Arxiu de la categoria: Baltoro

14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 16, Camp base, Concòrdia, Òscar Cadiach, Pakistan, Skardu

Queda un mes pel 14è vuitmil d’Òscar Cadiach

Feu un comentari

L’alpinista Òscar Cadiach intentarà novament arribar fins els 8.047 m del cim del Broad Peak, aquest mes de juliol. Si ho aconsegueix, el tarragoní es convertirà en el primer català en haver coronat les 14 muntanyes principals de més de vuitmil metres del planeta, i sense oxigen artificial.

IMG_2976

El dijous 24 de juliol del 2014 –ara fa dos anys- Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim del Broad Peak. El 25 de juliol de 2015, les males condicions de la neu en cotes altes, els va fer desistir de l’intent, malgrat haver superar els 7.200 m del C3.

IMG_2777

L’anterior expedició, els va permetre reobrir el mític corredor Hermann Buhl, entre el base i el C1, amb una cordada formada pels alpinistes Patxi Goñi, Jordi Bosch ‘Barraca’, Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol.

Corredor Hermann Buhl
Corredor Hermann Buhl

Enguany Cadiach afronta el repte acompanyat per un reduït grup d’alpinistes alemanys. La intenció, a priori, era establir sinèrgies per l’atac amb els bascos Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, amb qui coincidia a la mateixa muntanya. Al final, les condicions de salut del segon, els han obligat a ajornar l’expedició.

Òscar Cadiach, Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, BC Broad 2015
Òscar Cadiach, Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, BC Broad 2015

Entre el 17 i 18 de juny, Cadiach volarà cap a la capital del Pakistan. Al cap de poc d’arribar a Islamabad, la intenció és enllaçar via aèria o terrestre fins a Skardu; amb la previsió de situar-se al punt de sortida del trekking pel Baltoro sobre al 25 de juny, aproximadament.

En aquest recorregut per la sempre imponent vall del Baltoro, l’acompanyaran dos tarragonins i el grup d’alemanys. Una zona, la del Baltoro, on en paraules de Patxi Goñí, ‘descobreixes si veritablement ets un alpinista’. Està previst que el grup creui la confluència de glaceres de Concòrdia i arribi al camp base del Broad Peak-a gairebé 5.000 metres- cap al 2/3 de juliol.

La setmana següent (4-10 de juliol) tocarà fer el procés d’aclimatació, que es podria allargar alguns dies. Amb tot, Cadiach ja ha avançat al programa ‘El Pont de Mahoma’, que tant bon punt en tingui l’oportunitat, intentarà l’atac.

Amb tot, el més probable és que l’intent del seu 14è vuitmil sigui la setmana del 18 al 23 de juliol. A priori, però, no podem descartar cap altre escenari. Això implica guanyar una setmana a la cronologia de l’any passat, quan van fer l’intent el 24 de juliol.

L’objectiu és molt clar. Cadiach vol esquivar les males condicions meteorològiques que l’any passat li van aigualir les opcions de cim; com també els va passat a Oiarzabal i Zerain. Cal recordar que mentre feien l’ascensió, els va ploure a 5.000 metres; molt mala senyal. Una situació que  va tenir el seu reflex en les males condicions de la neu i amb l’aigua baixant a raig entre el camp 1 i el base, en les hores de màxima insolació.

IMG_2777

Tots els signes evidenciaven un perill que es manifestava uns dies abans, amb un allau en el qual perdia la vida un portejador d’altura baltí i feria greument a Sumiyo Tsuzuki, companya de l’expedició internacional de Cadiach.

el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo

Continua la lectura de Queda un mes pel 14è vuitmil d’Òscar Cadiach →

Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 16, Òscar Cadiach

Òscar Cadiach vola la segona quinzena de juny cap al Broad Peak

1 comentari

L’alpinista tarragoní ultima els detalls i la preparació física per una expedició que el pot convertir en el primer català en assolir els 14 vuitmils principals. La intenció és anar al Broad en solitari i afegir-se a un petit equip internacional d’alemanys que també es desplacen aquesta primavera al Pakistan. 

