El biscaí i el seu equip ja estan al camp base del K2, la segona muntanya més alta del món, a 5.000 metres sobre el nivell del mar. El polonès Waldelmar Kowalewski entra a formar part de l’equip i s’uneix així als seus dos compatriotes.
Després de les dues jornades a Askole, en les que van poder xerrar amb els vilatans i jugar amb els nens de la zona, i després de reunir-se amb l’ambaixador de Baltistan, van partir cap al camp base per una ruta alternativa a la utilitzada en les expedicions d’estiu. Aquest camí els va estalviar creuar transversalment la Glacera del Baltoro, cosa que van agrair especialment els 46 portadors que els acompanyen.
Després de diverses jornades d’entre 13 i 19 quilòmetres, admirant les torres del Trango o el Payu Peak i podent caminar sobre un riu gelat, van anar ascendint i superant etapes que els van fer passar per Khoburse (3.840 m), Urdukas (4.055 m) o Gore II (4.285 m), fins arribar a Concòrdia (4.595 m) enmig d’un espectacular bon ambient entre tots els integrants de l’equip i acompanyants, segons relata el mateix Txikon.
I finalment l’arribada al Camp Base, a 5.000 m., Amb un nou integrant, el polonès Waldelmar Kowalewski, que s’integra en l’equip d’escaladors i serà de gran ajuda.
A partir d’ara toca equipar el camp base per als propers mesos, i després fer el mateix amb el camp avançat, intentaran construir els iglús si la neu ho permet.
Comença, per tant, la tasca alpinista, després de complir el primer objectiu que és arribar fins al peu de la muntanya, aquesta espectacular piràmide de 8.611 metres, que encara cap expedició ha coronat en temporada hivernal.
Encetem una campanya hivernal en la que la neu primerenca ja ha estat protagonista. Ha nevat molt abans que altres anys, en va creuar una bossa d’aire fred, que va deixar neu a cotes altes i, fins i tot, han obert ja una pista d’esquí, la Masella, el cap de setmana del pont de Tots Sants.
Aquesta arrencada atípica de la temporada la comentarem amb el centre de Lauegi del consell General d’Aran, que ja ha hagut d’emetre un primer butlletí de perill d’allaus. En parlem amb una de les seves científiques, la biòloga al Montse Bacardit.
Per cert, si aneu aquest proper cap de setmana a Vic, organitzen la Fira de la Muntanya, al recinte firal el Sucre de la capital osonenca. Hi trobareu conferències i activitats, un open Bloc d’Escalada i molt d’ambient muntanyenc.
Ja tenim neu a cotes altes, i us propossem activitats per gaudir-ne, sempre amb seguretat i fent cas dels consells dels que en saben, com els guardes dels Refugis. De fet, anirem fins els refugi del Malniu, a la Cerdanya. Us volem recomanar una sortida nocturna amb raquetes de neu.
Un refugi que va ser noticia la setmana passada, quan dos excursionistes es van perdre al Puigpedrós. Van ser localitzats amb vida per un helicòpter de la gendarmeria francesa a la zona del Malforat, al costat francès de la Cerdanya. Van ser evacuats a l’hospital, després de més de 40 hores perduts, amb símptomes d’hipotèrmia i congelacions. Tots dos havien arribat cap a dos quarts de deu del matí de dissabte al refugi en cotxe i s’havien proposat pujar la muntanya tot i el mal temps i les advertències dels dels refugi. Els hi hem demanat què els van aconsellar.
Per cert, veurem si al final han de pagar els milers d’euros que va costar el seu rescat, amb un gran desplegament de per part dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la Gendarmeria francesa i els Agents Rurals.
I anirem fins al Nepal, on tenim un equip de la cordada del programa, amb Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que han posat els micròfons a la capital, Katmandú, i en diverses poblacions del camí, com Arughat Bazaar o SOTIKHOLA. Estan fent els trekking cap al Manaslu, ‘la muntanya dels esperits’.
Des de Sant Simplici encetem la sisena temporada del programa d’alpinisme, excursionisme i escalada. Vam fer la primera edició el novembre de 2013. Hem volgut fer aquest primer programa en una talaia que ens permet divisar el territori que ens envolta, ens hem situat per sobre dels 100 metres, 111, per ser exactes.
Ens hem situat al voltant d’una torre de guaita circular, feta de pedra i de morter. És un bé cultural d’interès nacional des de l’any 1993. Som al cim de Sant Simplici, darrera de al cantera romana del Mèdol.
