Arxiu de la categoria: Alpinisme

L’equip d’Òscar Cadiach ja camina pel Baltoro

Aquest diumenge 26 de juny (a les 5,30h, hora Pakistan) han iniciat el trekking pel Baltoro, per fer la primera etapa a peu fins a Jhbula (a 3.200 m).

La zona de l'esllavissada
La zona de l’esllavissada

La intenció era sortir el dia abans, però una esllavissada de terra a pocs quilòmetres de l’arribada a Askole, els ha fet perdre unes quantes hores. Mentre viatjaven amb els Jeeps entre Skardu i Askole, es van trobar la pista completament tallada, i això els va obligar a fer un bivac a Apo Ali Grund.

Segons ens relata Òscar Cadiach –a través de Lluis Díaz- ‘divendres 24 a les 11h del matí arriba el darrer permís de la policia –hi havia algun problema amb un dels visats. Dinem a les 12h i carreguem els 5 jeeps amb tot el material. Sortim cap a Askole; 120km de pista infernal. Quan portàvem 5 hores de camí, ens trobem amb una esllavissada  que ha tallat completament la pista i ens veiem obligats a fer un bivac a Apo Ali Grung’.

L’alpinista afegeix que ‘dissabte 25, la pista encara no està oberta i traspassem la zona a peu; traslladant persones i equipatges a l’altra banda del bloqueig. Un jeep solitari fa 3 viatges per portar-nos fins a Askole’.

Òscar Cadiach a Askole
Òscar Cadiach i l’equip a Askole

Un cop a la darrer poble del camí, abans d’endinsar-se a la zona del Baltoro, aprofiten el dia perdut per a fer la sempre complexa tasca de distribuir les càrregues entre els 64 portejadors, que carreguen a l’esquena un màxim de 25kg.

A Askole, distribuint el material
A Askole, distribuint el material

Aquest darrer vestigi de civilització, està poblat per unes 120 famílies  de la secta Shia.

Tot l'equip a Askole
Tot l’equip a Askole

Aquest diumenge dia 26, a les 5,30h del matí (hora del Pakistan) ha sortit l’expedició per fer la primera etapa a peu fins a Jhoula.

Les tendes on han dormit a Askole
Les tendes on han dormit a Askole

Tota aquesta informació ens arriba gràcies al tarragoní Lluís Díaz, que ha hagut d’abandonar el trekking per una diarrea persistent.  En 2/3 dies espera estar de tornada a casa. Aquest dilluns agafa un vol des d’Skardu fins a Islamabad i des de la capital del Pakistan fins Barcelona.

Facebooktwitter

Cadiach i l’equip del treeking ja ha arribat a Islamabad

L’alpinista tarragoní Òscar Cadiach ja ha arribat aquest dissabte a la capital del Pakistan, en un vol procedent de l’aeroport del Prat, que ha fet escala a Turquia.

Cadiach i l'equip del treeking a l'hotel d'Islamabad
Cadiach i l’equip del treeking a l’hotel d’Islamabad

Juntament amb Lluis Díaz, Albert López i altres alpinistes amb els que ha coincidit a Islamabad, estan allotjats en un hotel a l’espera de l’arribada de la resta del grup.

Cadiah i el grup a Islamabad
Cadiah i el grup a Islamabad

DSC_3228

En concret, esperen a un australià i un alemany, alpinistes que també intentaran l’ascens als 8.047 m del Broad Peak.

cropped-broad-peak-1.jpg

Aquest dilluns, han fet les darreres compres per Islamabad.  La capital està en ple ramadà, i han menjat en una pizzeria.

En un parell de dies, cap a mitja setmana, un cop fets els tràmits a la capital amb els oficials d’enllaç, partiran cap a Skardu.

IMG_2312

El recorregut el faran per la carretera internacional més alta del món, la Karakorum Highway, també anomenada, KKH. Aquesta ruta asfaltada de les expedicions, els portarà des d’Islamabad fins a Skardu, fent uns 600 quilòmetres.

Després els tocarà fer un recorregut en jeep d’uns 100 km per la sinuosa i sempre complicada carretera que ressegueix el riu Indus fins a Askole i des d’aquí el trekking de 9 o 10 dies per la vall del Baltoro.

