Mostra totes les entrades de redaccio

14 x 8000, Alpinisme, Broad Peak 15, Camp base, Òscar Cadiach, Pakistan

Crònica d’Òscar Cadiach des del camp base del Broad

Feu un comentari
Estimats tots,es…!
L’Expedició Sempre Amunt al Broad Peak, 2015 ha començat amb bon peu. Després d’una aproximació i sense les calors rigoroses del Baltoro, o sigui, amb ambient fresc, ens hem trobat la muntanya en bones condicions de neu.

Corredor Bulh. Foto Patxi Goñi 

No hem desaprofitat l’oportunitat i inspirats per la ruta d’en Hermann Bulh -com a ruta original- ens hem mantingut fidels a la idea de resseguir-la en lloc de la normal. En menys probabilitats de caiguda de pedres. Així donem fe que hem equipat amb cordes aquests gairebé 400 metres de corredor d’entre 40º/75º, que donen accés a l‘espatlla prop del C1 (5700m) a on varem instal·lar una tenda per fer nit i el dia següent continuar fins el C2 (6200m) per tornar a fer nit i aprofitar per deixar-lo instal·lat. També amb en Patxi i l’Anna fem una prospecció fins a gairebé 6.500m. 
Tots els components de l’expedició hem percebut unes bones sensacions en l’adaptació a l’alçada, i un altre factor important és l’estat anímic que ha anat en augment; en estar decidits a obrir el ‘couloir’ l’entrada d’en Hermann Bulh, primer ascensionista del pic. Objectiu que ja havíem previst abans de sortir de casa.
En ‘Barraca’ a l ‘any 1988 ja havia passat per aquest corredor i ara n’ha estat l’impulsor anant de primer en companyia d’en Carles  mentre que el Patxi ens filmava.
El fet de que l’Anna vingués amb nosaltres a obrir el corredor, ha cohesionat l’equip. L’obertura del corredor ens va costar un parell de dies. En el segon ja se’ns van afegir una part de l’expedició internacional, en comprovar que era més directa i tècnica.
Parlant d’expedicions internacionals, aquí al CB del Broad Peak (4900m) a una hora del K2. Hi han cinc grups de diferents nacionalitats: Korea, Singapur, Xina, Malàisia, Japó, Nova Zelanda, Nepal, Canada, Usa, Argentina, Equador, Turquia, Àustria, Suïssa, UK, Pakistan, i també, navarresos, bascos i catalans..  
Cal ressaltar, doncs, el magnífic ambient i el ressò del catorzè vuit mil principal, que volem compartir i gaudir. A l’hora que m’han acollit amb grans mostres d’escalfor.
Salut i Tarragona Sempre Amunt!!!
Des del Camp Base del Broad Peak o Falchen Kangri, a on avui han aparegut les nevades. 
Òskardiak
Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Broad Peak 15, Camp base, Òscar Cadiach, Pakistan

Cadiach podria intentar cim al Broad abans del previst, en uns 10 dies

Feu un comentari
Foto Patxi Goñi: Ruta Bulh
L’alpinista Òscar Cadiach ja ha arribat als 6.500 metres del Broad Peak, al Camp 2. Allà hi ha fet nit aquest passat dimecres, després de passar per Camp 1, a una alçada de 5.600 metres, juntament amb Patxi Goñi.
Ara són altre cop al camp base, a uns 4.900 metres, des d’on van sortir diumenge passat acompanyats per la metgessa, Anna Pujol, i els gironins, Carles Figueras i Jordi Bosch ‘Barraca’ seguint les fases d’aclimatació.

Foto Patxi Goñi: Ruta Buhl

Tal i com ja havien anunciat abans de marxar cap al Pakistan, el trajecte entre el camp base i el Camp 1 l’han fet per una zona diferent a la convencional.