Hi hem arribat deixant enrere un altra Torre, la del Mas d’En Cosidor que també trobarem a la tornada. És del segle XIV, també catalogat amb diverses edificacions i aquesta gran torre de maçoneria reforçada amb carreus. Si girem la vista, veuríem el Mas d’en Jover, un dels més grans, ben conservat, i emblemàtic de la zona.
Hi ha molts camins i rutes que culminen aquí. Des d’on tenim una vista esplèndida del que era l’Ager Tarraconensis. Veiem també el mar, la zona on durant la Guerra del Francès es va disputar la Batalla d’Altafulla.
Bona part del terme de Tarragona i, si girem la vista, diverses serralades prelitorals. Si anéssim en direcció al Nord, podríem anar fins a la Bassa Closa, és coneguda com “El Gurugú” el punt mes alt de Tarragona (176m)”.
És un text de l’arqueòleg Joan Menchón de L’AGER TARRACONENSIS A LA MARCA EXTREMA D’ALANDALÚS. ALGUNES REFLEXIONS ENTORN AL (DES)POBLAMENT DEL CAMP DE TARRAGONA, CONCA DE BARBERÀ I PRIORAT ENTRE L’ANTIGUITAT TARDANA I LA CONQUESTA FEUDAL
hi ha alguna referència sobre la data en la que es va construir aquesta torre.
El text diu així: [Ja als límits del districte de Xibrana ens trobem amb una altra construcció identificada com islàmica, la torre i edifici annex del mas de Monravà (Alcover). Es tracta d’una torre amb planta quadrada, amb base de carreus i un segon cos de tàpia, que funcionava amb un edifici annex de planta rectangular. Per Bolòs es tracta d’una obra andalusina (Bolòs 1995c) tot i que per Barbarà és baix medieval (Barbarà 1978). En aquest context caldria també establir la cronologia absoluta d’altres construccions com la torreta del Mas de l’Hereuet, prop del Molnàs (Tarragona), o les de la partida de Miralbó (La Canonja) i Sant Simplici (Tarragona). Ara bé ara per ara només ens movem en el territori de la simple conjectura (Bertran 1993, 12; Massó 2003).]
La torre de Sant Simplici és baix medieval? Ens ho desvetlla Joan Menchón, escolteu, escolteu…
Hem fet el programa 114 amb la cordada radiofònica de Josep Maria Bonachí, Òscar Cadiach, Josep Suñé i Sebastià Poy, que avui ens ha llegit un sobet sobre el Mèdol de Josep Carner. Com sempre, amb Lluís Comes al control tècnic.
A l’antiga pedrera del Mèdol – Josep Carner
Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes ertes.
oh desolació d’una maternitat!
Vàreu pujar l’acròpolis, el temple, la ciutat:
afany de déus i d’homes us ha deixat desertes.
Els déus han mort. Dels homes les gèneres incertes
de nom i llei mudaren. I, sota nou poblat,
i en pedra tota rosa d’orgull d’eternitat,
encara avui es migren futures descobertes.
Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes lasses!
Oh monument al somni perdut de dues races!
les heures us emparen com un mantell serè.
I els pins en la fondària, del sol a la recerca,
com el xiprer s’afinen en abrivada enterca:
dins clota de centúries encara troben fe.
Ara fa un any arrencaven un programa que no sabíem si tindria final. Va ser a la una de la matinada, la nit del 27 de juliol -aquesta propera nit- i ens van mantenir tota la nit en vetlla, fins l’endemà a les 8.41 minuts del matí (hora nostra) les 11.41 al Karakorum, al Pakistan.
Divendres farà un any d’un dels programes més emotius que hem viscut en quatre temporades de ràdio al Pont de Mahoma. Vam engegar un programa especial que s’allargava fins l’endemà -més de 9 hores de directe- fins que vam rebre una trucada d’Oscar Cadiach des dels 8.047 metres del cim del Braod Peak.
En aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní i company de cordada radiofònica va completar els 14 vuitmils principals de la terra sense ajuda d’oxigen addicional. Avui ho hem recordat.
L’estudi de la ràdio va esclatar en alegria en rebre la trucada, i va ser molt difícil contenir les llàgrimes d’emoció, després de quatre temporades seguint els intents infructuosos de Cadiach al Broad.
Un gran equip, una gran cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat per Josep Suñé, amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.
Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit. L’equip també ha rememorat un any després l’emoció viscuda i desfermada just després de la trucada de Cadiach.
Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017
El programa especial va merèixer una menció de qualitat en la 18ena edició dels Premis de Radio Associació de Catalunya, en una gala celebrada el maig d’enguany a l’Auditori de l’Once de Barcelona. Va ser per la repercussió que va tenir a nivell català, estatal i fins i tot internacional.
Un programa en els que hem pujat el Montardo, (2.883,3m) i ho ho hem fet per les dues vessants, la de la Vall d’Aran (des d’Arties) i la de la Vall de Boí, des de l’estany de Cavallers. També hem ascendit els 2.921 metres del Carlit, des del llac de les Bulloses, la muntanya més alta de la Cerdanya.
El programa de l’any després, l’hem dedicat aMuhammad Ali Sadpara que va fer cim ara fa un any amb l’Òscar al Braod, i fa pocs dies ha coronat el K2 completant tots els vuitmils del seu país, el Pakistan. Li hem dedicat a Sadpara i a un altre HAP d’altura del Pakistan, que morir l’any 1999. És Amir Mehdi, que va participar en l’expedició austríaca que va aconseguir el primer ascens al Nanga Parbat, el 1953, i en l’expedició italiana que va aconseguir el primer cim del K2, el 1954. Conegut per haver sobreviscut en aquesta expedició juntament amb l’alpinista italià Walter Bonatti, a una nit de bivac a l’aire lliure a més altitud, uns 8.100 metres. Cadiach també ha tingut paraules de record per l’amic Alberto Zerain, que ens deixava poques setmanes abans, al Nanga Parbat.
Per tots aquells que encara no heu pogut anar a cap de les moltes projeccions que ha fet l’Oscar Cadiach des de la seva tornada del Broad Peak, amb els 14 vuitmils sense oxigen addicional, ATENTS/ES.
Hem creat un canal youtube del programa, per compartir amb tots vosaltres els reportatges del cim.
També hi trobareu altres continguts, com les entrevistes amb l’escalador Dani Andrada,
L’alpinista Alex Txikon;
La conversa amb Sebastián Álvaro, que ens descriu la millor història de supervivència polar; una aventura heroica i exemplar. Aquest dijous ha estrenat en primícia a Tarragona, al costat del seu fill Javier, que l’ha dirigit, el documetal “Tras las Huellas de Shackleton”.
O, alguns dels programes ascendint cims dels Pirineus, com el Gran Tuc de Colomers…
Com els youtubers, si aconseguim 1.000 subscriptors, farem un programa des del Pont de Mahoma, a l’Aneto, en streaming.
Òscar Cadiach ha arribat als 6.200 m. del camp 2 del Broad Peak, enmig d’una nevada i després de més de 12 hores d’ascensió des del camp base de la muntanya.
Ha arribat cap a mig matí,a dos quarts de 12h, al costat de la resta de la cordada, amb el pakistanès Ali ‘Sadpara’, el turc, Tunc Findak i els tres alpinistes de la cordada internacional.
És la muntanya que li manca a Cadiach per completar la llista dels 14 principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial.
Ha estat una nit llarga, en la que han hagut d’obrir traça entre els camps inferiors, on els ha sorprès la nevada, amb ratxes de vent. En una trucada al Pont de Mahoma, Cadiach ha dit que estan tots bé però cansats per l’esforç i amb la moral tocada per la nevada i per la forta calor que els ha fet durant el dia, malgrat que ho han vist el sol. La previsió meteorològica, que apuntava a una finestra de bon temps fins dilluns es manté, però amb alguna variació.
Ara esperaran una millora de les condicions per decidir si la propera nit surten cap al camp 3, per sobre dels 7.000 metres, i mantenen l’intent de cim per aquest diumenge.
Abans d’arribar a Concòrdia
En la seva trucada, Cadiach ha explicat que els alpinistes que estan des de dilluns a la muntanya, i que aclimaten per fer el K2, han arribat fins al coll del Broad i ja es retiren cap al camp base, sense fer el cim.
Des de Tarragona Ràdio mantenim la previsió de fer un especial del Pont de Mahoma diumenge. Tot i que quedarà supeditat al que decideixin Cadiach i la resta de l’equip en les properes hores.
Pendents aquesta setmana de les intencions de l’alpinista Òscar Cadiach, que podria iniciar un atac al cim del seu 14è vuitmil sense oxigen artificial, el Broad Peak, de 8.047 metres.
