És temps de platja, i des de la la vora de l’aigua també tenim motius per caminar i deixar-nos portar tot resseguint els camins de ronda. Travessarem dues platges nudistes: la Platja de la Roca Plana i Cala Fonda -o Waikiki.

Transitarem pel Bosc de la Marquesa que, junt amb el Camí de Ronda estan catalogats com a Espai d’Interès Natural. A tocar de la Roca Plana, descobrirem l’antic embarcador des d’on eren transportades les pedres de la cantera romana del Mèdol. Es tracta del primer moll pròpiament industrial d’època romana detectat a Catalunya i un dels pocs de l’Occident mediterrani, documentat i donat a conèixer l’any passat per investigadors de l’ICAC.

El camí de ronda ens portarà pel marge d’un penya-segat, entre vegetació mediterrània, amb visita inclosa d’una petita colònia de corbs marins.

Nosaltres hem sortit des de la Torre de la Móra, direcció a la platja Llarga, però també el podeu fer de sud a nord, vorejant el càmping, on veureu l’antiga torre de vigilància que li dóna nom.

I així, anat fent camí, fins Cala Jovera, amb el castell de Tamarit i fins on la vostra imaginació us porti.

Benvinguts al Pont de Mahoma 110.

Avui us hem saludat des de la muntanya del Llorito, a Tarragona. Hem fet una primera part del programa des de la seva part recreativa, on hi ha les barbacoes i la zona de búlders i escalada. Després, hem tornar la connexió als estudis de l’avinguda Roma, des d’on els companys han fet ‘La Ràdio dels Jocs’. En acabar, us hem saludat novament des d’una de les 4 coves del Llorito. Es tracta d’una zona d’antigues pedreres romanes, explotades també segles després. Hi ha una referència de Marcos Vitruvio Polion arquitecte enginyer i escriptor romà del segle I a C, que escriu sobre les pedreres subterrànies de roca de toba calcària, més fàcils de treballar.

Espeleològicament són citades per Puig y Larraz al seu catàleg de «Cuevas y Simas de Espanya» (1896) encara que diu que són pedreres subterrànies. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897) Font i Sagué recull la cita de Puig sense ampliar la referència. Van ser, també resguard de tarragonins durant la guerra civil fent-les servir com refugi antiaeri.

A la Cova Gran de Llorito (1), Les perforacions han format una sala de 25m d’ampla per 35m de fondo i 12m d’alt, amb columnes de la mateixa roca com un sistema d’apuntalament. La Cova de Llorito (2) forma una sala de 35m d’ampla per 28m de fondo i 8m d’alt. Pel que fa a la Cova de Llorito (3), té una sala de 20m d’amplada per 28m de fondo i 6m d’alt i, finalment, la Cova del Llorito (4), és una cavitat diferència de les altres. Forma una saleta en rampa de 6m d’amplada per 9m de fondo i 7m d’altitud, aquí trobem una galeria penjada de 1,5m d’alt per uns 12m de longitud. Són dades extretes d’aquest bloc d’espeleologia.

Des d’allà, us hem parlat fe la singularitat geològica i morfològica de les cavitats, amb Òscar Cadiach, Josep Maria Bonachí, Josep Suñé i Àlex Ossó. Hem arrencat el programa, però, des de la part superior de la muntanya del Llorito, parlant de la zona de pícnic i de les parets d’escalada, amb el Paco, que en porta la gestió.

D’altra banda, aquest cap de setmana, 2 i 3 de juny, se celebrarà la Trobada de Pubilles Escaladores. Enguany es farà a Collbató, i a la zona d’escalada dels Massís de Montserrat. La trobada de les pubilles escaladores arriba plenament consolidada i amb 16 edicions a les seves esquenes.

El que va començar gairebé com una casualitat s’ha convertit amb els anys amb una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya.

Enguany, s’hi han inscrit 130 escaladores en una trobada en la que es projectarà el documental ‘Encordades’ amb assistiran d’alguna de les seves protagonistes, com Eli Vergés, Carme Romeu, Ester Sabadell i altres protagonistes del film. L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a la zona de Cavallers, a la Vall de Boí.

