planeta.
Fernández i Cadiach han coincidit en diferents expedicions, com la de Kangchenjunga el 2011 –en la que Mingma Sherpa va aconseguir el seu 14è vuitmil principal- o a l’Annapurna, l’any següent, el 2012. L’asturiana i el català s’han desitjat sort mútuament.
| Foto: Joan Solé |
El programa sobre alpinisme, escalada i muntanya “El Pont de Mahoma”, del qual Cadiach n’és un dels integrants, farà un especial aquest dijous coincidint amb l’atac al cim.
Comptarà amb connexions amb el camp base i amb trucades de Cadiach des dels diferents camps d’altura i des del cim del Broad Peak.
El programa, amb Ricard Fernández, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena i Josep Suñé, comptarà amb la veu dels principals alpinistes del país.
Es podrà seguir en directe al 96.7 FM, la freqüència de Tarragona Ràdio, i arreu del món a www.tarragonaradio.cat
CRONOLOGIA 14 VUITMILS
La primavera de 2012 Cadiach va coronar el sostre de l’Annapurna (8.091 m) el desè cim més alt de la Terra. El mateix mes de maig d’aquell any va fer cim al Dhaulagiri (8.167 m) el setè més alt del món. En menys de tres setmanes -un temps rècord- va fer dos cims de més de 8.000 metres. Ell mateix reconeixia que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un
dels 8.000 mil més perillosos i difícils…
Per fer-nos una idea: imaginem que aneu caminat per un carrer d’una ciutat i “els edificis van caient al nostre pas”. Això és l’Annapurna, però en vertical i amb ‘edificis de gel’.
Després d’aquests dos cims, encara hi va afegir dos mesos després, el juliol, el K2 (8.611 m) la segona muntanya més alta del món, i la més bonica, “la gran piramide de cristal”, com la defineix un dels grans alpinistes de tots els temps, Kurt Diemberger.
La tardor anterior també feia el Manaslu (8.156 m) la vuitena més alta del món. En un any natural (en 12 mesos) Cadiach feia quatre dels sis vuit mils pendents. És el ‘hat trick’ català, com l’anomena ell mateix, fent servil un símil futbolístic.
El K2 tenia unes connotacions molt especials. Hi havia un nus emocional que li impedia trepitjar novament la muntanya. El 19 d’agost de 2004 arribava la trista noticia de la mort de Manel de la Matta, al Camp 1 de la ‘Magic Line’, al Collado Negrotto (a 6.400 m) en el descens del K2. L’Òscar va estar amb ell –amb el seu amic- fins al final. La muntanya li prenia l’amic literalment dels seus braços…. Malgrat tot, es va reconciliar amb la gran piràmide; va fer cim després de diversos intents, fins que va trobar una finestra de bons temps, el 31 de juliol de 2012. Va ser una jornada amb molts alpinistes intentant coronar la ‘majestuosa piràmide’. És una muntanya temuda; al final hi ha autèntic coll d’ampolla que ja ha causat més d’un accident, com el de 2008, quan 11 alpinistes hi van perdre la vida, en la pitjor i controvertida tragèdia viscuda per sobre dels seus vuitmil metres.
L’any següent, el 2013 atacava el Kanchenjunga (8.586 m) el tercer cim més alt del món, i feia cim el 20 de maig. Una expedició que també va estar tacada per la tragèdia, amb la mort del lleidatà, Juanjo Garra al cim del costat, al Dhaulagiri (8.167 m) el setè cim més alt del món. A banda de 5 alpinistes d’altres nacionalitats.
Al Kanchenjunga, Cadiach ha patit molt; física i anímicament i també recorda la mort de l’amic Iñigo de Pineda, l’any 2007, en una
expedició molt dura. Tot això és també muntanya, i s’hi ha de saber conviure. Sense uns valors molt profunds i ben arrelats, seria impossible; la càrrega seria massa feixuga.
L’estiu d’aquest any, el 2013, Cadiach coronava el seu 13è vuitmil, el Gasherbrum I (8.080 m) l’onzè cim més alt de la Terra. Una muntanya que també es va emportar tres alpinistes; el gironí Xevi Gómez, Álvaro Paredes i Abel Alonso. Va ser l’any de la pèrdua del polac, Artur Hajzer a la muntanya amagada, com es coneix el G I.
Posant el retrovisor, de jove, va llegir un còmic sobre Mallory, que li va canviar la vida i li donaria alè. El mateix que el va portar fa 31 anys, el 7 d’agost de 1984, a fer el seu primer vuitmil, el Nanga Parbat (8.126 m) la novena més alta del món.
L’Òscar segueix tenint somnis, va ser el primer alpinista català en assolir el cim de l‘Everest (8.848 m) el 28 d’agost de 1985. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.
CRONOLOGIA 14 VUIMILS:
1.- Nanga Parbat – 7 d’agost de 1984
4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 2 de maig de 1997
7.- Lhotse – 23 de maig de 2001
10.- Dhalaugiri – 25 de maig de 2012
13.- Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