 

CADIACH BROAD TENDA

Vol enllestir el trekking pel Baltoro el mateix mes de juny i arribar així abans al camp base per aclimatar-se.

En declaracions a El Pont de Mahoma, Cadiach ha dit que espera atacar el cim el més aviat possible i evitar les males condicions meteorològiques que el juliol de l’any passat li van impedir coronar la muntanya. L’any passat els va ploure a 5.000 metres, el que va complicar les condicions de la neu i va propiciar els allaus.

Enguany, un cop arribi al base i en funció de les condicions de la muntanya decidirà si fa l’ascensió pel corredor Hermann Buhl, com l’any passat, o per la línia convencional per la que pugen la majoria d’expedicions.

Al base es trobarà a Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain. El segon ha coronat recentment el ‎Dhaulagiri. Amb els bascos buscarà novament sinèrgies per l’atac. Cadiach ha aprofitat el seu pas pel Pont de Mahoma per a felicitar Zerain i també el català Ferran Latorre, que amb el cim del Makalu ha aconseguit aquest maig el seu 12è vuitmil.

Cadiach es troba en bon forma física; ja ha ascendit a l’Aneto i la setmana que ve pujarà el Teide.

L’any passat van intentar el cim de 8.047m el 24 de juliol i es van veure obligats a renunciar-hi per les males condicions de la neu per sobre dels 7.500 metres.

Facebooktwitter
14 x 8000, allau, Alpinisme, Anna Pujol, Baltoro, Broad Peak 15, Carles Figueras, Carles Figueres, Jordi Bosch ‘Barraca’, Òscar Cadiach

L’expedició d’Òscar Cadiach arriba a Skardu, després de quatre dies de trekking pel Baltoro

Feu un comentari
L’alpinista Òscar Cadiach i la resta de l’equip, el navarrès Patxi Goñi, els gironins, Jordi Bosch ‘Barraca’ i Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol, han recorregut la vall del Baltoro, enmig de glaceres des del camp base del Broad
Aquest dimarts arriben a l’aeroport del Prat, una setmana després que l’alpinista anunciés al programa d’alpinisme, El Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, que desistien de fer un segon intent del cim del Broad
CADIACH TGN 2017
Cadiach amb la bandera de Tarragona i amb la dels Jocs Mediterranis de 2017
A l’alpinista Òscar Cadiach i a la resta de l’expedició, encara els separen una mica més de 500 quilòmetres de la capital del Pakistan, Islamabad. Hi arribaran els propers dies per agafar després un vol de tornada cap a Catalunya. Tenen previst arribar dimarts a la tarda a l’aeroport del Prat, per enllaçar després amb Tarragona. 
L’expedició arribarà a casa després d’haver fet un gran esforç –en tots els sentits- en aquesta muntanya de 8.047 metres. Han hagut de lluitar contra les condicions adverses de la pròpia muntanya, que els han impedit afrontar un atac amb garanties i els han fet desistir d’un cim que hauria convertit Cadiach en el primer català en coronar els 14 vuitmils principals de la terra.
Cadiach ha portat fins el Broad Peak les banderes de Tarragona i la del Jocs Mediterranis, que la ciutat celebrarà el 2017. Una muntanya (el Broad Central, 8.011 m) que ja porta el nom de la ciutat en una de les vies que Cadiach va obrir amb l’expedició ‘Fem Tarragona’ l’any 1990, per la vessant nord, des de la Xina. Va ser en un segon intent.  
Recordem que el dissabte, 25 de juliol, també van recular en l’intent de cim per les males condicions de la neu i per l’elevat risc d’allaus, malgrat arribar amb Goñi i Pujol fins el camp 3 (7.200 m).
El mateix Cadiach reconeixia que s’havia quedat amb ‘amb ganes d’arriscar una mica més’ però va anteposar la seguretat de l’equip a la voluntat de tirar cap amunt, en unes condicions que feien l’ascens ‘molt perillós’.
Dimarts que ve trepitjaran el mateix aeroport del qual van partir el passat divendres, 19 de juny.
Més de 40 dies d’expedició
Ha estat més de 40 dies d’expedició, en els quals han viscut moments molt difícils, com l’allau que el dilluns, 20 de juliol, es va endur la vida d’un portejador d’altura pakistanès i va ferir de gravetat la companya de l’expedició internacional, Sumiyo Tsuzuki.
Tot l’equip va participar activament en el rescat. Fins i tot la metgessa Anna Pujol va intervenir d’urgència en un petit hospital de campanya improvisat -amb la col·laboració de col·legues d’altres expedicions- a la companya nipona, amb una fractura i luxació oberta greu.
Pujol va estar al costat de Sumiyo fins a la seva evacuació en helicòpter des del camp del camp base a l’hospital. Una experiència ‘dura però molt enriquidora’ segons assegura.  
Amb tot, la metgessa apunta que l’autèntic mèrit és el de Cadiach, Goñi, Bosch i Figueras, que van intervenir en el rescat de ‘Vespino’ -com li deien afectuosament- mentre van arribar a caure fins a 5 allaus més entre el camp 1 i el base. Fet que va condicionar i força l’ànim del grup.  
el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo
Foto: Patxi Goñi. Rescat de Sumiyo
Un intent molt dur, amb moltes traves
El rescat, els va obligar a posposar dos dies l’intent al cim de la muntanya. També va condicionar l’ascens; amb una dura pujada directa des de camp base fins al 3 (7.200 m) per tenir alguna opció de cim. 