IMG_2286

Cadiach reconeixia que cal avançar pas a pas i sense menystenir una zona com la del Baltoro, que també té la seva dificultat.

Si tot va bé, i no hi ha cap contratemps, el primer cap de setmana de juliol haurien d’estar creuant Concòrdia; zona on s’alcen quatre dels catorze vuit mils principals: K2, Broad Peak, Gasherbrum I i Gasherbrum II, a banda de múltiples cims de set i sis mil metres.

IMG_3035Després, els tocarà instal·lar-se al camp base i aclimatar-se. Depenent en bona mesura de com trobin la muntanya i les condicions meteorològiques, ja començarien l’estratègia per a establir l’atac al cim del Broad, cap a la segona quinzena de juliol.

IMG_2770

Facebooktwitter

L’aresta final del Broad demana la instal·lació d’un Camp 4

Cadiach decidirà l’estratègia per l’atac al cim el seu 14è vuitmil, el Broad Peak, un cop arribi al camp base. Amb tot,  l’alpinista tarragoní no descarta repetir la planificació de l’any passat, instal·lant un Camp 4 per sobre del coll superior de la muntanya.

IMG_3032

Òscar Cadiach és molt conscient de la dificultat tècnica inherent a l’aresta final del Broad, que demana arribar-hi amb el màxim d’energies. És per això que a banda del camp 3 (7.200 m) –com l’any passat- no descarta a priori utilitzar el comodí d’un nou camp d’altura, entre els 7.500 i el darrer coll de la muntanya de 8.047 m, per progressar així per l’aresta final amb més seguretat i garanties.

Ho explicava molt detalladament en una recent entrevista a la revista Desnivel. Us deixem un fragment: ‘L’aresta de dalt, sense ser fàcil ni difícil, ha estat on ha desaparegut gent com Eric Escoffier, algun dels polonesos de l’ascensió hivernal, n’hi ha algun que va quedar allà, ficat en un sac blanc …  Es fan unes cornises cap al costat de la Xina i si hi ha una mica de boira ja saps que el blanc es confon i la roca no es veu … i si trepitges en fals desapareixes. Hi ha 3.000 metres per l’altre costat. Això li ha passat a força gent, perquè l’any del K2, que va pujar força gent, esperaven tots contents a una noia que havia fet cim i la noia no va baixar i no la va veure ningú més. O sigui, que en aquesta aresta passa alguna cosa. Has d’anar molt atent i concentrat. A l’aresta de dalt hi ha un tram de roca que cal escalar i no és fàcil; hi ha una corda fina, és roca pura i dura i molt estreta. D’una banda hi ha dos mil metres i per l’altre també hi ha un bon pati. Després hi ha és aresta amb ‘Canalizos’ per pujar sobre d’un monòlit que voreges per la dreta i puges per una aresta fins al ‘Summit Rock’. En el tram en què jo em vaig parar, vaig travessar amb el piolet i es veia pel forat l’altra banda. Jo vaig estar avisant, però la gent va per allà una mica zombi. El K2 té el Coll d’Ampolla que imposa molt, i el Broad Peak té aquesta aresta, que és l’única cosa que veig complicat, a part d’alguna esquerda que hi ha. L’aresta la comences a trobar a 7.800 metres, més o menys, i et porta gairebé fins al cim. Puja primer un pendent d’uns 40 o 45º i, quan estàs per sobre del ‘Summit Rock’, has de baixar una mica cap al vessant pakistanès i tornar a remuntar per arribar al cim, que s’albira des d’allà una mica lluny. Hi haurà uns 400 o 500 metres. Del coll al ‘Summit Rock’ no baixa de dues hores o dues hores i mitja, i després la tornada. Això se suma a l’altura de la que hagis sortit aquest dia, ja siguin 7.300 o 7.500 m …’

També ho explicava al programa d’alpinisme ‘El Pont de Mahoma’, abans de volar cap al Pakistan aquest dissabte. El factor meteorològic i les condicions en què es trobi la muntanya també marcaran aquesta estratègia.

La intenció de l’alpinista és guanyar-li també la partida a les elevades temperatures del Karakorum, que en la segona quinzena de juliol superen els 45 graus a la zona d’Islamabad i també es deixen notar a les cotes més altes.

