Òscar Cadiach ofereix les imatges del cim del Broad Peak a la seva gent. L’alpinista tarragoní comparteix amb el seus l’èxit dels 14 vuitmils sense oxigen addicional.
Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017
Serà aquest divendres (21 hores) en un acte/sopar obert a tothom, a la central de Fleca Flaquer al carrer de la Plata del polígon de Riu clar. El sopar tindrà un preu popular de 10 euros. Per primera vegada des de que va conquerir el passat 27 de juliol el Broad Peak, es projectaran les imatges de la seva arribada al cim d’aquesta muntanya del Pakistan, de 8.047 metres.
L’alpinista vol agrair l’escalf que ha rebut per part de la ciutadania, amb múltiples mostres de suport com les rebudes en el decurs del programa que Tarragona Ràdio va fer el dia de l’atac al cim, en un especial de més de 10 hores del Pont de Mahoma. En una entrevista al mateix programa, Cadiach ha destacat que ja ha pogut començar a pair el que va viure ara fa unes setmanes al Karakorum i que ara és el moment de compartir-ho amb tothom; especialment amb aquells que l’han felicitat i li han donat suport en els dos mesos que ha durat l’expedició al Broad Peak.
D’altra banda, diu que li ha fet molta il·lusió i li va arribar al cor l’homenatge que la setmana passada li fa fer el Nàstic, el dia que va fer el xut d’honor i el president del club, Josep Maria Andreu, li va lliurar la samarreta grana amb el dorsal número 14.
Sobre la seva carrera alpinística, Cadiach diu que al Broad tanca una etapa que ara li permet dedicar-se a la muntanya però explorant també altres facetes, i plantejar-se, fins i tot, noves obertures en cims de 6.000 o 7.000 metres.
Aquest mes d’agost mateix, l’alpinista marxa cap al Mont Blanc, el cim més alt de l’Europa Occidental (4.008 m) que ja ha pujat en 34 ocasions. Ja a l’octubre, acompanyarà també a uns clients al Cerví, als Alps. Serà el mateix mes que viatjarà a Àfrica per pujar el Kilimanjaro.
Òscar Cadiach ja és a casa amb un fragment més de la història de l’alpinisme a la motxilla. El tarragoní ha estat rebut aquest diumenge amb tots els honors, després d’aconseguir al Broad Peak el passat 27 de juliol els 14 vuitmils del món sense oxigen addicional.
Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017
Ha estat una càlida i emotiva rebuda a la seva arribada a l’aeroport del Prat, envoltat d’amics i familiars. Les dues filles, l’Oda i la Júlia, s’hi ha abraçat només creuar la porta d’arribades internacionals i així tots els presents.
Ha arribat en un vol procedent d’Islamabad, amb diverses escales internacionals, que s’ha fet esperar prop de tres quarts d’hora. Finalment, ha estat cap a tres quarts de dotze de la nit quan Cadiach ha entrar emocionat a la terminal d’arribades internacionals del Prat, amb crits de felicitació dels presents i també la seva frase icònica, ‘sempre amunt’.
Ha dit que aquesta tornada a casa ha estat molt especial, com la de l’any 1985, quan va aterrar al Prat després d’esdevenir el primer català en trepitjar l’Everest. Diu que torna amb un ‘cúmul d’alegries i molt content’. També que s’ha ‘alliberat dels 14 cims de vuitmil metres’ que s’havia proposat fer i ara ja té a la butxaca. Afegeix Cadiach que ja pensa en altres muntanyes, encara que siguin de 7.000 metres. Espera que la sort el continuï acompanyant en futurs reptes.
Preguntat sobre l’ascensió al Broad Peak (8.047 m) ha dit que va ser ‘pelut’ perquè el monsó no donava treva i van haver d’estar massa dies esperant al camp base (4.900 m). Finalment, però, va arribar una curta finestra de bon temps, i la van aprofitar, assolint el cim. Cadiach diu que durant l’ascens tenia molt clar que passés el que passés, no es faria enrere.
Cadiach i Tunc Findik al camp 3
A la rebuda, a banda de familiars i amics, i han anat el que va ser cap de l’expedició a l’Everest del 85, Conrad Blanch així com el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, que li han lliurat un pom amb 14 roses grogues.