Cadiach, Goñi, Figueras i Pujol, van enfilar fins els 6.200 m del camp 2 de nit. Després de descansar 4 hores, van seguir fins el següent camp, enmig de fortes ratxes de vent i temperatures molt fredes. Cap als 7.000 metres, el fred es va intensificar i el termòmetre va caure en picat, registrant 15 graus negatius. En aquest punt, el gironí va decidir recular, eren dos quarts de deu de la nit (hora del Pakistan).

Els altres tres, van tenir la sort de trobar una tenda mig abandonada enmig de la forta pendent, que els va obrir el cel i s’hi van abraonar per refugiar-se del gèlid ambient.
El mateix Patxi Goñi relata al seu bloc com van haver d’encendre el fogó simplement per a escalfar l’ambient i es van arraulir tots tres per deixar passar la nit. 
Al matí superaven els 200 metres que els separaven de la tenda de Camp 3, on van arribar després d’haver ‘cremat tots els cartutxos’, com explicava l’endemà Cadiach, en una trucada al Pont de Mahoma.
Aquella nit de divendres, a les 21:30h, van fer l’atac al cim. Cap als 7.300 m es van creuar amb els bascos Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, que baixaven després d’obrir traça amb una progressió ‘inhumana’ fins els 7850m.
La gran dosis d’esforç, així com l’elevat risc d’allaus va truncar també les expectatives dels veterans bascos.
Oiarzabal els va alertar que la zona propera al coll ‘era un autèntic polvorí’. Una mica més amunt, decideixen que el seu camí és cap avall i reculen.
El que va passar després es resumeix en essència en el relat que fa Goñi al seu bloc, del moment en que tots tres apaguen els frontals i s’asseuen mirant el firmament: 
 
‘La nit és serena. Una lluna mitja dibuixa a l’horitzó el contorn de les muntanyes que vigilen el Baltoro. No bufa ni una sola ràfega de vent.
El cel està incrustat de milers de milions d’estrelles i, a la nostra esquerra, llueix, amb el seu característic pols estel·lar, la Via Làctia.
Apaguem els nostres frontals. No pronunciem ni una sola paraula. Els tres mirant cap amunt, embolicats en els nostres granotes de ploma.
Sé en aquest mateix instant, que estic vivint un dels moments més especials de la meva vida…’

 

Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Anna Pujol, Baltoro, Broad Peak 15, Carles Figueres, Concòrdia, Jordi Bosch ‘Barraca’, Òscar Cadiach, Pakistan, Patxi Goñi