IMG_3106 IMG_3077

El 2015 els va ploure per sobre de 5.000 metres, provocant allaus entre el base i el C1 del Broad, com el que va ferir greument la companya d’expedició japonesa, Sumiyo Tsuzuki, que va ser rescatada i evacuada en helicòpter. Cadiach vol anticipar-se a al canvi de temps desfavorable, i intentarà l’atac una setmana abans que el 2015.

VISITA SUMIYO

Aquest dissabte, vola des de l’Aeroport del Prat fins a la capital del Pakistan. Al cap de pocs dies d’arribar a Islamabad enllaçarà fins a Skardú. Arribaran al punt de sortida del trekking per la vall del Baltoro cap al 25 de juny.

En aquest recorregut per la sempre imponent vall del Baltoro, l’acompanyaran dos tarragonins i un reduït grup  d’alpinistes de l’agència ‘Summit Climb’. El grup ha previst creuar la confluència de glaceres de Concòrdia i arribar al camp base del Broad -a gairebé 5.000 metres- els primers dies de juliol.

IMG_3035
CONCÒRDIA

La setmana següent (4-10 de juliol) tocarà fer el procés d’aclimatació, que es podria allargar alguns dies.

Amb aquesta previsió, i si la muntanya està en bones condicions, l’intent del seu 14è vuitmil principal es podria tancar la setmana del 18 al 23 de juliol. Amb tot, no es pot descartar cap altre escenari.

Si es compleix la previsió, això implica guanyar una setmana a la cronologia de l’any passat, quan van fer l’intent infructuós al Broad el 24 de juliol.

El dijous 24 de juliol del 2014 l’equip de Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim del Broad Peak. El 25 de juliol de 2015, les males condicions de la neu en cotes altes, els va obligar a desistir de l’intent, malgrat haver superar els 7.200 m del C3.

Cadiach afronta el repte del seu 14 vuitmil després de rebre el passat mes d’abril la Creu de Sant Jordi; la màxima distinció que atorga la Generalitat. En el comiat de Cadiach al programa El Pont de Mahoma, així li recordava el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que l’encoratjava a aconseguir el seu propòsit dels 14 vuitmils.

CADIACH SANT JORDI 2016 041

L’alpinista també se’n durà cap al cim del Broad, la bandera de la seva ciutat, Tarragona i la dels Jocs Mediterranis de 2017, que es disputaran a Tarragona l’any que ve.

 

Facebooktwitter

Hem acomiadat el company de cordada radiofònica

Hem arrencat escoltant alguns dels moments que hem viscut en aquest mateix programa: amb les veus de Juanito Oiarzabal, Patxi Goñi i Kurt Diemberger, tots tres parlant del Broad Peak. Tal i com relata l’alpinista austríac, contemplar una posta de sol per sobre dels vuitmil metres, és una experiència ‘d’una bellesa extrema’. Una situació que només poden descriure aquells que l’han viscut en primera persona. És una instantània que està a l’abast de molt poques persones.pont de mahoma.jpgNo s’hi arriba directament allà dalt. Cal una intensa preparació prèvia, i portar a la motxilla el bagatge d’anys d’expedicions. Ja hi ha una primera prova de foc, que és creuar la imponent glacera del Baltoro. Com diu Patxi Goñi, ‘no saps si veritablement ets un muntanyenc, fins que no vius en pròpia carn la duresa d’aquesta inhòspita vall’.IMG_2727En un parell de dies, el company de cordada del programa, l’Òscar Cadiach, reviurà aquestes sensacions.

IMG_2593La glacera l’espera en un parell de setmanes, quan després de trepitjar Skardu els menarà fins a la porta de confluència de glaceres de Concòrdia i, a l’altra banda, el camp base del Broad.IMG_3039

Un Cadiach que ha escoltat amb emoció la veu del President Carles Puigdemont, tot dessitjant-li sort en l’intent de cim. Aquest és el darrer programa abans de la seva partida. I també la setmana en la que hem lamentat la partida per sempre més d’un dels referents de l’alpinisme del nostre país, el Nil Bohigas.  D’ell, del Nil, podríem dir moltes coses; podríem parlar de la cara Sud de l’Annapurna amb l’Enric Lucas; una de les gestes més dures i difícils de l’alpinisme català. Podríem parlar també de la seva vessant com a gran explorador àrtic… i no acabaríem!