També altres persones a títol individual vingudes d’arreu de les comarques de Catalunya.
L’alpinista ha dit que el primer que farà aquest dilluns a la seva Tarragona, és anar a banyar-se a la platja de l’Arrabassada, on va néixer la seva estima per les muntanyes, llegint d’adolescent un còmic sobre George Mallory i l’Everest, que li havia regalat la seva mare.
Òscar Cadiach arriba diumenge a Catalunya. L’alpinista tarragoní aterrarà a les 23 h a l’Aeroport del Prat, amb els 14×8000 sense oxigen addicional completats i múltiples homenatges al Pakistan, per l’ascens al Broad Peak.
El Ministeri de Turisme del Pakistan ha homenatjat Cadiach pel cim del Broad Peak (8.047 m) amb el que va completar el passat dijous, 27 de juliol, els 14 vuitmils principal de la terra sense utilitzar oxigen addicional. Ha estat a la seva arribada a la població d’Askole, després de diverses jornades de trekking per la glacera del Baltoro. També l’agència que ha portat l’expedició, Nasir Sabir Expeditions, que els han rebut amb tot d’honors, tant a ell com a la resta d’alpinistes que van coronar el cim: Mohammed Ali ‘Sadpara’, Tunc Findik i Yosuf, un portejador baltí d’altura.
En arribar aquest dissabte a la capital del País, Islamabad, també els han fet un emotiva recepció i els han lliurat rams de flors. Aquest diumenge, agafen un vol de tornada a Catalunya, que aterrarà a la terminal d’arribades internacionals del Prat, a les 23 hores.
L’alpinista arriba a Catalunya després de dos mesos d’expedició; va partir el passat 14 de juny cap al Karakorum. El tarragoní arriba al seu país, com el primer català en aconseguir els 14 vuitmils sense utilitzar oxigen addicional. També és l’únic alpinista que ha pujat els tres cims del Broad Peak.
No para de rebre felicitacions, com la de Kurd Diemberger, que va ascendir per primera vegada en la història el Broad Peak, el 1957. Aquest austríac, l’únic alpinista viu en tot el món que ha ascendit dos vuitmils verges, va formar part de l’expedició que va fer amb Cadiach l’obertura mundial d’un dels tres cims del Broad, per la vessant xinesa.
Va ser l’any dels jocs de Barcelona (1992) quan van obrir la nova ruta la ‘Fem Tarragona’ al Broad Central, de 8.011 metres. El Broad té tres puntes, a la Nord (7.600 m) Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint també una nova ruta.
Diemberger ha intervingut des de Bolonya al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. Ha dit que està molt content pel cim de Cadiach, que ha fet amb ‘un cap de ferro com el de Hermann Buhl’. Diemberger es refereix a un altra dels referents de l’alpinisme mundial i company de cordada seu, que perdia la vida el mateix any 1957 al Chogolisa.
Amb el Broad, Cadiach arrodoneix una de les millors carreres alpinístiques del país, amb 66 expedicions a l’Himàlaia i altres obertures mundials, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l’alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner.
Ja va escriure una pàgina de l’alpinisme com a primer català en assolir el cim de l’Everest, el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch.
Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.
NOTA: Cadiach estarà disponible per aquells mitjans que vingueu aquest diumenge a l’Aeroport del Prat. A les xarxes del Pont de Mahoma, anirem concretant més detalls, com la terminal d’arribada.
El Ministeri de Turisme del Baltistan (Pakistan) homenatja Òscar Cadiach pel cim del Broad Peak (8.047 m) amb el que va completar dijous passat, 27 de juliol, els 14 vuitmils sense oxigen addicional.
Ha estat a la seva arribada a la població d’Askole, després de diverses jornades de trekking per la glacera del Baltoro.
L’agència que ha portat l’expedició al Broad, Nasir Sabir Expeditions i el Ministeri de Turisme, els han rebut amb tot d’honors,tant a ell com a la resta d’alpinistes que van coronar el Broad Peak: Mohammed Ali ‘Sadpara’, Tunc Findik i el portejador baltí d’altura, Yosuf.