Òscar Cadiach desisteix d’un segon intent al Broad Peak i torna cap a casa

Feu un comentari
L’alpinista Òscar Cadiach no farà un segon intent al Broad Peak. Finalment, no han vist viable aquesta possibilitat i ja estan de tornada per la glacera del Baltoro.
En tres o quatre dies arribaran a Askole, després enllaçaran amb Skardú i des d’aquesta localitat aniran fins a Islamabad, la capital del Pakistan, on agafaran un vol de tornada cap a Catalunya 
Cadiach ho ha anunciat aquest dilluns, en una trucada al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma
Cadiach ha explicat que ha entrat un canvi de temps aquesta passada nit, amb nevades a cotes altes, que incrementa el perill que ja van poder constatar en primer persona la matinada de dissabte passat, en el seu intent a la muntanya.
L’alpinista tarragoní, reitera que aquesta ‘vegada la muntanya no ha volgut deixar-se pujar’.
Foto Patxi Goñi
Reconeix que s’ha quedat ‘amb ganes d’arriscar una mica més’ però considera que després de parlar amb integrants de l’expedició –també amb la d’altres que han optat per marxar- tothom coincideix  en què un atac al Broad és molt perillós en aquestes condicions.
S’ha pogut constar en altres muntanyes, com el veí K2, on hi ha hagut diversos allaus, com el que va escombrar el primer camp d’altura fa pocs dies, segons relatava l’alpinista asturiana Rosa Fernández al seu bloc. 
Cal recordar que ara fa just una setmana, – dilluns dia 20- un allau entre el camp base i el camp 1 del Broad Peak, va provocar la mort d’un portejador d’altura pakistanès i va ferir de gravetat la japonesa Sumiyo Tsuzuki, companya de l’expedició internacional que compartia el permís amb Cadiach.
Afegeix l’alpinista tarragoní que la gran majoria d’expedicions han marxat del camp base, i l’agència de la seva ja ha desmantellat tota la infraestructura i han fet arribar els porters, pel camí de tornada en el trekking pel Baltoro.
Diu que ‘els faltat la cirereta del pastís’ però confia que en un futur la podran retrobar. Cadiach destacat la gran cohesió entre els integrants de l’expedició, el navarrès Patxi Goñi, els gironins Jordi Bosch ‘Barraca’ i Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol, que han fet un gran treball d’equip.
Amb tot, ha recordat que el permís per pujar el Broad Peak té una dura tres mesos i encara tenen dies de marge, però deixa per més endavant la decisió d’una possible tornada aquest mateix estiu al Karakorum. Ara per ara, segons ha dit des de concòrdia, ho veu complicat.  

 

Facebooktwitter
14 x 8000, Baltoro, Broad Peak 15, Camp base, Òscar Cadiach, Pakistan

Aclimatant-se al C2 del Broad, seguint la petja del gran Hermann Buhl

Feu un comentari
Els alpinistes Òscar Cadiach i Patxi Goñi han arribat als 6.500 metres del Broad Peak, al Camp 2. Hi han fet nit, després de passar per Camp 1 (5.600m). Ara són altra cop al base, d’on van sortir diumenge acompanyats per la metgessa, Anna Pujol, seguint les fases d’aclimatació