És la ruta per la qual va ascendir Hermann Buhl en la primera mundial del Broad, l’any 1957, amb Kurt Diemberger. És la ruta original (Wintersteller, Schmuck, Buhl, i Diemberger, 1957) que passa més a la dreta, unint-se a la que utilitzen la major part de les expedicions, la ‘Knez Route’, a la altura del Camp 1.
L’expedició austríaca va obrir aquesta via ara fa 58 anys, amb els que han estat alguns dels millors alpinistes de tots els temps. Ara l’han trepitjat catalans i bascos.
Foto Patxi Goñi: Anna Pujol i Patxi Goñi C2 
En declaracions al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, Cadiach assegura que la muntanya els ha permès, amb bon temps, poder pujar a una bona alçada per aclimatar-se. Cadiach se sent motivat per afrontar el repte dels 14 x 8.000 i diu que l’equip està molt cohesionat.
Cadiach ha comentat que continuaran la fase d’aclimatació pujant als diferents camps d’alçada en una setmana, un cop millorin les condicions meteorològiques.
Si el temps es manté, Cadiach provarà de fer el cim en uns deu dies. Serà, per tant, molt abans del que s’havia previst.

La resta d’expedicions al Broad Peak, com la de Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, als que s’hi ha afegit Iván Vallejo, també segueixen aclimatant i pujant la muntanya.

Cadiach ja ha trepitjat els dos cims secundaris del Broad, situat a la frontera entre la Xina i el Paquistan, davant per davant del sempre majestuós i imponent K2. 
Facebooktwitter
14 x 8000, Baltoro, Broad Peak 15, Camp base, Òscar Cadiach, Pakistan

Aclimatant-se al C2 del Broad, seguint la petja del gran Hermann Buhl

Feu un comentari
Els alpinistes Òscar Cadiach i Patxi Goñi han arribat als 6.500 metres del Broad Peak, al Camp 2. Hi han fet nit, després de passar per Camp 1 (5.600m). Ara són altra cop al base, d’on van sortir diumenge acompanyats per la metgessa, Anna Pujol, seguint les fases d’aclimatació

Foto: Ricard Fernández C1 Broad
Tal i com havien anunciat abans de marxar cap al Pakistan, el trajecte entre el camp base i el C1, l’han fet per una zona diferent a la convencional.
És la ruta per la qual van ascendir en la primera mundial del Broad l’any 1957 Hermann Buhl i Kurt Diemberger.
És la ruta original (Wintersteller, Schmuck, Buhl, i Diemberger, 1957) que passa més a la dreta, unint-se a la que utilitzen la major part de les expedicions, la ‘Knez Route’, a la altura del Camp 1.
L’expedició austríaca va obrir aquesta via ara fa 58 anys, amb els que han estat alguns dels millors alpinistes de tots els temps. Ara l’han trepitjat catalans i bascos.
Les promeses, s’acompleixen! Ens van dir per activa i per passiva que provarien aquesta ruta diferent, i ho han fet!
Tal i com relata Patxi Goñi al seu bloc, ‘el paisatge és preciós, neu, gel, sol .. vam passar nit a C2. Hem arribat a 6.500 metres. El fred és bestial, i no anem prou equipats. Satisfets tornem al camp base’.
El navarrès afegeix que l’ambient al grup ‘és immillorable, tots ens trobem plens d’energia i el temps ens acompanya’.
També han trepitjat els 6.300 m de C2, el turc, Tunc Findik, i Julian Beermann, que lidera el grup dels ‘alemanys’.  

La resta d’expedicions al Broad Peak, com la de Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, als que s’hi ha afegit Iván Vallejo, segueixen aclimatant i empenyent cap a munt a la muntanya. Com també ho està fent, ja cap a C3, el nordamericà, Nick Cienski. 
Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Camp base, Concòrdia, Goro II, Òscar Cadiach, Pakistan

BALTORO : TECTÒNICA PER A AVENTURERS

Feu un comentari

El primer llibre de literatura de muntanya que vaig llegir es deia “Tragedias Alpinas”, de l’excel·lent col·lecció Edelweiss d’Editorial Juventud. Me l’havia deixat un jesuïta amant de la muntanya que, involuntàriament, amb la seva benèvola intenció d’advertir-me dels perills que em rondarien si em deixava endur per la meva naixent passió, va fer iniciar en mi la voracitat vers els llibres de temàtica muntanyenca.