Imatges del camp base del Broad Peak
El tarragoní ens han confirmat en una trucada al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, des dels 4.900 metres del camp base, que en els propers dies tenen una bona finestra de bon temps. En les properes hores decidiran si l’aprofiten o esperen.
Camp base del Broad Peak
Amb tot, caldrà que ascendeixi primer fins als diversos camps d’altura: el camp 1 a 5.200 metres; el camp 2 a 6.300 metres i el camp 3 a 7.150 metres. Si no es torça el temps, i es compleix el pronòstic de la meteorologia, farien nit en els diferents camps d’altura.
La intenció de Cadiach és instal·lar un camp 3 avançat entre 7.500 i 7.800 metres, just abans del coll del Broad. Després encara el quedaria per davant l’avant cim i l’aresta somital de la muntanya.
En la seva trucada, Cadiach s’ha mostrat trist per la desaparició al Nanga Parbat de l’amic basc Alberto Zerain i de l’argentí Mariano Galván, atrapats per un allau la setmana passada.
Des del camp base, Cadiach ha llegit una carta de comiat a l’amic Alberto Zerain.
Tornant al Broad, l’alpinista pujarà la muntanya fent cordada amb l’alpinista pakistanès Muhammad Ali ‘Sadpara’ i el turc, Tunc Findak. A banda dels integrantsde l’expedició per part de l’agència alemanya Summint Travel. Un equip molt ben cohesionat, tal com els ha definit al Pont de Mahoma Isolda Vallvè, membre del trekking pel Baltoro.
Isolda Vallvè, Sebastià Poy i Emili Xaus, vam acompanyar Cadiach fins el camp base del Broad, fent un trekking d’anada i tornada per la imponent glacera del Baltoro.
1 – CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d’agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.
Posant el retrovisor, un jove Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un còmic sobre Mallory -George Mallory- que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes. Primer va ser l’any 1974, quan amb Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebastià Figuerola, Eduard González, Josep M. Capellades i Jordi Magriñà van fer 14.000 km en tot terreny per Àfrica. Un impuls que el va dur deu anys més tard -fa 32 anys- el 7 d’agost de 1984, a fer el seu primer vuitmil, el Nanga Parbat (8.126 m) la novena més alta del món. Van escollir la ruta Shell (Hans Shell) de 1976, amb Jordi Magriñà, Narcís Serrat, Pere Benaiges i el metge Jordi Homs. El Nanga va ser una escalada alpina; van estar set dies per pujar i baixar. Van escalar la paret del Rupal, la més llarga del món, i van creuar al ‘Mazeno’ i van fer també bivac.
2.- Everest – 28 d’agost de 1985 i 17 de maig de 1993
2 – CADIACH Everest (8.848m) 28 d’agost de 1985 i per segon cop el 17 de maig de 1993
L’Òscar segueix tenint somnis, va ser el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest (8.848 m) el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i amb Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord. Cadiach va tornar a trepitjar el Sagarmatha el 17 de maig de 1993, amb l’expedició ‘Gas Natural’. L’alpinista relatava així a El Pont de Mahoma, el que va significar llavors escalar el segon esglaó del sostre del món.
Cal recordar l’intent de 1983 de Cadiach amb Jordi Camprubí, Nil Bohigas i Enric Lucas, entre d’altres. A 8.300 m es van haver de retirar. El vent havia destruït la tenda en plena nit.
3.- Shisha Pangma – 4 d’octubre de 1993
Cadiach al sostre del Shisha Pangma, amb la desapareguda Chantal Mauduit, i el pelux que ella va pujar al cim
Per la paret sud, a través de la via britànica, amb el desapareguts Manel de la Matta, i Chantal Mauduit. Una ascensió amb ‘tot a esquenes’ i durant 12 dies. A la tornada, passat el coll Hagen’s, se’ls va fer de nit i la tenda que havien deixat a l’anada no va aparèixer enlloc, i va tocar fer un bivac. La tenda, es clar, va aparèixer l’endemà amb la llum del dia.