N’hem parlat amb Rosa López Codony i amb Marisol Sánchez Rabanal.

Benvinguts al Pont de Mahoma 108.

Des de la cordada del programa us hem recomanat què fer davant la mossegada d’un escurçó. I també, quin equip podeu portar a la motxilla pels primers auxilis, i com funciona. Això és un kit de primers auxilis, portàtil, que es pot adquirir a les farmàcies.

En un programa, en el que Àlex Ossó, el nostre cercador de fòssils de capçalera  més internacional -n’hi arriben de tot el món- ens ha parlat dels circuits que fan aquestes peces per tot el món. I de peces singulars, com el fòssil d’una serp de grans dimecions descobert a Colòmbia.

Els companys Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, han estat fent crestes i cims pel territori. Us preguntaven on eren en uns vídeos penjats a les xarxes del programa, avui ho desvetllarem.

I atenció, el company de cordada Òscar Cadiach aspira a convertir-se en ‘Català de l’any’. Això després que l’any passat es convertís en el primer català a coronar els catorze vuit mil sense ajuda d’oxigen addicional. Va completar-los tots, quan el 27 de juliol de 2017 va fer el cim del Broad Peak,al Pakistán. És tota una llegenda de l’alpinisme des que el 1985 va fer el cim de l’Everest juntament amb Toni Sors i Carles Vallès. A més, és un dels pocs alpinistes a escala mundial que ha coronat l’Everest per les seves dues cares sense ajuda d’oxigen addicional.

Ha estat un any magnífic pel company de cordada, la gesta dels 14 vuitmils ja li va valer distincions com els premis Juanjo Garra, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i el reconeixement a l’‘Esperit Esportiu‘ de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i el diari Sport.

Teníem pendent un parell d’entrevistes dels companys Ricard Fernández i Òscar Cadiach, del 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril. En l’anterior programa, vàrem poder escolat les veus de Josep Manel Anglada, Eli Vergés, Josep Maria Torras Humet. Ramon Oranies, Jordi Pons, Joan Cerdà, la Fiona, fila del Xavi Metal, Miguel Ángel García Gallego ‘Murciano’, Àngel Vedo..

I ens va quedar al rebost, Ignacio Lucero i el seu gos ‘Oro’, amb el que van fer el cim de l’Aconcagua. Aquest guia de Mendoza, ens relata aquesta extraordinària història, el seu 40è cim d’aquesta muntanya argentina, després de recuperar-se de dos infarts, a 7.000 metres, al Manaslu.

Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ens parla del present i futur de l’excursionisme i l’escalada. També la de Joan Garrigós, president de la Federació Espanyola de Deportes de Montaña i Escalada (FEDME). Hi va entrar després de 13 anys al capdavant de la FEEC. Amb ell hem parlat sobre la problemàtica en l’accés als parcs i espais naturals; de regulacions i restriccions. També de la massificació arran les curses de muntanya.

Benvinguts al Pont de Mahoma 107

Els companys Ricard Fernández i Òscar Cadiach van assistir al 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril.

Per cert, el Ricard es va convertir en un nou ‘cavallista’ -l’Òscar ja ho era- en rebre la insígnia per haver escalat aquesta insigne agulla de forma fàl·lica del massís de Montserrat.  Han tornat amb un extraordinari reportatge -autèntic document històric radiofònic- de més de dues hores. Avui n’hem escoltat una part.

Així, us hem parlat de l’‘Anglada-Guillamon’; via emblemàtica del massís, amb Josep Manel Anglada. I naturalment, amb la seva inseparable parella, l’Eli Vergés, tot referent de l’escalada femenina al país, que ens relata com fa unes dècades no estava ben vist que una dona practiques l’escalada.

Joan Nubiola, Josep M. Torras i Josep Barberà (promotor principal del grup), van crear el 27 de juliol del 1978 el Grup Cavall Bernat. Per formar-ne part, només calia haver escalat aquesta agulla de Montserrat.