Portejadors baltis fent xapati a Urdukas

Poc temps després va caure a les meves mans un llibre que ha esdevingut un dels meus referents: “Entre zero i vuit mil metres”, de Kurt Diemberger. En un dels seus capítols, aquest alpinista austríac relatava el seu intent d’ascensió al Chogolisa amb el malaurat Hermann Buhl, després d’haver assolit el cim del Broad Peak uns dies abans.

Buda de Satpara
Chogolisa, Baltoro i Concordia. Tres noms que m’han fet somiar des d’aleshores. L’expedició al Broad Peak de l’any 2014 no tan sols va proporcionar-me la felicitat de veure acomplert aquest somni, sinó també l’oportunitat de descobrir un territori que Alexandre el Gran va tenir a tocar, tot remuntant el poderós riu Indus, el sincretisme hel·lènic i budista, les grans talles de Buda en granit esculpides abans que l’Islam s’hi implantés fins els nostres dies, la gran plana del Deosai que Heròdot ja esmentava en les seves cròniques al segle V abans de Crist, l’enorme varietat de cultures al nord de Paquistan, un país que mereix tenir millor sort. Els múltiples controls policials i militars al llarg dels 800 km que separen Islamabad de Skardu mostren que no tot són flors i violes. 

Porters descansant sota les Torres del Trango

Aquesta carretera, la Karakorum Highway, mereix un viatge només per si mateixa. Però els viatgers que hi transitem tenim un objectiu: la major concentració de cims de més de vuit mil metres de la Terra. Al voltant de Concordia s’alcen quatre dels catorze vuit mils: K2, Broad Peak, Gasherbrum I i Gasherbrum II, a part de múltiples cims de set mil i sis mil metres, que s’estenen fins a l’horitzó.

El camí cap al Baltoro prop de Jula Bridge

Per arribar a aquest emplaçament cal remuntar la gelera del Baltoro, de seixanta quilòmetres de longitud. Alguns autors afirmen que la paraula Baltoro és d’origen tibetà i significa “corn de l’abundància”, ja que malgrat ser un temible erm, les seves aigües constitueixen el riu Braldo, afluent del Shigar, que alhora desguassa al mític Indus, dispensador de fertilitat, a tocar del poble de Skardu, base de les expedicions i trekkings.

Entrant a la gelera de Baltoro, després de Paiyu

Transitar la gelera del Baltoro esdevé un viatge iniciàtic, durant el qual cada jornada va preparant el viatger per a allò que s’anirà trobant a mida que avança. Les primeres etapes remunten la vall del riu Braldo des d’Askole, origen de la marxa a peu. Impressiona sentir el bramul de les seves aigües, de vegades caminant just a la seva vora o bé passant-hi força metres per damunt, per les parets laterals, tallades a pic.

Portejadors  enmig de la gelera de Baltoro, abans d’Urdukas.

Paiyu és el nom del campament previ a l’entrada a la gelera. El topònim és d’origen balti, i significa “sal”, perquè es pensava que aquest mineral era la causa de la resplendent blancor de la muntanya que el domina. La inesperada frescor que proporciona el bosquet que ha crescut a redós d’un minúscul rierol contrasta amb la desagradable sensació de brutícia del campament. És un punt de reagrupament just abans d’entrar a la gelera i els camàlics aprofiten per sacrificar les cabres que porten des d’Askole. L’aigua del rierol es desvia cap a una aixeta que vaig contemplar amb absoluta prevenció a l’anada però que a la tornada vaig abraonar-m’hi, fart de consumir aigua bullida durant més de tres setmanes…

La dura feina de cavalls i ases

L’entrada a la gelera és grandiosa. El seu front, de gel negre arrebossat de pedres i arena, escup les tumultuoses i tèrboles aigües del naixent riu Braldo. És el llindar d’un univers àrid i mineral, un corredor que condueix cap a les entranyes d’una de les majors manifestacions tectòniques de la Terra. Un viatge iniciàtic que demana fe i constància.