Fotos: Tunc Findik
Un cop feta la fotografia de rigor i els rituals propis del país, han seguit el camí amb jeeps tot terreny fins a la població d’Skardú. A Skardú el grup s’acomiadarà d’Ali ‘Sadpara’ i seguiran al llarg d’aquesta jornada el camí fins a Islamabad.
Fotos. Tunc Findik
Ja a la capital del Pakistan, es previst que l’alpinista agafi un vol de tornada cap a Catalunya.
Podria arribar a l’aeroport del Prat en els propers dies (confirmarem la data el cap de setmana, a través del Pont de Mahoma).
Kurt Diemberger, l’alpinista que va ascendir per primera vegada en la història el Broad Peak, el 1957, felicita Òscar Cadiach per haver completat en aquesta muntanya del Pakistan els 14×8000 sense oxigen addicional.
Aquest austríac, l’únic alpinista viu en tot el món que ha ascendit dos vuitmils verges, va prendre part amb Cadiach i el vallenc Jordi Magriñá, entre d’altres, en l’obertura d’un dels tres cims del Broad Peak, per la vessant xinesa. Va ser l’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, quan van obrir aquesta nova ruta mundial la ‘Fem Tarragona’al Broad Central, de 8.011 metres.
CADIACH Broad Peak central (8.020m) 4 agosto 1992 7h vivac a 8000 metros, Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN
Diemberger ha estat l’entrevistat aquest dijous al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma, des de Bolonya, a Itàlia, on resideix. Ha dit que està molt content pel cim de Cadiach d’ara fa una setmana, diu que l’ha fet amb ‘un cap de ferro com el de Hermann Buhl’ un altra dels referents del món de l’alpinisme mundial i company de cordada de Diemberger, que perdia la vida el mateix any 1957 al Chogolisa.
Diemberger ha destacat l’obertura de la ‘Fem Tarragona’ i ha recordat que la idea va néixer en una Gran Festa de la Calçotada de Valls. Així ho rememoraven Diemberger i Jordi Magriñá, l’alpinista vallenc que deu anys després acompanyaria Cadiach al seu primer vuitmil, el Nanga Parbat, coronat l’agost de 1984.
1 – CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d’agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.
En el programa han rememoratamb Eduard González la primera de les expedicions de Cadiach, la Valls-Kènia de 1974; travessant 10 països africans per finalitzar després de mesos recorrent el desert en jeeps al Mont Kènia (5.200 m) i al Kilimanjaro (5.950 m). Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebastià Figuerola, Eduard González, Josep M. Capellades, Jordi Magriñà i Òscar Cadiach van fer 14.000 km en tot terreny per Àfrica.
Abans del salt a l’Himàlaia, i les 66 expedicions que ha protagonitzat Cadiach fins avui, van anar al Andes, amb ascensions al Huayna Potosí (6.200 m) i a l’Illampu (6.362 m), amb Àlex Ossó, Enric Dalmau i Francesc Magriñà. Va ser també la dècada en la que van anar al Rakaposhi, un dels set mils alts del Pakistan (7.788 m.)
L’alpinista analitza el cim del Broad Peak i recorda les 24 hores sense ingerir líquids. Ha estat una ascensió difícil, marcada per les 10 hores que van estar per sobre dels 7.500 metres, en l’anomenada ‘zona de la mort’
L’alpinista tarragoní ha tingut temps al camp base per reflexionar sobre l’ascensió que el passat dijous 27 de juliol el va convertir en el primer català en coronar els 14 vuitmils sense oxigen addicional.
En una trucada al Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, Cadiach recorda que van sortir a les 7h de la tarda de dimecres, 26 de juliol, dels 7.200 metres del camp 3 i van trigar quatre hores només per arribar al Coll de la muntanya, a uns 7.900 m., amb vent i baixes temperatures. Encara van haver d’estar 10 hores més fins al cim, a 8.047 metres, avançant en aquesta alçada per sobre de ‘zona de la mort’ i sense poder ingerir líquids en tot el trajecte.