Que trobis allà on siguis NIl, la mirada dels Déus de les grans muntanyes. T’imagino així, contemplant una posta de sol per sobre dels vuitmil metres, molt per sobre, al costat de Hermann Buhl i tant altres. Descansa en pau, Nil! A ell, al Nil Bohigas, li dediquem aquest Pont de Mahoma, el número 59 que hem fet des de Fleca Flaqué.

fleca

Un programa en el qual la companya Montse Puig ens ha recomanat anar a caminar per la Serra de Tramuntana, a Mallorca. I on també hem anat fins al restaurant la Cooperativa, a Sant Miquel de Balanyà, per saludar un amic alpinista i escriptor, l’Edu Sallent.

Edu Sallent amb Òscar Cadiach

Avui, amb Montse Puig, Òscar Cadiach, Rafa Olivier -com a convidat especial- i els sempre presents Ricard Fernández i Jordi Mena. Amb Joan Maria Bertran i Lluis Comes a la realització tècnica, i Josep Suñé a la conducció de la cordada radiofònica.

Escolta el programa: 

Facebooktwitter

Cadiach plantarà la bandera de Tarragona i la dels Jocs de 2017 al cim del Broad Peak

Aquests emblemes l’acompanyaran en la conquesta del que podria ser el seu 14è cim principal del planeta. Si corona els 8.047 m d’aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní esdevindrà el primer català en assolir aquest repte, i sense oxigen artificial.

IMG_3823

El 24 de juliol del 2014, Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim. Un any més tard, el 25 de juliol de 2015, les males condicions de la neu li van impedir fer l’atac, malgrat haver superar els 7.200 m del C3. Enguany, Cadiach afronta el repte acompanyat d’un reduït grup d’alpinistes alemanys. Diu que serà tot un honor plantar la bandera de la seva ciutat, i la dels Jocs de 2017 al sostre del Broad.

CADIACH TGN 2017

El proper cap de setmana volarà cap a la capital del Pakistan i, al cap de poc d’arribar a Islamabad enllaçarà via aèria o terrestre fins a Skardu; amb la previsió de situar-se al punt de sortida del trekking pel Baltoro sobre el 25 de juny. baltoroEn el recorregut per aquesta inhòspita vall, l’acompanyaran dos tarragonins i el grup d’alemanys.

baltoro 2

Uns deu dies després, arribaran al camp base del Broad -a gairebé 5.000 metres- serà cap al 2 o 3 de juliol.

baltoro 3

Un cop feta l’aclimatació, intentarà l’atac al Broad, i vol fer-ho el més aviat possible tal i com ho ha detallat aquest dilluns en roda de premsa.

De la seva banda, el primer tinent d’alcalde i conseller de Presidència de l’ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, diu que Cadiach representa un valors que des de la ciutat cal reivindicar. Afegeix que l’alpinista és un exemple clar de la cultura de l’esforç.

Cadiach ja ha ascendit dues de les tres puntes del Broad Peak. L’any 1992, en plens jocs olímpics de Barcelona, van obrir una nova ruta mundial, la ‘Fem Tarragona’ al Broad Peak Central.

Facebooktwitter

Queda un mes pel 14è vuitmil d’Òscar Cadiach

L’alpinista Òscar Cadiach intentarà novament arribar fins els 8.047 m del cim del Broad Peak, aquest mes de juliol. Si ho aconsegueix, el tarragoní es convertirà en el primer català en haver coronat les 14 muntanyes principals de més de vuitmil metres del planeta, i sense oxigen artificial.

IMG_2976

El dijous 24 de juliol del 2014 –ara fa dos anys- Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim del Broad Peak. El 25 de juliol de 2015, les males condicions de la neu en cotes altes, els va fer desistir de l’intent, malgrat haver superar els 7.200 m del C3.

IMG_2777

L’anterior expedició, els va permetre reobrir el mític corredor Hermann Buhl, entre el base i el C1, amb una cordada formada pels alpinistes Patxi Goñi, Jordi Bosch ‘Barraca’, Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol.