Val a dir que mística a part, cal parlar dels camàlics, els treballadors baltis que es guanyen el jornal i potser els ingressos de tot l’any carregant tot allò que precisem els trekkers i els expedicionaris. Hi ha un règim estricte de condicions de pes i sous, supervisat contínuament pel seu cap, que en el nostre cas era un homenot amb una característica veu trencada. 

Un ase amb el Paiyu Peak (6610) al fons 

Malgrat els vint-i-cinc quilos que porten a l’esquena i el seu deficient material personal, no hi ha qui els enxampi quan es posen en marxa. La seva afabilitat és grandíssima; són despresos, estan contents que els facis fotografies i et sents feliç de poder retornar-los aquest tracte quan tens l’oportunitat de donar-los un cop de mà guarint alguna ferida o proporcionant-los bateries per a les seves llanternes. També és de justícia tenir en compte els pobres cavalls i mules que els acompanyen. El seu patiment encongeix el cor i et fa sentir molt culpable de saber que el teu equipatge col·labora a les freqüents patinades, caigudes, extenuacions i mort d’aquests nobles animals en tot el trajecte.

En primer terme el G4 (7925) i just a la seva dreta treu el cap el G2 (8035)

La gelera de Baltoro, a part de la seva longitud, té una amplada que la nostra percepció no arriba a quantificar. Hi ha qui parla de dos quilòmetres, d’altres, de quatre a sis quilòmetres d’ample. A poc a poc t’adones que estàs penetrant en un món de dimensions colossals, tant en la vertical com en l’horitzontal. Cada etapa t’introdueix sota muntanyes progressivament més altes; de sis mil a set mil metres, i de set mil als vuit mil. No hi ha anestèsia. El descobriment dels cims mítics que flanquegen aquest enorme riu de gel corprèn tant els muntanyencs que sempre hem desitjat veure’ls en persona com els que s’han acostat al Baltoro per altres motius.

El poderós G4 poc després de deixar Goro II

La Torre sense nom, les Torres i la Catedral del Trango, l’Uli Biaho, el Masherbrum, la Torre Mustagh, el Mitre Peak i tots els seus contraforts acompanyen el caminant en el seu pelegrinatge. L’estructura de la glacera obliga a contínues marrades entre múltiples onades de gel entapissat de pedres multicolors, procedents de totes les muntanyes. Negre (Karakorum vol dir “pedra negra”), marró, beige, gris, vermell, groc… Roques de tota mena: gneis, esquistos, calcàries, conglomerats… Esdevenint una veritable enciclopèdia de la geologia, el Baltoro ha practicat una cirurgia com un bisturí en aquesta impressionant escata d’escorça terrestre aixecada pel descomunal impacte de l’Índia amb el continent asiàtic.

El G4 abans d’aribar a Concordia 

I de cop, arribes a Concordia. Vaig calcular que té més de 1000 hectàrees. Per cert, gran etnocentrisme batejar aquesta immensitat amb el mateix nom de la plaça de París. No hi ha pèrdua possible; l’espectacular i magnètic Gasherbrum IV domina l’escena. I als seus peus, cinc geleres conflueixen per ajuntar-se. Les dues principals, a dreta i esquerra de la nostra trajectòria, obren el pas cap a les joies de la corona d’aquest monument natural. A la dreta, cap al Sud, el Chogolisa es manifesta amb la seva immaculada bellesa. A l’esquerra, completant una formidable T, la vista cap al Nord queda fixada pel poderós Chogori, el K2, que s’alça impetuosament des de la seva base en un desnivell net de 3600 metres. 