Cadiach ha explicat que al cap de poc de sortir se’ls van congelar les cantimplores. Portaven un fogonet especial, molt lleuger i tècnic, que no els va funcionar per la manca d’oxigen en altura, i no van poder fondre neu per hidratar-se. Recorda que beure aigua gelada, no és gens recomanable en l’ascensió d’un vuitmil.
Assegura que el descens fins al camp 3, on van arribar a les set de la tarda del dia de cim, va ser molt lent; en un trajecte molt fatigós. Afegeix que ara vol gaudir de la gesta i compartir-la amb tots els alpinistes amb els que ha coincidit en 35 anys de vuitmils, a ells també els hi dedica el cim del Broad Peak.
El tarragoní diu que mirant enrere recorda a tots aquells ‘amics que ja no hi són’, com Manel de la Matta, Íñigo de Pineda o, aquest mateix estiu, Alberto Zerain. Es considera ‘molt afortunat’ de que tot hagi anat bé. A ells també els hi dedica els 14 vuitmils.
L’alpinista està de tornada per la glacera del Baltoro. Són dies per pair tot el que han viscut en els darrers dos mesos d’expedició al Karakorum.
És la 66ena expedició a l’Himàlaia de Cadiach, que als seus 64 anys torna amb nous projectes en ment i amb energies renovades. Encara no ho ha dit tot, malgrat tancar al Broad Peak el cercle d’una de les millors carreres alpinístiques del país.
Diuen que alguna cosa canvia dins del cap quan es deixa enrere la glacera Godwin-Austen, per creuar la ‘porta’ natural de Concòrdia. Tot el que ara és majestuós, incloses les vistes de 4 del 5 vuitmils del Pakistan, s’anirà diluint en la ment a mida que fem el camí de retorn pel Baltoro.
Deia l’amic Patxi Goñi que el Baltoro ‘et pren les mides’ i arriba un moment en que formes part d’ell, de la seva immensitat.
Caminant, pas a pas, seguint la petjada dels que l’han creuat centenars de vegades. Els rostres marcats de somriures amables dels portejadors. I la seva feina imprescindible sense la qual nosaltres no tindríem absolutament res a fer a les grans muntanyes que els han vist néixer.
Doblegats per les seves càrregues, el coneixen pam a pam i avancen ferms per la glacera, mentre es dilueixen les siluetes esveltes del Broad Peak, del K2, del Gasherbrum IV. Anirem deixant-los enrere, en el record, com ho farem més endavant amb el Pico Paju, o les Torre de Trango. Al final seran això, records. Uns records, però, que ens han deixat una empremta inesborrable; alguna cosa ha canviat en nosaltres; ja no som els mateixos! Així és el Karakorum; així és el Baltoro; així és la seva gent! Els tindrem en el record fins que el seu poderós magnetisme ens torni a atraure, implacable, inexorable!
L’alpinista Òscar Cadiach torna del Broad Peak amb la motxilla plena de felicitacions i nous projectes.
El tarragoní és molt conegut la Karakorum i en les tres últimes jornades no para de rebre felicitacions per haver completat els 14 vuitmils principals sense oxigen, coronat el Broad Peak (8.047 m) el dijous passat.
És el que s’endurà aquest dilluns, quan engeguen el camí de retorn per la glacera del Baltoro. En unes tres jornades, deixaran enrere el Karakorum per retornar a la civilització d’Askole, primer i Skardú, després. Aquest diumenge, l’expedició ha desmantellat tot el camp base del Broad, a 4.900 metres, amb l’arribada dels portejadors. Aquest retorn pel Baltoro és diferent als 15 anteriors. Assegura que aquesta vegada gaudirà més del camí, conscient d’haver completat un gran repte.
Abans d’arribar a Concòrdia
I es que Cadiach ja està a la llista dels 20 alpinistes que en tot el món han completat la gesta dels 14 vuitmils principals sense oxigen addicional, que encapçala el gran Reinhold Messner.
L’alpinista tarragoní ha recuperat les energies esmerçades en una ascensió molt difícil i encara recorda les 24 hores sense líquid que van passar als camps d’altura.
Conquerir el seu 14 vuitmil sense oxigen addicional no ha estat ni de bon tros una empresa fàcil. Això no treu, però, que el tarragoní ja pensi en nous projectes.