Corredor Hermann Buhl
Corredor Hermann Buhl

Enguany Cadiach afronta el repte acompanyat per un reduït grup d’alpinistes alemanys. La intenció, a priori, era establir sinèrgies per l’atac amb els bascos Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, amb qui coincidia a la mateixa muntanya. Al final, les condicions de salut del segon, els han obligat a ajornar l’expedició.

Òscar Cadiach, Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, BC Broad 2015
Òscar Cadiach, Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, BC Broad 2015

Entre el 17 i 18 de juny, Cadiach volarà cap a la capital del Pakistan. Al cap de poc d’arribar a Islamabad, la intenció és enllaçar via aèria o terrestre fins a Skardu; amb la previsió de situar-se al punt de sortida del trekking pel Baltoro sobre al 25 de juny, aproximadament.

En aquest recorregut per la sempre imponent vall del Baltoro, l’acompanyaran dos tarragonins i el grup d’alemanys. Una zona, la del Baltoro, on en paraules de Patxi Goñí, ‘descobreixes si veritablement ets un alpinista’. Està previst que el grup creui la confluència de glaceres de Concòrdia i arribi al camp base del Broad Peak-a gairebé 5.000 metres- cap al 2/3 de juliol.

La setmana següent (4-10 de juliol) tocarà fer el procés d’aclimatació, que es podria allargar alguns dies. Amb tot, Cadiach ja ha avançat al programa ‘El Pont de Mahoma’, que tant bon punt en tingui l’oportunitat, intentarà l’atac.

Amb tot, el més probable és que l’intent del seu 14è vuitmil sigui la setmana del 18 al 23 de juliol. A priori, però, no podem descartar cap altre escenari. Això implica guanyar una setmana a la cronologia de l’any passat, quan van fer l’intent el 24 de juliol.

L’objectiu és molt clar. Cadiach vol esquivar les males condicions meteorològiques que l’any passat li van aigualir les opcions de cim; com també els va passat a Oiarzabal i Zerain. Cal recordar que mentre feien l’ascensió, els va ploure a 5.000 metres; molt mala senyal. Una situació que  va tenir el seu reflex en les males condicions de la neu i amb l’aigua baixant a raig entre el camp 1 i el base, en les hores de màxima insolació.

IMG_2777

Tots els signes evidenciaven un perill que es manifestava uns dies abans, amb un allau en el qual perdia la vida un portejador d’altura baltí i feria greument a Sumiyo Tsuzuki, companya de l’expedició internacional de Cadiach.

el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo

Continua la lectura de Queda un mes pel 14è vuitmil d’Òscar Cadiach

Facebooktwitter

Òscar Cadiach vola la segona quinzena de juny cap al Broad Peak

L’alpinista tarragoní ultima els detalls i la preparació física per una expedició que el pot convertir en el primer català en assolir els 14 vuitmils principals. La intenció és anar al Broad en solitari i afegir-se a un petit equip internacional d’alemanys que també es desplacen aquesta primavera al Pakistan. 

 

CADIACH BROAD TENDA

Vol enllestir el trekking pel Baltoro el mateix mes de juny i arribar així abans al camp base per aclimatar-se.

En declaracions a El Pont de Mahoma, Cadiach ha dit que espera atacar el cim el més aviat possible i evitar les males condicions meteorològiques que el juliol de l’any passat li van impedir coronar la muntanya. L’any passat els va ploure a 5.000 metres, el que va complicar les condicions de la neu i va propiciar els allaus.

Enguany, un cop arribi al base i en funció de les condicions de la muntanya decidirà si fa l’ascensió pel corredor Hermann Buhl, com l’any passat, o per la línia convencional per la que pugen la majoria d’expedicions.

Al base es trobarà a Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain. El segon ha coronat recentment el ‎Dhaulagiri. Amb els bascos buscarà novament sinèrgies per l’atac. Cadiach ha aprofitat el seu pas pel Pont de Mahoma per a felicitar Zerain i també el català Ferran Latorre, que amb el cim del Makalu ha aconseguit aquest maig el seu 12è vuitmil.

Cadiach es troba en bon forma física; ja ha ascendit a l’Aneto i la setmana que ve pujarà el Teide.