El Broad Peak just després de Concordia

Imagineu-vos una diferència d’alçada superior a l’existent entre el cim de l’Aneto i una platja del nostre litoral, però que en lloc d’haver centenars de quilòmetres entremig, tan sols n’hi ha quatre! Immensa i perfecta piràmide, la seva presència eclipsa la massa del Broad Peak, que no pot resistir la comparació amb el seu veí, separat tan sols per deu quilòmetres.

Concordia, malgrat la seva gegantina magnitud, exigeix concentrar-se en un microcosmos d’esquerdes, esbaldregalls, torrents i turons de gel que el converteixen en un complex laberint. És el resultat de la unió de cinc geleres per constituir-se en el gran Baltoro. 

El Broad Peak des del camp base

I malgrat el caos que aquesta confluència provoca, obligant-te a navegar pel mig d’una mena de tempesta marina congelada, sents que el camí que has fet fins arribar on et trobes respon a un ordre natural que t’ha anat preparant per aquest moment. 



T’adones que existeix una harmonia i que en aquest racó de món l’home no és la mesura de totes les coses; és un intrús que al Baltoro se sent com a casa.

El Chogolisa (esq, 7665) i el Mitre Peak (dr, 6010)



Concordia des del Camp 1 del Broad Peak
Concordia i el Chogolisa

El K2
Gasherbrum 4 i G2 al darrere

El G4 

Ricard Fernández

Guia de mitja muntanya, geòleg i membre del Pont de Mahoma.
Integrant expedició Broad Peak 2014 

Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Camp base, Concòrdia, Goro II, Òscar Cadiach

Cadiach arriba aquest divendres al camp base del Broad Peak

Feu un comentari
Òscar Cadiach arribarà aquest divendres al Camp Base del Broad Peak, després d’una jornada de 10 hores. 

Els integrants de l’expedició són des d’aquest dijous a les portes de Concòrdia, a la zona anomenada Goro II, envoltats de muntanyes de més de 7.000 metres  

Foto: Ricard Fernández (Concòrdia 2014)

Foto: Ricard Fernández (Goro II 2014)
Foto: Ricard Fernández (Goro II 2014)

En arribar divendres al camp base del Broad- després d’unes 10 hores de marxa- es trobaran unes 150 persones, de llarg, i més expedicions que mai, segons ha relatat Cadiach, que també ha afegit que hi ha molta afluència després de les anul·lacions al Nepal, arran del terratrèmol.

L’alpinista assegura que estan ‘tots molts motivats’, i que el temps els ha acompanyat en aquest trekking pel Baltoro.
Recordem que dissabte passat van sortir des d’Askole (Pakistan) i han estat sis dies caminant per la Vall.
L’expedició al Broad Peak 2015 l’integren l’Òscar Cadiach, Carles Figueras, Jordi Bosch ‘Barraca’, Patxi Goñi, i la metgessa Anna Pujol, que ha reiterat també que ‘estan tots molts motivats i ben preparats físicament’.
També forman part de l’expedició, el grup d’alemanys liderat pel suís, Julian Beermann. Són sis alemanys, un austríac, un nordamericà, un britànic, un japonès i el turc, Tunc Findik, que també va estar l’any passat al Broad i, com Cadiach, té en marca la seva cursa dels 14 vuitmils.

Al Camp Base del Broad, Cadiach es trobarà amb els bascos Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain –que fa uns dies que van arribar-hi- i amb els quals establiran sinèrgies per l’atac.
La intenció és intentar el cim del Broad la darrera setmana de juliol. Tarragona Ràdio farà un especial del programa El Pont de Mahoma, coincidint amb l’atac al cim.

Foto: Ricard Fernández (Goro II 2014)

El recorregut per la vall del Baltoro forma part del procés d’aclimatació, que culminarà amb tres pujades a la mateixa muntanya, la setmana vinent.

Tot plegat per aconseguir les condicions físiques i mentals optimes per l’atac a cim. Hauran de pujar i baixar des de camp base (a gairebé 5.000 metres) a Camp I (a 5.600 m). Per repetir consecutivament l’operació fins al Camp II (a 6.200 m) i així fins al Camp III (a 7.000 m). L’Òscar, des de Goro II, us envia molts records! 

