Òscar Cadiach i Lolo González emprendran aquest dijous el camí de tornada per la Vall del Baltoro. Li diran un ‘fins aviat’ al Broad Peak per creuar novament la imponent confluència de glaceres de Concòrdia; porta natural d’entrada al camp base.
Esperen situar-se en uns tres dies a Askole, per enllaçar després amb Skardu, la segona zona poblada del camí.
Al cap d’uns dies -la setmana que ve- un vol els portarà des de la capital del Pakistan, Islamabad, fins a l’aeroport del Prat, fent escala a Turquia. Cadiach té previst trepitjar novament territori català la tarda del proper dimecres, 10 d’agost.
Han estat 54 dies d’expedició des de la seva partida, el passat 18 de juny, i tres intents de cim.
La muntanya que els ha mostrat la seva pitjor cara. Malgrat haver trepitjat els 7.800 metres del Broad Peak (8.047 m.) el Karakorum els ha barrat el pas i, tot i els tres intents, no l’han pogut coronar degut al mal temps i a l’acumulació de neu en altura –com l’any passat.
Òscar Cadiach ha dit que després d’haver descansat en la primera jornada al camp base (4.900 m.) aquest dimecres ha tingut temps per a reflexionar. En una trucada al programa El Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, diu que ha pensat molt en totes les persones i entitats que li han donat suport per a fer possible aquesta expedició.
Ha donat records a les entitats i clubs que de punta a punta de Catalunya; des de Taradell a Alcanar, passant per Planoles -llocs on ha fet xerrades- han contribuït a fer possible l’intent del Broad.
També a volgut agrair l’escalf i energia que li han fet arribar tots aquells que l’han seguit aquests 50 dies d’expedició, i al Pont de Mahoma per fer d’enllaç de comunicacions i acostar-los el dia a dia de la seva estada al Karakorum.
També a nivell institucional, ha tingut paraules d’agraïment pel Port, la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona –ha dit que li hagués agradat molt portar la bandera dels Jocs de 2017 i la de la ciutat al cim del Broad, però la muntanya no ha volgut.
També ha tingut paraules pel Nàstic –que aquesta setmana l’ha felicitat a Tarragona Ràdio, en boca del tècnic Vicente Moreno– i per la Universitat Rovira i Virgili, on Cadiach imparteix classes en el màster MBA.
També ha recordat i agraït el suport a tots els amics que l’han ajudat, a Fleca Flaquer i, sobretot, a la família.
Cadiach nio ha volgut marxar de les grans muntanyes sense acostar-se fins al veí camp base del K2 per visitar el memorial Art Gilkey, on ha tingut novament un emotiu record per l’amic Manel de la Matta. Aquest agost farà 12 anys de la seva pèrdua a causa d’una peritonitis en el descens del K2 per la ‘Magic Line’, el 2004.
L’alpinista tarragoní també ha tingut en ment en el descens del Broad el portejador d’altura pakistanès que va perdre la vida l’any passat a la muntanya, en l’allau que va ferir greument la companya d’expedició japonesa, Sumiyo Tsuzuki.
La van haver de rescatar ells mateixos –amb Patxi Goñi, Jordi Bosch ‘Barraca’, Carles Figueras, la metgessa Anna Pujol i els portejadors- a mig camí entre el base i el camp I, on es van registrar fins a cinc allaus consecutius.
Assegura que tant ell com el company malagueny Lolo González es troben bé, també el portejador que els va acompanyar fins els 7.150 metres del camp III, i això és ara per ara el més important ‘enguany, per sort no hi hagut cap ensurt’, ha reblat Cadiach.
Afegeix que amb l’esforç que han hagut de fer li hauria agradat oferir a tots els que l’han recolzat el cim, però aquest, assegura, ‘no es mourà d’allà on és’ i sempre pot esperar.
Ha acabat enviant ‘una forta abraçada a tothom’ i dient que, malgrat tot, està ‘ben motivat’ i ‘sempre amunt’!