Precisament, n’hem parlat dels origens amb Josep Maria Torras. Des de la dècada de 1940, ha fet nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat. És un dels fundadors del grup i ens ha parlat dels ‘fills predilectes, de la via predilecta, de la muntanya predilecta’.

També hem conversat amb mossèn Ramon Oranies, responsable Meteorològic de l’Observatori de Montserrat, cavallista i gran coneixedor de la muntanya.

Amb Anglada hem parlat de l’Annapurna Est de l’any 74, aquell primer vuitmil estatal i català, gesta que compartia amb Emili Civis i amb un altra de les veus que hem recollit al programa, la de Jordi Pons. Com Anglada, és un dels millors alpinistes de la història de Catalunya. Pons va ser dels primers en anar als Alps; fent cim a la cara nord de l’Eiger. Ens ha deixat clar que l’alpinisme ‘no té data de caducitat’ en referència a la seva tornada al Pique Longue, amb el documental de Pixpeak, que va emetre TV3.

També hem escoltat Joan Cerdà: història viva de l’escalada. Ha obert diverses vies per tot el món, però sobretot a les muntanyes de Montserrat. Grans descobridors de les Arestes Brucs.

“Escoltar Joan Cerdà és com ‘escoltar’ un llibre. El que es fa ara en escalada, ells ja ho havien fet fa dècades” -ha dit de Cerdà Òscar Cadiach.  Cerdà ens ha recordat una forma de practicar l’escalada en la que primaven els valors i la puresa. Tenien un estil que els feia preferir ‘deixar de fer una via i baixar, abans que foradar la paret’ -ha dit aquest gran escalador, a pocs mesos per complir els 80.

Hem parlat també amb Miguel Ángel García Gallego ‘Murciano’, porta més de cinc dècades fent primeres exploracions i ascensos. Pioner en l’ascens hivernal de la cara oest del Naranjo de Bulnes, l’any 1973. Un altra faceta seva la trobem sota l’aigua; com a submarinista. Amb immersions a l’Antàrtic. Ha bussejat al Pacífic amb els membres del cèlebre equip Cousteau. Ha realitzat immersions sota el gel a l’Àrtic i a l’Antàrtic. És el primer espanyol que va bussejar i va filmar el major vaixell enfonsat del món, el portaavions nord-americà Saratoga. ens ha relatat que alternar muntanya i mar (busseig) és vital per ‘entendre el puzzle del món’. Ens ha parlat de ‘la comunicació a base de gestos del món del silenci’ sota el mar.

Un mite de l’escalada del nostre país, a l’Angel Vedo. L’Angelito, un dels de “Vilanova” que es va iniciar amb el Juan Chaparro “Chapi”. Va obrir alguna de les vies clàssiques més importants i de referència de la roca del nostre país.

Hem acabat aquest reportatge amb la Fiona, una jove promesa de l’escalada. És la filla d’un conegut escalador i guia, Xavi Metal. Ella, amb només 9 anys, ja vol pujar el Cavall Bernat per ser ‘cavallista’. Avui, Pont de Mahoma 106.

Ens han quedat per escoltar -ho farem en un proper programa- les entrevistes amb Joan Miquel Rodríguez, alcalde de Monistrol de Montserrat.

Ignacio Lucero i el seu gos ‘Oro’ amb el que van fer el cim de l’Aconcagua. Aquest guia de Mendoza, Argentina, ens relata aquesta extraordinària història, el seu 40è cim d’aquesta muntanya i, a més, després de recuperar-se de dos infarts, a 7.000 metres, al Manaslu, a l’Himalaia, que li va deixar una invalidesa.

També amb Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i Joan Garrigós, president de la Federació Espanyola de Deportes de Montaña i Escalada (FEDME).

Ràdio Associació de Catalunya premia Tarragona Ràdio pel Pont de Mahoma del dia del cim d’Òscar Cadiach. El programa d’alpinisme ha recollit aquest dijous (3 DE MAIG DE 2018) la Menció de Qualitat en la 18 ena edició dels Premis de Ràdio Associació de Catalunya. Ha estat en una gala celebrada a l’Auditori de l’Once de Barcelona.