4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 2 de maig de 1997
4 – Cho Oyu, (8.201m) 28 setembre 1996 junt alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner obren vía Free Tibet al Cho Oyu
L’any 1996, Òscar Cadiach i l’austríac Sebastian Rucksteinen obren ruta a la ‘Devesa Turquesa’, els acompanyen en l’expedició Lluis Ràfols, Joan Carles Grisú i Toni Tovar. Cadiach tornaria a trepitjar el Cho Oyu (8.201 m) l’any següent. Són l’Òscar i el Sebastian els que arribarien fins els peus del nou corredor, per una canal encaixonada, en extraplom amb una inclinació del 50º; escopint allaus de la part més elevada i sense cap lloc evident on poder fer un bivac, enmig de l’abisme gelat. Dormen –si es pot dir dormir- a 7.300 m, en un replà a la neu excavat a cop de piolet. L’endemà plantarien la tenda prop del 7.500, enmig dels dos cims de cresta, vora la punta nord, nord-est del Cho Oyu, que coronarien hores després amb el mèrit d’haver obert una nova via.
5.- Makalu – 19 de maig de 1998
5 – cadiach Makalu – 19 de maig de 1998.
Cadiach puja els seus 8.475 m en una expedició amb Nani Duró, Lluís Ràfols i Heber Orona.
6.- Gasherbrum II – 9 de juliol de 1999
Expedició als 8.035 m del GII, amb Patxi Goñi, Nani Duró, Oriol Ribas, Iván Ollé, Julen Reketa, Sabino Korta, Patxi Pikabea, Ana Larretxea, Iñaki Ugartemendía, i els desapareguts Loro Pikabea i Xvier Zubieta.
7.- Lhotse – 23 de maig de 2001
Expedició de ‘Al filo de lo impossible’ formada per Òscar Cadiach, Alberto Zerain, Eloi Callado i José María Oñate ‘Habichuela’, aconseguien el cim principal del Lhotse (8.516 m), a la qual accedeixen per la ruta normal de la cara oest i sense oxigen. Coincideixen amb una potent expedició russa que es fa amb la primera ascensió al Lhotse Central.
8.- Manaslu – 4 d’octubre de 2011
El cim del Manaslu (8.156 m) la vuitena més alta del món obria una temporada d’or per Cadiach. Va fer cim a les 13h Cadiach, juntament amb Enric Llonch i Carme Comas. Amb un temps magnífic, sense gens de vent. En un any natural (en els propers 12 mesos) l’alpinista coronaria quatre dels sis vuit mils pendents. És el ‘hat trick’ català, com l’anomena ell mateix, fent servil un símil futbolístic.
9.- Annapurna – 6 de maig de 2012
Òscar Cadiach a l’Annapurna (foto de Rosa Fernández)
La primavera de 2012 Cadiach va coronar el sostre de l’Annapurna (8.091 m) el desè cim més alt de la Terra. Ell mateix reconeixia que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un dels 8.000 mil més perillosos i difícils. Va fer cim amb Sechu López i altres cinc alpinistes. Va pujar i compartir tenda amb Rarek Jaros i Jhon Xtecs.
L’alpinista recordava que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un dels vuit mil més perillosos. Tot va ser molt ràpid. Feien el segon cim el dia 25 de maig i ràpidament havien de tornar. El Miquel Angel Pérez tenia vol de tornada el dia 28. El dia 27 Cadiach no va poder ni dormir, de les emocions acumulades.
Sobre l’Annapurna, explicava que és una muntanya més tècnica, i feia un símil per fer-nos una idea: imaginem que aneu caminat pel carrer d’una ciutat i “els edificis van caient al nostre pas”. Això és l’Annapurna, però en vertical i amb ‘edificis de gel’.
10.- Dhalaugiri – 25 de maig de 2012
10 – CADIACH Dhalaugiri 25 de maig de 2012
El mateix mes de maig d’aquell any va fer cim al Dhaulagiri (8.167 m) el setè més alt del món. En menys de tres setmanes -un temps rècord- va fer dos cims de més de 8.000 metres. Ho explicava així en una entrevista el dia 6 de juny de 2012 a Tarragona Ràdio.
El Dhaulagiri és tècnicament més difícil. Més encara amb temperatures molt baixes i vent. Cadiach recordava que van trigar 10 hores per fer cim, i 5 en baixar. Ho van fer sense encordar-se, per tenir més mobilitat.