Foto: Ricard Fernández C1 Broad
Tal i com havien anunciat abans de marxar cap al Pakistan, el trajecte entre el camp base i el C1, l’han fet per una zona diferent a la convencional.
És la ruta per la qual van ascendir en la primera mundial del Broad l’any 1957 Hermann Buhl i Kurt Diemberger.
És la ruta original (Wintersteller, Schmuck, Buhl, i Diemberger, 1957) que passa més a la dreta, unint-se a la que utilitzen la major part de les expedicions, la ‘Knez Route’, a la altura del Camp 1.
L’expedició austríaca va obrir aquesta via ara fa 58 anys, amb els que han estat alguns dels millors alpinistes de tots els temps. Ara l’han trepitjat catalans i bascos.
Les promeses, s’acompleixen! Ens van dir per activa i per passiva que provarien aquesta ruta diferent, i ho han fet!
Tal i com relata Patxi Goñi al seu bloc, ‘el paisatge és preciós, neu, gel, sol .. vam passar nit a C2. Hem arribat a 6.500 metres. El fred és bestial, i no anem prou equipats. Satisfets tornem al camp base’.
El navarrès afegeix que l’ambient al grup ‘és immillorable, tots ens trobem plens d’energia i el temps ens acompanya’.
També han trepitjat els 6.300 m de C2, el turc, Tunc Findik, i Julian Beermann, que lidera el grup dels ‘alemanys’.  

La resta d’expedicions al Broad Peak, com la de Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, als que s’hi ha afegit Iván Vallejo, segueixen aclimatant i empenyent cap a munt a la muntanya. Com també ho està fent, ja cap a C3, el nordamericà, Nick Cienski. 
Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Camp base, Concòrdia, Goro II, Òscar Cadiach, Pakistan

BALTORO : TECTÒNICA PER A AVENTURERS

Feu un comentari

El primer llibre de literatura de muntanya que vaig llegir es deia “Tragedias Alpinas”, de l’excel·lent col·lecció Edelweiss d’Editorial Juventud. Me l’havia deixat un jesuïta amant de la muntanya que, involuntàriament, amb la seva benèvola intenció d’advertir-me dels perills que em rondarien si em deixava endur per la meva naixent passió, va fer iniciar en mi la voracitat vers els llibres de temàtica muntanyenca.

Portejadors baltis fent xapati a Urdukas

Poc temps després va caure a les meves mans un llibre que ha esdevingut un dels meus referents: “Entre zero i vuit mil metres”, de Kurt Diemberger. En un dels seus capítols, aquest alpinista austríac relatava el seu intent d’ascensió al Chogolisa amb el malaurat Hermann Buhl, després d’haver assolit el cim del Broad Peak uns dies abans.

Buda de Satpara
Chogolisa, Baltoro i Concordia. Tres noms que m’han fet somiar des d’aleshores. L’expedició al Broad Peak de l’any 2014 no tan sols va proporcionar-me la felicitat de veure acomplert aquest somni, sinó també l’oportunitat de descobrir un territori que Alexandre el Gran va tenir a tocar, tot remuntant el poderós riu Indus, el sincretisme hel·lènic i budista, les grans talles de Buda en granit esculpides abans que l’Islam s’hi implantés fins els nostres dies, la gran plana del Deosai que Heròdot ja esmentava en les seves cròniques al segle V abans de Crist, l’enorme varietat de cultures al nord de Paquistan, un país que mereix tenir millor sort. Els múltiples controls policials i militars al llarg dels 800 km que separen Islamabad de Skardu mostren que no tot són flors i violes. 

Porters descansant sota les Torres del Trango

Aquesta carretera, la Karakorum Highway, mereix un viatge només per si mateixa. Però els viatgers que hi transitem tenim un objectiu: la major concentració de cims de més de vuit mil metres de la Terra. Al voltant de Concordia s’alcen quatre dels catorze vuit mils: K2, Broad Peak, Gasherbrum I i Gasherbrum II, a part de múltiples cims de set mil i sis mil metres, que s’estenen fins a l’horitzó.

El camí cap al Baltoro prop de Jula Bridge

Per arribar a aquest emplaçament cal remuntar la gelera del Baltoro, de seixanta quilòmetres de longitud. Alguns autors afirmen que la paraula Baltoro és d’origen tibetà i significa “corn de l’abundància”, ja que malgrat ser un temible erm, les seves aigües constitueixen el riu Braldo, afluent del Shigar, que alhora desguassa al mític Indus, dispensador de fertilitat, a tocar del poble de Skardu, base de les expedicions i trekkings.