La Menció ha estat per l’espai d’alpinisme de Tarragona Ràdio. En concret, la menció de Qualitat ha estat pel programa del passat 27 de juliol de 2017. Van ser 9 hores de directe amb el seguiment de l’atac de l’alpinista Òscar Cadiach al cim del Broad Peak. Un programa que culminava amb la trucada de Cadiach des de dalt del seu catorzè vuit-mil assolit, de 8.047 metres.

El jurat del premi de Ràdio Associació ha destacat la repercussió que va tenir aquell moment a nivell català, estatal i fins i tot internacional. Cadiach es convertia en el primer català en assolir els 14 vuit-mils de la terra sense oxigen artificial i molts mitjans es van fer ressò de la fita tot citant Tarragona Ràdio.

Pel programa de seguiment del Pont de Mahoma van passar en directe aquella nit d’estiu alpinistes de primer nivell, aficionats a la muntanya i fins i tot, oients de tot l’Estat i de l’estranger que estaven pendents de l’evolució de Cadiach a través de l’emissió per la pàgina web de Tarragona Ràdio a banda del 96.7 de l’FM.

Van formar part de la cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat pel periodista Josep Suñé, el mateix Òscar Cadiach, Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.

Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit que ha rebut ara el reconeixement de Ràdio Associació de Catalunya. Aquest ha estat l’equip que aquest dijous ha recollit el reconeixement, en nom de tot l’equip de la ràdio i el Pont de Mahoma.

La situació política i social catalana ha marcat la convocatòria i també la gala dels Premis, que ha comptat amb l’assistència del President del Parlament, Roger Torrent, que ha fet un defensa de la llibertat de premsa, el rigor i la honestedat.

Els programes presentats i els guanyadors en fan una referència clara amb el Premi a l’Excel·lència per la cobertura del referèndum de l’1 d’Octubre i el premi audiovisual pel documental “Las Cloacas de Interior”.

Mònica Terribas ha recollit el premi de Millor Professional, “Versió RAC1” el de Millor Programa, “IGDA Igualada Guia d’Àudio” el Premi a la Innovació“, “Asteroide B612” Premi a la Inclusió i “Especial programa 1000 del Badalona Matí” el de Millor Programa de Ràdio Local.  També ha recollit una menció de qualitat, Ona La Torre pel programa ‘Tastets d’Història’.

L’enhorabona a tots els guanyadors/es.

Ha plogut molt des de l’any 1895, quan es va fundar la Secció Excursionista de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, organitzant excursions i visites a espais propers a la ciutat. Entre el 1914, any en què es celebrà a Tarragona el tercer Congrés Excursionista Català, i 1930, la ciutat comptava amb vuit associacions excursionistes, com el Grup Excursionista Muntanyenc (1923) i l’Agrupació Excursionista Ginesta (1929). Les dues entitats van desaparèixer després de la Guerra Civil i no van renéixer fins als anys cinquanta. Finalment, el 12 de setembre de 1972, es van fusionar creant l’actual Centre Excursionista Tarragona, sota la presidència consensuada de Julio Valderrama Espinosa, amb 428 socis i local social al número 18 del carrer de la Nau.

El Centre Excursionista de Tarragona cedeix aquest divendres a la ciutat el seu fons i el de Leandre Lerín. Serà a l’Arxiu Històric, on se celebrarà l’acte oficial de cessió d’aquests fons documentals. Està integrat per 15 caixes d’arxiu i 328 fotografies, documentació generada o rebuda pel Centre Excursionista entre els anys 1928 i 2013. Alguns joves que procedien del Grup Excursionista Tarragoní creat l’any 1920, com Leandre Lerin, Joan Porta i Puig, Manel Blai, Joan Melich i Francesc Cardona, van crear el Grup Excursionista Muntanyenc el 23 d’abril de 1923.