L’any passat van intentar el cim de 8.047m el 24 de juliol i es van veure obligats a renunciar-hi per les males condicions de la neu per sobre dels 7.500 metres.

Facebooktwitter

Muntanyes del Karakorum, fredes i amuntegades..!

Si una persona parla amb freqüència d’”abans” és que ja té una certa edat, doncs jo, que sóc una persona gran, us diré que abans en una expedició amb sort enviaves un telegrama a la tornada. Un mes i mig sense notícies entrava en la més absoluta normalitat
 
 
Abans, obries la cremallera de la tenda, miraves el cel, i prenies la decisió: sortir cap amunt o quedar-te dins el sac de dormir.
Ara hi ha aparells tecnològics que saben de tot: saben si plourà, nevarà o la intensitat que bufarà el vent … saben en quin lloc del Món et trobes i darrere quina pedra has anat a cagar aquest matí, per descomptat hi ha quantitat de persones només pendents d’aquests aparells.
– D’aquí a cinc dies, serà idoni per fer cim …
Segons els aparells els dies 23 i 24 de juliol eren els millors per pujar el Broad Peak, per això durant la matinada del 20 de juliol va sortir gent cap al CI iniciant així l’ascensió al cim, entre ells es trobava la nostra companya “Vespino” . Nosaltres cinc teníem previst sortir el 21 i anar directes al C-II.
El que els aparells no van anunciar va ser la pluja que va caure la nit del 19 al 20 … La cremallera de la tenda no va funcionar i se’n van anar cap amunt.
Abans del C-I un allau els va agafar de ple.
Alarma!
 
 
Oscar, Anna, Patxi, Carles i jo no vam haver de consultar res, ni una paraula, vam agafar els nostres “trastos” i cap amunt.
Quan nosaltres i tres xerpes estàvem enmig del “fregat”, (la resta de la gent, ¿on era?), Ens van sacsejar 5 allaus més …
El resultat sempre podia haver estat pitjor … clar: tots morts. Ara podem dir, sort! Només ha mort un portador d’altura pakistanès i les greus lesions a la cama de “Vespino”.
El dia 20 de juliol va ser llarg, va ser dur i els que ens vam ficar fins al coll al “fregat”, si haguéssim estat vedells que ens porten a l’escorxador, la nostra carn l’haguessin hagut de cremar, no servia per a res, hi havia massa estrès.
Hi ha algun aparell que pugui desxifrar el que sento en aquest moment? L’únic que desitjo és que arribi l’helicòpter i es porti la nostra “Vespino” al taller. Ara mateix està amb l’Anna en una tenda que fa d’hospital a 40 minuts del camp base.
Nosaltres formem un grup de 16 escaladors, n’hi ha un que durant tot l’accident no ha mogut ni un dit, vaja és que no s’ha mogut del camp base ! A l’”Antenes” li falten 3 vuit mils per acabar la “puta” llista. Sobretot Patxi, Carles i jo el tenim travessat, l’Òscar diu que té una altra mentalitat … nosaltres pensem que el que té són uns collons que se’ls trepitja.
El 2002, al Nepal, vaig patir un greu accident … Carles em va dir que jo estava molt pitjor que “Vespino” …
Estem aclimatats, físicament em trobo bé però el meu cap ha decidit no voler pujar al Broad Peak … és una decisió dolorosa … vull explicar-me i no trobo paraules … els meus amics no les necessiten … però jo si …
Per norma general el soroll de l’helicòpter molesta, ficat en aquest impressionant decorat del Baltoro, és el més semblant a una molèstia de borinot, nosaltres no arribem ni a formigues. Però per una vegada el soroll del borinot s’ha transformat en música celestial … La “Vespino” avariada ja està de camí a l’hospital.
23 de juliol, tots estan pujant al C-II, ho estic passant fatal. Desitjo que facin cim, inclòs l’”Antenes”, però si algú ha de tenir un atac de diarrea o de caspa que sigui ell.
Aquesta nit no he escoltat al Broad cridant:

 

– Ei noies! l’Òscar m’ha escollit a mi ..!
 