11.- K2 – 31 de juliol de 2012
Cadiach en l’ascens al k-2
Després d’aquests dos cims -Annapurna i Dhaulagiri- encara hi afegiria dos mesos després, el juliol, el K2 (8.611 m) la segona muntanya més alta del món i la més bonica, “la gran piramide de cristal”, com la defineix un dels grans alpinistes de tots els temps, Kurt Diemberger. El K2 tenia unes connotacions molt especials. Hi havia un nus emocional que li impedia trepitjar novament la muntanya. El 19 d’agost de 2004 arribava la trista noticia de la mort de Manel de la Matta, al Camp 1 de la ‘Magic Line’, al Collado Negrotto (a 6.400 m) en el descens del K2. L’Òscar va estar amb ell –amb el seu amic- fins al final. La muntanya li prenia l’amic literalment dels braços…
Malgrat tot, es va reconciliar amb ‘la gran piràmide’; va fer cim després de diversos intents, fins la finestra de bons temps del 31 de juliol de 2012. Va ser una jornada amb molts alpinistes intentant coronar la ‘majestuosa piràmide’. És una muntanya temuda; al final hi ha autèntic coll d’ampolla que ja ha causat més d’un accident, com el de 2008 quan 11 alpinistes hi van perdre la vida en la pitjor i controvertida tragèdia viscuda per sobre dels seus vuitmil metres.
Ho relatava ell mateix: “Passades les dificultats del coll d’ampolla a 8.300 m, resten tan sols 300 m per el cim del K2. El terreny i la neu es dura amb fort pendent. Els darrers metres doncs cal anar amb molta precaució. Un grup xinés de 3 persones pateix una caiguda i s’atura miraculosament. Els observo a escassos metres de la meva arribada al cim. Anar sense oxigen artificial i sense ingerir líquid des primera hora del matí –a causa del mal gust de l’aigua de les cantimplores- té un preu alt al K2. 6 hores en els darrers 300 m i l’arribada al cim es a les 4 de la tarda. La baixada però es fantàstica, l’ombra del cim em fa l’efecte ‘ghost’; la lluna plena m’espera amb una calma increïble i el Broad Peak em recorda que estic 600 m més amunt seu.
Foto del Broad Peak, vist en el descens del K2
‘La tornada al C4 a 8.000 m serà ben entrada la nit després de 24 h i 5 dies de vents huracanats, però també magnífics’, diu Cadiach.
El mes de Juliol el temps sempre ha estat el mateix; vent huracanat, la sensació tèrmica de fred frega el llindar d’allò suportable i les baixes temperatures -30ºC, fan pensar que ‘no se que hi faig aquí’, però gràcies a la motivació em supero a mi mateix’.
Cadiach al K2 pel couloir encaixonat aL peu de la Torre Casarotto, a 8.100 m.-Expedició Magic Line 2004
La tardor anterior també feia el Manaslu (de 8.611 metres). En un any natural, feia quatre vuit mils.
12.- Kangchenjunga – 20 de maig de 2013
Oscar Cadiach en l’ascensió al Kangchenjunga
El 2013 atacava el Kanchenjunga (8.586 m) el tercer més alt del món, i feia cim el 20 de maig. Una temporada que va estar tacada per la tragèdia, amb la mort del lleidatà Juanjo Garra al cim del costat, al Dhaulagiri (8.167 m). A banda de 5 alpinistes d’altres nacionalitats.
Cadiach recordava que van conèixer la tragèdia quan ja havien baixat. Tot va passar de nit, de les 15 persones que van fer cim, cinc van morir.
Sobre Juanjo Garra, Cadiach lamentava que malgrat els esforços de tothom, el rescat va resultat impossible a la muntanya de les tempestes, tal i com es coneix el Dhaulagiri.
El cas del Juanjo reobria el debat dels rescats a alta muntanya i la impossibilitat d’arribar a cotes altes amb l’helicòpter de rescat. El més alt va ser el 2010 al Manaslu, l’helicòpter va pujar sis vegades i un d’elles a 6.000 metres, per rescatar uns coreans.
Al Kanchenjunga, Cadiach ha patit molt; física i anímicament i també recordava la desaparició de l’amic Iñigo de Pineda, l’any 2007, en una expedició molt dura.
13.- Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
13 – CADIACH Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
L’estiu de 2013, Cadiach coronava el seu 13è vuitmil, el Gasherbrum I (G I es 8068m) l’onzè més alt de la Terra. Una muntanya que també es va endur tres alpinistes; el gironí Xevi Gómez, Álvaro Paredes i Abel Alonso. Va ser l’any de la pèrdua del polac Artur Hajzer a la ‘muntanya amagada’, com es coneix el G I.
Cadiach recorda que el 2006 ja va patir els estralls d’aquesta muntanya en forma cònica; on és molt fàcil desorientar-se en cas de mal temps i quan apareix la boira. Avui, la tecnologia ha millorat, però encara ens pot jugar una mala passada el G1.