Sortida del camp de Paiyu (3.390 m)
Cadiach sempre ha mostrat el seu interès per obrir rutes noves a les grans muntanyes. Qui sap, potser el seu proper repte sigui el que ja va anunciar quan va presentar el projecte del 14×8000 i que consistia en el +1 de la fita.
Ni més ni menys que la Gran travessa de la Via Làctia; enllaçar el Gyachung Kang (7.952m) que és el set mil més alt del món amb el Cho Oyu (8.201m). Pujar aquest cim de l’Himàlaia, situat a prop de l’Everest, al Tibet, i fer un recorregut crestejant uns 7 quilòmetres fins a coronar el vuit mil, situat en un altre país, al Nepal. Això és només una hipòtesi. Ara caldrà esperar a la seva tornada per saber-ho del cert.
Òscar Cadiach li dedica el cim del Broad Peak a l’alpinista Alberto Zerain, desaparegut en un allau al Nanga Parbat aquest estiu. Relata l’ascens al Broad com a molt dur: ‘vàrem estar 24 hores sense liquid, i amb fort vent i fred’
Cadiach ha trucat al Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, 24 hores després de convertir-se en el primer català en completar els 14 cims principals de la terra sense oxigen addicional. El tarragoní diu que al cim va pensar amb l’amic basc, Alberto Zerain: ‘sense ell és molt dur poder continuar fent aquestes muntanyes’. També li dedica ‘a la família i a tots aquells que li han fet costat en els últims anys’.
‘Ahir va ser un dels dies feliços de la meva vida, però també un dia molt patidor’, ha dit l’alpinista. Ha afegit que es va ‘proposar sí o sí fer el cim’ i les condicions van ser molt dures ‘necessitava aigua i no vaig poder obtenir-ne’. Van estar 24 hores sense líquid. Això el va alentir molt, sobretot en la baixada, en no poder fondre neu.
Cadiach ha recordat que el Broad Peak té la peculiaritat de que ‘has d’estar 10 hores per sobre de la zona de la mort, i abans d’arribar al cim has de recórrer una llarga travessia fins a l’aresta final i el sostre de la muntanya, conegut com la ‘canya de bambú’. Assegura que van patir molt de fred durant tot l’ascens nocturn, el vent va ser una constant, i reconeix que si hagués trucat al Pont de Mahoma en arribar al Coll de la muntanya, a 7.900 -tal i com s’havia compromès a fer- probablement no hauria seguit fins al cim de la muntanya.
Cadiach ha trucat des del camp 1, a 5.600 m. Diu que ja s’ha pogut hidratar i que es troba en millors condicions per seguir fins al base, a 4.900 m. L’alpinista ha decidit fer una excepció i trencar el seu costum de no comunicar fins arribar als peus de la muntanya. Unes hores després de la trucada, ja ha arribat a la seguretat del camp base.
‘Hem passat una nit plàcida al camp 3’, tot i que ha dit que ha fet molt de vent. També ens ha relatat que han tingut molta sort, ja que avui divendres ja ha canviat radicalment el temps al karakorum.
Ha estat a les 8 i 41 minuts d’aquest dijous, 27 de juliol, quan Òscar Cadiach ha trepitjat els 8.047 metres del cim del Broad Peak. L’alpinista ha trucat en directe al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. El tarragoní ha escrit una nova pàgina en la història de l’alpinisme i s’ha convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial. Només hi ha 20 alpinistes a tot el món que hagin assolit aquesta fita. El primer va ser Reinhold Messner.
Han estat poques paraules: ‘Atenció Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio, us estimo; hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya sempre amunt!’. Cadiach ha assolitun cim que ha perseguit durant quatre temporades al Karakorum. L’ha coronat al costat dels millors alpinistes del Pakistan i Turquia, Mohammed Ali ‘Sadpara’ i Tunc Findik, respectivament, i del portejador d’altura baltí, Yosuf.
Ha estat una ascensió llarga i molt dura. Han trigat 14 hores entre els 7.200 metres del camp 3, d’on van sortir dimecres a quarts de sis de la tarda, i el cim.