L’entitat va ser la primera a senyalitzar els camins, va intervenir i promoure els aplecs excursionistes de les comarques tarragonines, va participar en l’establiment del Campament de Repòs de Catalunya al turó de l’Oliva. Alguns dels seus socis van ser els primers en culminar a l’Estat el cim del Cerví als Alps. L’Agrupació Excursionista Ginesta va ser fundada el 29 de maig de 1929, entre d’altres, per Alfons Miquel, ànima de l’entitat, Josep Martínez Alonso, Josep Gras i Josep Llena. De les activitats desenvolupades per l’entitat destaquen la publicació del butlletí, l’organització del Primer Campament de les Comarques Tarragonines i la creació secció Minyons de Muntanya adreçada als més joves dirigida per Josep Casanovas.

Pel que fa al fons fotogràfic Leandre Lerín està integrat per 7 àlbums que contenen 1.939 positius en paper. Instantànies captades entre els anys 1921 i 1969, per aquest membre fundador del Grup Excursionista Muntanyec. Hi ha imatges de campaments, dels diferents aplecs excursionistes fets al territori i tota mena de sortides arreu del territori català i de l’estat.

El ventall temàtic s’amplia amb fotografies vinculades a l’àmbit esportiu en general com el bàsquet, el ciclisme, el futbol, l’atletisme i el vol. Tot i que també es poden trobar imatges de patrimoni històric i de vida quotidiana en general.

Avui en parlem amb el president del centre, Jordi Aluja. I precisament, un altre integrant del club, Xavier Martorell, ens acostarà una recomanació de cara a Sant Jordi: ‘Tarragonès, 17 excursions a peu, de Cossetània Edicions. Des del Llorito al Pont del Diable, les cales del Bosc de la Marquesa, Sant Simplici, el riu Gaià, el cim més alt de la comarca o el castell de Tamarit, generalment a través de rutes circulars de fàcil accés pensades per fer a peu.

El company Ricard Fernández ens ha fet una tria de llibres de cara a la diada del llibre i la rosa; Sebastià Poy, com sempre, ens ha acostat la part més poètica de la muntanya, amb textos avui de Jacint Verdaguer. Amb Josep Maria Bonachí hem anat a fer ruta per les muntanyes de l’entorn, i ambÒscar Cadiach, també una proposta per sant Jordi ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’, del company periodista Francesc Joan, també amb el segell de Cossetània Edicions. Avui, programa 105.

El programa El Pont de Mahoma ha guanyat una de les Mencions d’Honor dels Premis Ràdio Associacióque arriben a la seva 18a edició. Aquest dijous al migdia s’ha fet públic el veredicte del jurat que atorga a l’espai d’alpinisme de Tarragona Ràdio el premi de menció de qualitat en l’apartat de millor programa de Ràdio local. Ho ha anunciat el president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit acompanyat de la secretària del jurat dels premis, Margarida Moles. En concret, la menció d’honor s’ha atorgat a l’edició especial del Pont de Mahoma del passat 27 de juliol. Van ser 9 hores de directe amb el seguiment de l’atac de l’alpinista Òscar Cadiach al cim del Broad Peak. Un programa que culminava amb aquest moment: la trucada de Cadiach des de dalt del seu catorzè vuit-mil assolit.

El jurat del premi ha destacat la repercussió que va tenir aquell moment a nivell català, estatal i fins i tot internacional. Cadiach es convertia en el primer català en assolir els 14 vuit-mils de la terra sense oxigen artificial i molts mitjans es van fer ressò de la fita tot citant Tarragona Ràdio.

Pel programa de seguiment del Pont de Mahoma van passar en directe aquella nit d’estiu alpinistes de primer nivell, aficionats a la muntanya i fins i tot, oients de tot l’Estat i de l’estranger que estaven pendents de l’evolució de Cadiach a través de l’emissió per la pàgina web de Tarragona Ràdio a banda del 96.7 de l’FM. Van formar part de la cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat pel periodista Josep Suñé, el mateix Òscar Cadiach, Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.  Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit que ha rebut ara el reconeixement de Ràdio Associació de Catalunya. Ho hem anunciat en directe.