Entrant a la gelera de Baltoro, després de Paiyu

Transitar la gelera del Baltoro esdevé un viatge iniciàtic, durant el qual cada jornada va preparant el viatger per a allò que s’anirà trobant a mida que avança. Les primeres etapes remunten la vall del riu Braldo des d’Askole, origen de la marxa a peu. Impressiona sentir el bramul de les seves aigües, de vegades caminant just a la seva vora o bé passant-hi força metres per damunt, per les parets laterals, tallades a pic.

Portejadors  enmig de la gelera de Baltoro, abans d’Urdukas.

Paiyu és el nom del campament previ a l’entrada a la gelera. El topònim és d’origen balti, i significa “sal”, perquè es pensava que aquest mineral era la causa de la resplendent blancor de la muntanya que el domina. La inesperada frescor que proporciona el bosquet que ha crescut a redós d’un minúscul rierol contrasta amb la desagradable sensació de brutícia del campament. És un punt de reagrupament just abans d’entrar a la gelera i els camàlics aprofiten per sacrificar les cabres que porten des d’Askole. L’aigua del rierol es desvia cap a una aixeta que vaig contemplar amb absoluta prevenció a l’anada però que a la tornada vaig abraonar-m’hi, fart de consumir aigua bullida durant més de tres setmanes…

La dura feina de cavalls i ases

L’entrada a la gelera és grandiosa. El seu front, de gel negre arrebossat de pedres i arena, escup les tumultuoses i tèrboles aigües del naixent riu Braldo. És el llindar d’un univers àrid i mineral, un corredor que condueix cap a les entranyes d’una de les majors manifestacions tectòniques de la Terra. Un viatge iniciàtic que demana fe i constància.

Val a dir que mística a part, cal parlar dels camàlics, els treballadors baltis que es guanyen el jornal i potser els ingressos de tot l’any carregant tot allò que precisem els trekkers i els expedicionaris. Hi ha un règim estricte de condicions de pes i sous, supervisat contínuament pel seu cap, que en el nostre cas era un homenot amb una característica veu trencada. 

Un ase amb el Paiyu Peak (6610) al fons 

Malgrat els vint-i-cinc quilos que porten a l’esquena i el seu deficient material personal, no hi ha qui els enxampi quan es posen en marxa. La seva afabilitat és grandíssima; són despresos, estan contents que els facis fotografies i et sents feliç de poder retornar-los aquest tracte quan tens l’oportunitat de donar-los un cop de mà guarint alguna ferida o proporcionant-los bateries per a les seves llanternes. També és de justícia tenir en compte els pobres cavalls i mules que els acompanyen. El seu patiment encongeix el cor i et fa sentir molt culpable de saber que el teu equipatge col·labora a les freqüents patinades, caigudes, extenuacions i mort d’aquests nobles animals en tot el trajecte.

En primer terme el G4 (7925) i just a la seva dreta treu el cap el G2 (8035)

La gelera de Baltoro, a part de la seva longitud, té una amplada que la nostra percepció no arriba a quantificar. Hi ha qui parla de dos quilòmetres, d’altres, de quatre a sis quilòmetres d’ample. A poc a poc t’adones que estàs penetrant en un món de dimensions colossals, tant en la vertical com en l’horitzontal. Cada etapa t’introdueix sota muntanyes progressivament més altes; de sis mil a set mil metres, i de set mil als vuit mil. No hi ha anestèsia. El descobriment dels cims mítics que flanquegen aquest enorme riu de gel corprèn tant els muntanyencs que sempre hem desitjat veure’ls en persona com els que s’han acostat al Baltoro per altres motius.

El poderós G4 poc després de deixar Goro II

La Torre sense nom, les Torres i la Catedral del Trango, l’Uli Biaho, el Masherbrum, la Torre Mustagh, el Mitre Peak i tots els seus contraforts acompanyen el caminant en el seu pelegrinatge. L’estructura de la glacera obliga a contínues marrades entre múltiples onades de gel entapissat de pedres multicolors, procedents de totes les muntanyes. Negre (Karakorum vol dir “pedra negra”), marró, beige, gris, vermell, groc… Roques de tota mena: gneis, esquistos, calcàries, conglomerats… Esdevenint una veritable enciclopèdia de la geologia, el Baltoro ha practicat una cirurgia com un bisturí en aquesta impressionant escata d’escorça terrestre aixecada pel descomunal impacte de l’Índia amb el continent asiàtic.