Foto: Ricard Fernández (Concòrdia  2014)
Foto: Ricard Fernández (Concòrdia 2014)

Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Òscar Cadiach, Pakistan, Skardu

A les portes de la Vall del Baltoro

Feu un comentari

Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició al Broad Peak 15, ja han agafat els jeep en direcció a Askole! Ha estat aquesta matinada, cap a les 4h, (les 7h hora nostra, aproximadament) quan han sortit des de Skardu, després de no poder fer-ho el divendres pel mal temps i motius burocràtics.

Segons ha explicat l’alpinista des de Skardu poc abans de la sortida, “amb ganes ja de poder fer el trekking per la Vall del Baltoro”. Ha afegit que espera que el temps, les muntanyes i el context general els acompanyin, per a poder assolir amb èxit la ruta que els portarà fins a Concòrdia, terra de confluència de glaceres i els permetrà arribar al camp base del Broad. Ha conclòs amb el seu clàssic, sempre amunt!


Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Òscar Cadiach, Pakistan, Skardu

Es posposa fins dissabte per motius burocràtics la sortida de Cadiach cap al Baltoro

Feu un comentari
Òscar Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició al ‘Broad Peak 15’ tenien previst sortir aquest divendres fins Askole, per  endinsar-se ja en un treeking per la Vall del Baltoro. La sortida en Jeep des d’Skardu, però, haurà d’esperar almenys fins dissabte.  
Segons ha confirmat Cadiach des d’Skardu aquest dijous al vespre ‘per raons burocràtiques hem de posposar la sortida fins dissabte’. Cadiach ja ens deia al matí que s’havien llevat amb neu als cims propers a Skardu. I que havia plogut a les parts més baixes –convé recordar que en aquesta part del globus estem a 2.500 m.
Els alpinistes han aprofitat que la pluja ha escombrat els polsegosos carrers de la ciutat per anar de ‘shopping’. 

Les noticies que arribaven del Baltoro, entre compra i compra, no eren gaire esperançadores.
Una trucada de l’expedició del neozelandès, Russel Brice, confirmava el que tots ja imaginaven o intuïen; la neu havia pres fort a les cotes altes del Baltoro.
L’expedició internacional de Brice ha comunicat a l’agència amb la que viatja Cadiach que a llocs com Urdukas (4.000 m) ja hi ha més d’un metre de neu.

Això implica que les caravanes de mules i portejadors han hagut d’aturar la marxa, a l’espera d’un recés, com també ho han confirmat els neozelandesos, quer van més avançats. Sigui com sigui, com diu Cadiach ‘demà serà un altra dia’. 


Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Òscar Cadiach, Pakistan, Skardu

Coca de Sant Joan i vi negre a Skardu (2.500 m) com a preàmbul de l’inici del trekking al Baltoro

Feu un comentari
Òscar Cadiach es prepara amb la resta d’integrants de l’expedició al ‘Broad Peak 15’ per endinsar-se en les dures condicions de la Vall del Baltoro. Un lloc inhòspit i salvatge, on la força de la natura emergeix amb tot el seu potencial, enmig de paisatges d’un altra món, amb colors i formes inimaginables. El trajecte els menarà en els propers sis o set dies fins a la confluència de tres glaceres a Concòrdia i el camp base del Broad
CRÓNICA D’ÒSCAR CADIACH SKARDU:


Bon dia! Ha nevat als cims propers a Skardu. Avui –dijous, 25 de juny- és dia de preparatius de material i de fer les darreres compres de queviures d’aproximació i d’alçada. Estris com algun matalàs més i paraigües pel sol -de vegades força intens- o per la pluja. També hem comprat gas d’alçada.
La gent és molt diversa a la nostra expedició; alemanys, austríac, el suís, la japonesa, l’americà, el britànic, els catalans i el navarrès… De moment, hi ha alguna barrera idiomàtica, però segur que la superarem!
Hem enllestit una part del material, el que marxa directament amb porters cap el camp de base del Broad.
Sons uns 25 kg d’equip que s’estalvien les nostres espatlles. Hi ha tendes, cordes, sacs de dormir d’alçada, piolets, fogons, matalassos, pales, casc, arnesos, mosquetons, botes d’alçada…