Avui, que en aquest programa mateix hem parlat del Cavall Bernat; una agulla esquerpa del Massís de Montserrat que fa quatre dècades es va convertir en una referència de l’escalada a Catalunya. La primera escalada va ser un 27 d’octubre de 1935, Josep Costa, Carles Balaguer i Josep Boix li van prendre l’aureola de muntanya inexpugnable que tenia fins al moment. Els monjos de Montserrat, però, no ho van veure clar, i van posar en dubte l’ascensió, tot demanant proves més clares a través del butlletí del santuari. La polèmica va generar l’anunci d’una segona escalada.

El 15 de març de 1936. Quan un dels tres escalador, Josep Costa, va aconseguir el que sempre s’havia considerat impossible, com titulava la Vanguardia de l’època. Una gesta que va retransmetre en directe Radio Barcelona. Avui us parlem del 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i de la XXXV ena Trobada, que es farà a Monistrol de Montserrat el 22 d’abril. En parlem amb Josep Sicart i Josep Massana.

També hem escoltat la veu de l’alpinista Joanatan García, des de Katmandú, que just avui parteix per intentar el Dhaulagiri. 

Com sempre, us hem llegit un fragment d’un llibre clàssic de muntanya, amb Ricard Fernández i una poesia de Sebastià Poy. Us  hem fet recomanacions de muntanya per la vora, amb la resta de companys de cordada. Benvinguts al Pont de Mahoma 104. 

Són les paraules del mestre. Fèlix Rodríguez de la Fuente, que ja ens alertava fa gairebé quatre dècades de que ens estàvem carregant la fauna i el món. Un missatge, malauradament, plenament vigent en els nostres temps. El conegut etòleg, naturalista i divulgador ambientalista -segur que tots recordeu la seva serie televisiva «El hombre y la tierra» va néixer i morir el mateix dia, un 14 de març, amb 52 anys de diferència.

Ahir es van complir 38 anys de la seva mort, en estavellar-se l’avioneta en què viatjava, a Alaska, a 25 km de l’estret de Bering, en plena temporada de rodatge. Aquest programa 103, li dediquem.

Aquest dimecres, al Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, s’ha celebrat la Festa anual de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) amb les novetats de l’any i el reconeixement als esportistes que han destacat el 2017. Entre els reconeguts, Ferran Latorre i Òscar Cadiach. I un sentit i emotiu homenatge, d’entrada, al que va ser vicepresident de la FEEC, el reusenc Lluís Simó(Club Excursionista Reddis) que ens va deixar el desembre passat, als 55 anys. Va ser amb els Cant dels Ocells, amb el violí de Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. En parlem, de tot plegat, amb el president de la FEEC, Jordi Merino.

Avui que, d’altra banda, hi haurà la penúltima parada del Cicle de Muntanya a l’Auditori Diputació, amb una pel·lícula i un curtmetratge. Es projectarà ‘Mira’ de Lloyd Belcher i ‘Link Sar West’ de Jonathan Griffith.

Per cert, parlem també d’escalda esportiva, i es que La Rambla (el 9a+ de Siurana) torna a ser noticia. L’ha encadenat un escalador català, Gerard Rull. 

S’ha convertit en el 22è escalador que arriba amb èxit a la cadena de ‘La Rambla’ i en el tercer català. Ramon Julián “Ramonet” va realitzar la primera ascensió l’any 2003. Tres anys després Edu Marín firmava la primera repetició. Avui l’hem conegut.

Us hem acostat, com en cada edició, la part més poètica de la muntanya, amb el nostre rapsode Sebastià Poy. Amb ell i Josep Maria Bonachí us hem recomanat una ruta que han fet aquest dilluns pel Montsant. I, precisament, hem anat a cercar l’altra lletraferit del programa, Ricard Fernández, en aquesta serralada del silenci, a l’ermita de Sant Bartomeu. Benvinguts al Pont de Mahoma 103.