El G4 abans d’aribar a Concordia 

I de cop, arribes a Concordia. Vaig calcular que té més de 1000 hectàrees. Per cert, gran etnocentrisme batejar aquesta immensitat amb el mateix nom de la plaça de París. No hi ha pèrdua possible; l’espectacular i magnètic Gasherbrum IV domina l’escena. I als seus peus, cinc geleres conflueixen per ajuntar-se. Les dues principals, a dreta i esquerra de la nostra trajectòria, obren el pas cap a les joies de la corona d’aquest monument natural. A la dreta, cap al Sud, el Chogolisa es manifesta amb la seva immaculada bellesa. A l’esquerra, completant una formidable T, la vista cap al Nord queda fixada pel poderós Chogori, el K2, que s’alça impetuosament des de la seva base en un desnivell net de 3600 metres. 

El Broad Peak just després de Concordia

Imagineu-vos una diferència d’alçada superior a l’existent entre el cim de l’Aneto i una platja del nostre litoral, però que en lloc d’haver centenars de quilòmetres entremig, tan sols n’hi ha quatre! Immensa i perfecta piràmide, la seva presència eclipsa la massa del Broad Peak, que no pot resistir la comparació amb el seu veí, separat tan sols per deu quilòmetres.

Concordia, malgrat la seva gegantina magnitud, exigeix concentrar-se en un microcosmos d’esquerdes, esbaldregalls, torrents i turons de gel que el converteixen en un complex laberint. És el resultat de la unió de cinc geleres per constituir-se en el gran Baltoro. 

El Broad Peak des del camp base

I malgrat el caos que aquesta confluència provoca, obligant-te a navegar pel mig d’una mena de tempesta marina congelada, sents que el camí que has fet fins arribar on et trobes respon a un ordre natural que t’ha anat preparant per aquest moment. 



T’adones que existeix una harmonia i que en aquest racó de món l’home no és la mesura de totes les coses; és un intrús que al Baltoro se sent com a casa.

El Chogolisa (esq, 7665) i el Mitre Peak (dr, 6010)



Concordia des del Camp 1 del Broad Peak
Concordia i el Chogolisa

El K2
Gasherbrum 4 i G2 al darrere

El G4 

Ricard Fernández

Guia de mitja muntanya, geòleg i membre del Pont de Mahoma.
Integrant expedició Broad Peak 2014 

Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Camp base, Concòrdia, Goro II, Òscar Cadiach

Cadiach arriba aquest divendres al camp base del Broad Peak

Feu un comentari
Òscar Cadiach arribarà aquest divendres al Camp Base del Broad Peak, després d’una jornada de 10 hores. 

Els integrants de l’expedició són des d’aquest dijous a les portes de Concòrdia, a la zona anomenada Goro II, envoltats de muntanyes de més de 7.000 metres  

Foto: Ricard Fernández (Concòrdia 2014)

Foto: Ricard Fernández (Goro II 2014)
Foto: Ricard Fernández (Goro II 2014)

En arribar divendres al camp base del Broad- després d’unes 10 hores de marxa- es trobaran unes 150 persones, de llarg, i més expedicions que mai, segons ha relatat Cadiach, que també ha afegit que hi ha molta afluència després de les anul·lacions al Nepal, arran del terratrèmol.