De manera que a la motxilla portem només un sac lleuger, roba amb membrana impermeable, líquid per la jornada, alguna cosa per menjar, llum frontal i calçat i roba lleugera pel trekking.
Ahir al vespre -dimecres, 24 de juny- gran dia de Sant Joan vam fer una celebració amb el nostre convidat de treeking, en Joan, amb dos ampolletes de vi negre guardades especialment del vol per l’ocasió. I no podia faltar coca de casa nostra, de la Fleca Flaqué, feta amb molt d’amor des de Tarragona, i baixa en sucre…
Caram, que n’era de bona? Vam fer 25 bocins que, tot i que petits, deixaven un regust de boca exquisit…
L’ambient, també exquisit, es va escampar entre la resta d’expedicionaris.
Des d’Skardu, records en nom de tota l’expedició!
Una abraçada!
Òscar Cadiach
  
Patxi Goñi sobre el Baltoro: “No ets un muntanyenc fins que no has fet un cop a la vida el Baltoro de punta a punta”
Patxi Goñi va definir el treeking del Baltoro al programa el Pont de Mahoma amb aquestes paraules: “no ets un muntanyenc fins que no has fet un cop a la vida el Baltoro de punta a punta, d’anada i de tornada. Si no estàs preparat física i mentalment, el Baltoro et pot arribar a destruir, ja que és una zona inhòspita, salvatge, on no tens cap infraestructura”.
Aquest recorregut transita per una zona geològicament singular; amb glaceres i morrenes de colors espectaculars. Un camí exigent que els portarà fins a Concòrdia, el punt d’unió de les tres glaceres del Karakorum.
Les glaceres del Baltoro els obriran les portes a quatre vuitmils, el K2 de 8.611m, el Gasherbrum I, de 8.068m -que intentarà Ferran Latorre- el Gasherbrum II, de 8.035m i el Broad Peak, de 8.047m, l’objectiu de l’expedició.
A la muntanya es trobaran amb els bascos Juanito Oirzabal i Alberto Zerain, que van arribar a Islamabad dos dies abans que Cadiach. Amb els que establiran sinèrgies per l’ataca a cim.


Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Broad Peak 15, Òscar Cadiach, Pakistan

Ja els tenim a les portes del Baltoro

Feu un comentari

Ja han transcorregut cinc dies des de que els integrants de l’expedició ‘Broad Peak 15’ van trepitjar les polsegoses terres del Pakistan. Cinc dies després, ja els tenim a les portes del Baltoro, a Skardu

Hi han arribat en dues jornades; unes 24 hores per terra en autobusos i fent nit dimarts a Besham.
Skardu és la principal ciutat del Baltistan i el lloc on els alpinistes fan les últimes compres abans d’endinsar-se en les isolades terres del Baltoro, enmig del no res.

La previsió és ser-hi un parell de dies; avui i demà, segur! Potser demà passat –divendres- ja enfilaran cap a Askole, en jeep.  


Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Broad Peak 15, Òscar Cadiach, Pakistan

Primers 260 km per l’autopista del Karakorum

Feu un comentari
Òscar Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició al Broad Peak han arribat aquest dimarts a la població de Besham. Dilluns va ser un dia de tràmits amb un jove oficial d’enllaç, per segellar els permisos per a pujar la muntanya.
Això, després d’un diumenge de ramadà, on no es mou ni l’aire a Islamabad. Sort que dissabte va ploure i es va refrescar el sufocant ambient.