Jordi Bosch ‘Barraca’
Facebooktwitter

Cadiach vol tenir un projecte propi per cada punta del Broad Peak

L’alpinista Òscar Cadiach ha avançat des d’Islamabad (Pakistan) el seu nou projecte. Pujarà els 8.047 metres del Broad Peak, el seu 14è vuitmil, per la vesant xinesa

 

Foto: Anna Pujol. Integrants de l’expedició al camp base, amb l’asturiana, Rosa Fernández
L’alpinista tarragoní vol associar el seu nom no tant sols a un col·lecció de vuitmils, sinó al d’una muntanya per la qual vols ascendir des d’itineraris nous i imaginatius, tant a prop del seu sempre estimat k2.
Ho farà seguint les traces dels pioners de les grans muntanyes, a través de la poc explorada vesant de la vall de Shaksgam-un territori cedit per Pakistan a la Xina- en una zona molt poc explorada, el que afegeix un plus a l’expedició i al nou projecte de l’alpinista.
La idea encara ha de ser madurada, donada l’envergadura del projecte, que demanarà una durada i uns mitjans molts diferents als emprats per les expedicions conduïdes per agències.
Un nou projecte que Cadiach ha avançat des d’Islamabad, al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma.
Una idea, això sí, que ja ha posat en comú amb la resta d’integrants de l’expedició; el navarrès Patxi Goñi, els gironins Carles Figueras i Jordi Bosch ‘Barraca’ la metgessa, Anna Pujol i els membres de l’expedició internacional, amb els quals Cadiach ha compartit permisos aquest estiu.
Les bona feina d’equip d’aquest estiu, malgrat no aconseguir el cim del Broad, ha engrescat Cadiach ha plantejar-se ara aquest nou i atractiu projecte.
L’aproximació al Broad Peak principal també seria diferent a la d’enguany, ja que ascendirien per la vessant xinesa de la muntanya, per una aresta d’orientació SE, que queda a la dreta de la muntanya, vista des de Concòrdia.
Un terreny inhòspit, més permisos i més dies
El projecte requereix més permisos i més dies d’expedició. (aquesta vegada han estat 40 dies) i un temps i unes condicions de la muntanya òptimes.
Ascendirien per un terreny inhòspit. Cadiach diu que aquesta vessant ‘l’home pràcticament no l’ha trepitjada’, excepte ell mateix, en l’expedició del 1991 i el 1992.
Cadiach parla d’una possible expedició internacional, formada per suïssos, alemanys i catalans.
Podria repetir doncs amb una part dels integrants del grup aplegat a redós de l’agència alemanya (Summit climbs) amb els quals aquest estiu ha compartit permís per fer l’intent del Broad Peak.
Tot i que, insistim, el projecte tot just es perfila i està en fase encara del tot embrionària.
Un projecte propi per cada punta del Broad
El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta.
L’any següent, el 1991, van començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m).
I l’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, van obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Peak Central (8.011 m).
La punta principal (8.047m) encara no ha estat explorada per la vessant xinesa. I assegura que seria una bona expedició i tot un repte a nivell mundial. L’alpinista tindria així un projecte propi per cada punta del Broad Peak.    
Tot el projecte està encara a les beceroles, i serà un cop arribi a Tarragona quan l’alpinista començarà a posar fil a l’agulla per perfilar aquest nou repte.
Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició arribaran aquest dimarts a la tarda a l’aeroport del Prat.
 
Foto: Anna Pujol. Visita a Sumiyo Tsuzuki
A Islamabad han visitat la companya de l’expedició internacional, la japonesa Sumiyo Tsuzuki, que es recupera de l’operació al turmell provocada per l’allau del Broad.   
 

 

Facebooktwitter

Panta rei: tot flueix

“En aquesta expedició, la confiança en mi mateix ve del fet que sé amb certesa que anem cap a on hem d’anar”.
 