Cadiach està baixant de la muntanya per descansar en algun camp d’altura inferior i recuperar forces per tornar al camp base. Amb el Broad, arrodoneix una de les millors carreres alpinístiques del país, amb 66 expedicions a l’Himàlaia i obertures mundials, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l’alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner.
Ja va escriure una pàgina de l’alpinisme com a primer català en assolir el cim de l’Everest, el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord. Conrad Blanch, cap d’aquella expedició, ha estat un dels alpinistes que ha passat per l’especial d’onze hores del Pont de Mahoma.
Un altre dels referents del món de l’alpinista, Jordi Pons, que juntament amb Emili Civis i Josep Manel Anglada van aconseguir a l’Annarpurna Est el primer vuitmil estatal i català, l’any 1074, també ha lloat la trajectòria de Cadiach. Pel programa han passat el basc Patxi Goñi i Jordi Bosch ‘Barraca’, que tot just tornen del Chogolisa; Edu Sallent o Josep Añols, responsable de l’empresa de localització via GPS, racetracke, que ha permès seguir Cadiach fins el cim del Broad, de 8.047m.
El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta. L’any següent va començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m). I l’any dels jocs a Barcelona, el 1992, va obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Central (8.011 m). Va ser la primera ascensió mundial per la vessant xinesa, amb Lluis Ràfols, Jordi Magriñá, Joan Gelabert, Alberto Soncini, Jesús Elena i el mític Kurt Diemberger. De fet, ara Cadiach és un dels pocs alpinistes que han coronat les tres puntes d’aquesta muntanya del Pakistan. Jordi Magriñá ha possat en valor l’estil alpí pur del tarragoní, per haver aconseguit els 14 vuitmils sense utilitzar oxigen addicional.
Tarragona Ràdio ha portat en les darreres quatre temporades la comunicació de les expedicions de Cadiach, a través del programa El Pont de Mahoma. L’especial del cim del Broad ha estat el número 90 i ha comptat amb onze hores de directe.
El primer vuitmil de la llista dels 14 de Cadiach va ser el Nanga Parbat, el 1984. Van escollir la ruta Shell (Hans Shell) amb Jordi Magriñá, Narcís Serrat, Pere Benaiges i el metge Jordi Homs. El Nanga va ser una escalada alpina; van estar set dies per pujar i baixar. Van escalar la paret del Rupal, la més llarga del món, i van creuar al ‘Mazeno’ fent també un bivac.
El febrer de 2012 va ser quan Cadiach es va proposar acabar els vuitmils pendents, i es va fixar tres anys per completar el repte. Va ser una temporada daurada per Cadiach. En un any natural va completar el seu ‘hat-trick’ alpinístic, coronant l’Annapurna i el Dhaulagiri, el 6 i el 25 de maig respectivament, i el K2, el 31 de juliol. L’any següent, hi afegiria el Kanchenjunga, el 20 de maig, i el Gasherbrum, el 29 de juliol. Els tres anys següents van estar protagonitzats pels consecutius intents infructuosos al Broad Peak.
Dos dels 14 vuitmils els ha pujat dues vegades, l’Everest -el segon que va culminar, i el Cho Oyu, que va ser el quart. En tots ells ha tingut bons i mals moments. El que li va costar més de superar va ser el K-2; la segona muntanya més alta dels 14, a causa del mal record per la pèrdua de l’amic Manel de la Matta, després del descens per la Magic Line, el 2004, al coll Negrotto, a 6.300 metres, per una peritonitis. No va ser fins 7 anys després que Cadiach va poder vèncer el nus emocional i fer les paus amb la muntanya que li va prendre l’amic.
Posant el retrovisor, un jove Òscar Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un còmic sobre George Mallory que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes.
33 anys després de trepitjar el seu primer vuitmil principal, Cadiach tornarà a la seva Tarragona amb el repte completat i de ben segur, amb nous projectes en ment, o escrit en tovalló de paper, pel camí del Baltoro.
1.- Nanga Parbat – 7 d’agost de 1984
2.- Everest – 28 d’agost de 1985 i 17 de maig de 1993
3.- Shisha Pangma – 4 d’octubre de 1993
4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 4 de maig de 1997