A Islamabad els cinc integrants de l’expedició que han volat des de Catalunya, que són Patxi Goñi; els gironins, Jordi Bosch ‘Barraca’ i Carles Figueras; la metgessa, Anna Pujol i el mateix Òscar Cadiach, s’han reunit amb el grup d’alemanys que s’afegiran a l’equip per compartir temes de logística. Els catalans i el navarrès, ja han trepitjat anteriorment el Broad Peak, però sense poder assolir el seu cim.

El grup d’alemanys està liderat pel suís, Julian Beermann. Hi ha sis alemanys; Florian Troeger, Maximiliano Kamml, Frank Mauksch, Uwe Kalkbrenner, Uwe Hille i Jens Goppold; un austríac, Josef Hausberger; el nordamericà, Steve Bain; el britànic, Philip Pinchin; el japonès, Sumiyo Tsuzuki i el turc, Tunc Findik, que també va estar l’any passat al Broad i, com Cadiach, té en marca la seva cursa dels 14 vuitmils.

Aquest dimarts, han emprés el camí per terra –en autobusos- fins a Skardú (2.500 m). En aquesta primera jornada, han fet 260 km tot resseguint el riu Indus per l’anomenada autopista del Karakorum (La Karakorum Highway KKH, la carretera asfaltada més alta del món) és de per si una destinació turística de primer ordre.

Els integrants de l’expedició, han arribat a la població de Besham, on faran nit (des d’on l’Òscar ens envia aquestes imatges). Des d’aquí a Skardu encara els separen altres 450 km.
El següent pas, és el trekking pel Baltoro. Tal i com el va definir Patxi Goñi al programa el Pont de Mahoma, “no ets un muntanyenc fins que no has fet un cop a la vida el Baltoro; de punta a punta, d’anada i de tornada. Si no estàs preparat física i mentalment, el Baltoro et pot arribar a destruir, ja que és una zona inhòspita, salvatge, on no tens cap infraestructura”.
Aquest recorregut passa per una zona geològicament singular, amb glaceres i morrenes de colors espectaculars. Un camí exigent que els portarà fins a Concòrdia, el punt d’unió de les tres glaceres del Karakorum.
Les glaceres del Baltoro els obriran les portes a quatre vuitmils, el K2 de 8.611m, el Gasherbrum I, de 8.068m -que intentarà Ferran Latorre- el Gasherbrum II, de 8.035m i el Broad Peak, de 8.047m, l’objectiu de l’expedició.
A la muntanya es trobaran amb els bascos Juanito Oirzabal i Alberto Zerain, que van arribar a Islamabad dos dies abans que Cadiach.  
L’alpinista tarragoní coneix bé la muntanya en forma d’espina de drac. Ja fa 25 anys -el 1990- va trepidar el seu cim nord (7.550 m). L’any de les olimpíades de Barcelona, el 1992, li va tocar el torn al cim central (8.013 m). Llavors, amb la “Fem Tarragona” van obrir una ruta nova per la vessant xinesa de “Falchen Kangri” després d’un primer intent sense èxit l’any anterior.
L’estiu que Cadiach va coronar el K-2 -el 2012- també va intentar la principal del Broad, on va arribar a instal·lar un Camp 2, però l’expedició es va quedar aquí. Amb tot, va ser un any molt prolífic, on a banda de la “gran piràmide” va coronar l’Annapurna i el Dhalaugiri.
L’any passat tampoc va poder ser, i es van quedar a 20 metres de desnivell del cim.
Patxi Goñi ha estat tres vegades per sobre del 7.500 metres del Broad Peak, en una expedició el 2003, amb l’amic Julen Requena.
Pel banyolí Jordi Bosch ‘Barraca’ serà la quarta vegada que trepitja el Broad. La darrera va ser el 2009, expedició en la que també va coincidir amb el gironí Carles Figueres.

Curiosament, Cadiach i “Barraca” es van conèixer el 1988, quan el tarragoní estava fent el K-2 i Jordi Bosch, a l’altra costat del camp base, en l’intent del Broad Peak.

Facebooktwitter