Va compartir expedició amb l’amic Patxi Goñi, amb el qual ja havia coincidit al G2; que els dos van fer per primera vegada el 1999 i també van compartir expedició al Kangchenjunga.
Òscar Cadiach al Gasherbrum 1. Juliol 2013
En aquest cim, l’Òscar també va tenir un pensament pels companys de cordada…
14.- Broad Peak principal (8.047 m) – 27 de juliol 2017
Ha estat a les 8 i 41 minuts d’aquest dijous, 27 de juliol, quan Òscar Cadiach ha trepitjat els 8.047 metres del cim del Broad Peak. L’alpinista ha trucat en directe al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. El tarragoní ha escrit una nova pàgina en la història de l’alpinisme i s’ha convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial. Només hi ha 20 alpinistes a tot el món que hagin assolit aquesta fita. El primer va ser Reinhold Messner. Han estat poques paraules: ‘Atenció Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio, us estimo; hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya sempre amunt!’.
Cadiach ha assolitun cim que ha perseguit durant quatre temporades al Karakorum. L’ha coronat al costat dels millors alpinistes del Pakistan i Turquia, Mohammed Ali ‘Sadpara’ i Tunc Findik, respectivament, i del portejador d’altura baltí, Yosuf.
Ha estat una ascensió llarga i molt dura. Han trigat 14 hores entre els 7.200 metres del camp 3, d’on van sortir dimecres a les set de la tarda, i el cim. I han estat 24 hores en total les transcorregudes des de la sortida de camp 3 i fins la tornada al mateix camp d’altura, el dia de cim. Ho han hagut de fer sense aigua, per un problema amb el fogó lleuger que portaven per fondre neu, que no ha funcionat.
Tres puntes del Broad Peak; la munyanya en forma d’espina de drac
El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta.
L’any següent, el 1991, van començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m).
L’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, van obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Peak Central (8.011 m). Primer ascensió mundial per la vessant xinesa. L’acompanyen Lluis Ràfols, Jordi Magriñà, Joan Gelabert, Alberto Soncini, Jesús Elena i el mític Kurt Diemberger, que va aprofitar per explorar la regió (l’any 1957 el Kurt va ser un dels primers en fer el cim del Broad).
CADIACH al Broad Peak central (8.020m) 4 agost 1992 Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN
Amb el Broad, arrodoneix una de les millors carreres alpinístiques del país, amb 66 expedicions a l’Himàlaia i obertures mundials, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l’alpinista austríac SebastianRuckesteiner.
Ja va escriure una pàgina de l’alpinisme com a primer català en assolir el cim de l’Everest, el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.
El Conselh Generau d’Aran referma el compromís amb Òscar Cadiach per anar al Broad Peak a completar el 14è vuitmil. L’alpinista ha anunciat des de la Val d’Aran que va a la muntanya amb Ali Sadpara, el pakistanès del primer Nanga Parbat hivernal de la història.
El síndic d’Aran, Carlos Barrera, juntament amb la conselhèra de Turisme i Desenvolupament Econòmic d’Aran, Anna Díaz, han rebut a Òscar Cadiach aquest dijous de cara a la propera expedició del tarragoní al Broad Peak (8.047 m) on el Govern d’Aran esponsoritzarà a l’alpinista, que es pot convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals del món sense utilitzar oxigen artificial.
Òscar Cadiach amb l’amic Edu sallent
Cadiach portarà els emblemes del Conselh Generau d’Aran fins al cim d’aquest vuit mil del Karakorum i tota la imatge corporativa de Val d’Aran l’essència dels Pirineus en la indumentària de l’expedició, que es pot allargar uns cinquanta dies.
L’alpinista tarragoní, amb casa a Vilamòs (Val d’Aran) tornarà a intentar el Broad Peak el mesos de juny/juliol/agost.
El 28 d’agost de 1985, Cadiach va ser juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest. Cadiach ha coronat fins ara 16 cims que sobrepassen els vuit mil metres, i ha estat 26 cops per sobre d’aquesta cota.
2 – CADIACH Everest (8.848m) 28 d’agost de 1985 i per segon cop el 17 de maig de 1993
L’Everest mateix, l’ha coronat dues vegades; convertint-se en el primer occidental en pujar al sostre del món sense oxigen i per la vessant nord. Amb aquesta nova aventura al Broad, el tarragoní ja suma 66 expedicions a l’Himàlaia.