L’alpinista assegura que estan ‘tots molts motivats’, i que el temps els ha acompanyat en aquest trekking pel Baltoro.
Recordem que dissabte passat van sortir des d’Askole (Pakistan) i han estat sis dies caminant per la Vall.
L’expedició al Broad Peak 2015 l’integren l’Òscar Cadiach, Carles Figueras, Jordi Bosch ‘Barraca’, Patxi Goñi, i la metgessa Anna Pujol, que ha reiterat també que ‘estan tots molts motivats i ben preparats físicament’.
També forman part de l’expedició, el grup d’alemanys liderat pel suís, Julian Beermann. Són sis alemanys, un austríac, un nordamericà, un britànic, un japonès i el turc, Tunc Findik, que també va estar l’any passat al Broad i, com Cadiach, té en marca la seva cursa dels 14 vuitmils.

Al Camp Base del Broad, Cadiach es trobarà amb els bascos Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain –que fa uns dies que van arribar-hi- i amb els quals establiran sinèrgies per l’atac.
La intenció és intentar el cim del Broad la darrera setmana de juliol. Tarragona Ràdio farà un especial del programa El Pont de Mahoma, coincidint amb l’atac al cim.

Foto: Ricard Fernández (Goro II 2014)

El recorregut per la vall del Baltoro forma part del procés d’aclimatació, que culminarà amb tres pujades a la mateixa muntanya, la setmana vinent.

Tot plegat per aconseguir les condicions físiques i mentals optimes per l’atac a cim. Hauran de pujar i baixar des de camp base (a gairebé 5.000 metres) a Camp I (a 5.600 m). Per repetir consecutivament l’operació fins al Camp II (a 6.200 m) i així fins al Camp III (a 7.000 m). L’Òscar, des de Goro II, us envia molts records! 

Foto: Ricard Fernández (Concòrdia  2014)
Foto: Ricard Fernández (Concòrdia 2014)

Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Òscar Cadiach, Pakistan, Skardu

A les portes de la Vall del Baltoro

Feu un comentari

Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició al Broad Peak 15, ja han agafat els jeep en direcció a Askole! Ha estat aquesta matinada, cap a les 4h, (les 7h hora nostra, aproximadament) quan han sortit des de Skardu, després de no poder fer-ho el divendres pel mal temps i motius burocràtics.

Segons ha explicat l’alpinista des de Skardu poc abans de la sortida, “amb ganes ja de poder fer el trekking per la Vall del Baltoro”. Ha afegit que espera que el temps, les muntanyes i el context general els acompanyin, per a poder assolir amb èxit la ruta que els portarà fins a Concòrdia, terra de confluència de glaceres i els permetrà arribar al camp base del Broad. Ha conclòs amb el seu clàssic, sempre amunt!


Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Òscar Cadiach, Pakistan, Skardu

Es posposa fins dissabte per motius burocràtics la sortida de Cadiach cap al Baltoro

Feu un comentari
Òscar Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició al ‘Broad Peak 15’ tenien previst sortir aquest divendres fins Askole, per  endinsar-se ja en un treeking per la Vall del Baltoro. La sortida en Jeep des d’Skardu, però, haurà d’esperar almenys fins dissabte.  
Segons ha confirmat Cadiach des d’Skardu aquest dijous al vespre ‘per raons burocràtiques hem de posposar la sortida fins dissabte’. Cadiach ja ens deia al matí que s’havien llevat amb neu als cims propers a Skardu. I que havia plogut a les parts més baixes –convé recordar que en aquesta part del globus estem a 2.500 m.
Els alpinistes han aprofitat que la pluja ha escombrat els polsegosos carrers de la ciutat per anar de ‘shopping’. 

Les noticies que arribaven del Baltoro, entre compra i compra, no eren gaire esperançadores.
Una trucada de l’expedició del neozelandès, Russel Brice, confirmava el que tots ja imaginaven o intuïen; la neu havia pres fort a les cotes altes del Baltoro.
L’expedició internacional de Brice ha comunicat a l’agència amb la que viatja Cadiach que a llocs com Urdukas (4.000 m) ja hi ha més d’un metre de neu.

Això implica que les caravanes de mules i portejadors han hagut d’aturar la marxa, a l’espera d’un recés, com també ho han confirmat els neozelandesos, quer van més avançats. Sigui com sigui, com diu Cadiach ‘demà serà un altra dia’. 


Facebooktwitter