Reinhold Messner.
Rudyard Kipling, en el seu llibre Kim, escriu que a l’Himàlaia “no hi ha lloc per als homes”. Ja que el seu protagonista era de Lahore, a l’actual Paquistan, penso que és de justícia ampliar aquesta afirmació als àmbits del Karakorum.
Enguany, la cita de Kipling ha esdevingut gairebé profètica. Les condicions en les grans muntanyes del Baltoro han estat pèssimes. Ferran Latorre parlava de “jornada inhumana”. De fet, el K2 ni ha permès ni un atac al cim. L’alpinista Rosa Fernandez afirma en el seu blog: “En realidad la montaña no nos permitió ni siquiera tomar decisiones, elegir entre una u otra opción.(…) Pero esta retirada tiene un punto de crueldad extra. El K2 no me ha dado una oportunidad de luchar por él”.
el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo
Foto: Patxi Goñi. Rescast de Sumiyo Tsuzuki
Mallory escrivia: “Hem vençut un enemic? A cap, excepte a nosaltres mateixos. Hem guanyat un regne? No, i no obstant, sí. Hem aconseguit una satisfacció completa, hem assolit un destí. Lluitar i comprendre, mai un sense l’altre, aquesta és la llei.” Però sembla que molts dels alpinistes que enguany han intentat escalar alguna de les grans muntanyes del Baltoro no han pogut ni experimentar aquesta satisfacció de “lluitar i comprendre”.
Quan la llei de la muntanya es mostra tan implacable no puc deixar de pensar en el mite de Sísif, condemnat pels déus a empènyer un gran roc pel pendent d’una muntanya i a no aconseguir mai dur-lo fins al capdamunt. Just en el moment d’arribar-hi, la pedra tornava a rodolar rostos avall, obligant el protagonista de la història a reiniciar la seva dura tasca, i així per tota l’eternitat.
L’alpinista, qualificat per Lionel Terray com a “conqueridor de l’inútil”, ha begut molt de les fonts mítiques i de la figura de l’heroi. Les experiències viscudes durant l’ascensió a un cim podien valdre tant com la pròpia culminació de l’empresa, o més. Aquest caràcter místic ha anat perdent força a mida que allò qualificat per Zygmund Bauman com a “modernitat líquida” ha impregnat la nostra societat, ara canviant, imprevisible. El mite, com a garantia de pervivència cultural s’esmicola davant de la transitorietat i la desvinculació. Tot flueix i es transmuta; les relacions es mesuren en termes de cost i benefici, la “liquiditat” aplicada en el sentit financer. Cim o no cim, aquesta és la qüestió.
IMG_3107
Foto; Anna Pujol. Acumulació de neu.

Tanmateix, aquest concepte em recorda els preceptes del vell Heràclit, que per allà l’any 500 a.C. afirmava que tot es troba en estat de canvi continu. “Panta rei”, deia, tot flueix. Ningú no es pot banyar dos cops en el mateix riu, perquè tant ell com el riu ja han canviat des de l’última vegada. I aquesta percepció és molt coneguda entre els muntanyencs. Si bé les muntanyes sempre són al mateix lloc (amb permís de la tectònica de plaques), cada vegada que t’hi acostes trobes unes condicions diferents, tant del lloc com d’un mateix, que també fan l’ascensió totalment diferent.

alud rosa fernández
Foto: Bloc Rosa Fernández (ella porta el plomes blau, a la foto)

Parmènides, el rival filosòfic d’Heràclit, no obstant, afirmaria que el Broad Peak sempre és el mateix, immutable, uniforme; està ple del que és. Per això hi podem tornar una vegada i una altra, com l’amic Sísif empenyent la seva càrrega costa amunt. Perquè al capdavall, com va deduir Albert Camus, Sísif descobreix que el dolor del càstig és al peu de la muntanya: “l’esforç mateix per arribar als cims és suficient per omplir un cor d’home. Cal imaginar a Sísif content”. Per a Camus, esdevé l’heroi absurd definitiu.

Així és. L’èxit és tornar a les muntanyes, a la mateixa muntanya que sempre és diferent. Parmènides i Heràclit fan bona la necessitat del Mite.
IMG_3103
Foto: Anna Pujol. Acumulació de neu.

Emerson deia: “per molt que voltem el món en cerca de la bellesa, mai no la trobarem si no la portem amb nosaltres”. És l’alegria de Sísif, la revenja contra els déus, saber que cada vegada, just abans que el penyal rodoli, sentirà una indescriptible i íntima sensació de llibertat.

Ricard Fernández, 
Guia de mitja muntanya, geòleg i membre del Pont de Mahoma.
Integrant expedició Broad Peak 2014
Facebooktwitter