A principis de la dècada de 1990 va iniciar l’exploració del vessant xinès del Karakorum pujant el Broad Peak per la cara nord, i obrint dos anys més tard, el 1992, la ruta ‘Fem Tarragona’ al Broad Peak central. Ha coronat dos dels tres cims del Broad, i ara atacarà el cim principal, de 8.047 m, sense oxigen artificial.
El 1996 va obrir amb l’alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner la via ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, muntanya que també ha coronat dos cops.
A banda de portar els emblemes de la Val d’Aran a l’expedició, en tornar del Broad l’alpinista fomentarà la ruta a l’Aneto per la vessant aranesa, que té cada cop més adeptes, i amb el suport de Cadiach es vol que es vinculi cada cop més la Val d’Aran amb l’alta muntanya.
Pujarà el Broad amb Ali Sadpara i un equip internacional
Cadiach ha anunciat des de la Val d’Aran, que a banda del grup d’alpinistes internacionals amb el que comparteix expedició, a l’arribada al camp base s’hi afegirà Ali Sadpara.
Ali ‘Sadpara’ foto bloc Alex Txikon
Muhammad Ali Sadpara és ara per ara l’escalador més fort amb que compta el Pakistan. Aquest alpinista ha trepitjat el cim dels vuitmils més emblemàtics del país. Destaca, sobretot, l’hivernal del febrer de 2016 al Nanga Parbat; amb el basc Álex Txikon i l’italià Simone Moro.
Feia 27 anys que s’intentava, 25 expedicions provaven l’hivernal al Nanga, però totes tornaven sense el seu preuat cim de 8.126 m, el segon més alt del Pakistan.
Sadpara també ha coronat el Gasherbrum II i el GI. Aquest últim és el darrer vuitmil que va assolir Cadiach, el juliol de 2013, amb el basc Patxi Goñi. Va ser la muntanya número 13, i la que li obria les portes als successius intents a un Broad que se li ha resistit en quatre temporades consecutives. També la primavera de 2016, per les males condicions de la muntanya a les cotes més altes.
Sadpara coneix molt bé el Broad. Els hiverns de 2008 i 2010 va equipar per una expedició polaca la ruta fins el camp III i ha fet cim dues vegades en aquest vuitmil. Porta el cognom del lloc on va néixer, el petit poble de ‘Sadpara’. Té quatre fills i és un autèntic entusiasta de les grans muntanyes, amb més de 15 expedicions.
Des de la Vall d’Aran, Cadiach ha explicat al programa de ràdio d’alpinisme El Pont de Mahoma que ‘comptar amb Ali Sadpara és una gran oportunitat, ja que és el millor alpinista del seu país’.
Diu que té molt bones sensacions per marxar cap al Broad Peak i que s’endú l’essència dels Pirineus i la de totes les institucions, entitats, empreses i persones que li fan costat en aquesta nova expedició.
Com relata el gran geògraf i referent indiscutible, Eduardo Martínez de Pisón, en els seus orígens, la cultura i el muntanyisme anaven de la mà, i encara hi van ara, malgrat algunes massificacions i algunes pràctiques que en paraules seves van en la direcció de convertir les muntanyes en parcs temàtics.
Avui, a les portes de la celebració de Sant Jordi, pouarem en aquest binomi, la muntanya i la cultura. I anirem fins a un dels temples indiscutibles que associació des de fa més d’un segle aquesta relació inseparable. Parlem de tota una institució centenària, la llibreria Quera del carrer de Petritxol de Barcelona. Ja feia temps que teníem ganes de conversar amb el Raimon Quera, ell encara la quarta generació de la centenària llibreria especialitzada en muntanyisme.
També anirem a la vora, a la llibreria La capona de Tarragona, on el seu responsable, que també és muntanyenc, Pitu Rovira, ens farà cinc cèntims de les novetats de muntanya que trobaren a l’aparador en aquesta diada del llibre i la rosa.
I, des dels estudis, us relatarem un fragment literari de muntanya, amb el permís del company Ricard Fernández, amb sebastià Poy, i us farem també alguna recomanació per trepitjar els propers dies de pont algun indret de muntanya. Òscar Cadiach també ens explicarà quan marxa cap al Broad Peak i com es prepara l’expedició que el pot convertir aquest 2017 en el primer català amb els 14 vuitmil. Avui, Pont de Mahoma número 82.
