Els companys Ricard Fernández i Òscar Cadiach van assistir al 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril.

Per cert, el Ricard es va convertir en un nou ‘cavallista’ -l’Òscar ja ho era- en rebre la insígnia per haver escalat aquesta insigne agulla de forma fàl·lica del massís de Montserrat.  Han tornat amb un extraordinari reportatge -autèntic document històric radiofònic- de més de dues hores. Avui n’hem escoltat una part.

Així, us hem parlat de l’‘Anglada-Guillamon’; via emblemàtica del massís, amb Josep Manel Anglada. I naturalment, amb la seva inseparable parella, l’Eli Vergés, tot referent de l’escalada femenina al país, que ens relata com fa unes dècades no estava ben vist que una dona practiques l’escalada.

Joan Nubiola, Josep M. Torras i Josep Barberà (promotor principal del grup), van crear el 27 de juliol del 1978 el Grup Cavall Bernat. Per formar-ne part, només calia haver escalat aquesta agulla de Montserrat.

Precisament, n’hem parlat dels origens amb Josep Maria Torras. Des de la dècada de 1940, ha fet nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat. És un dels fundadors del grup i ens ha parlat dels ‘fills predilectes, de la via predilecta, de la muntanya predilecta’.

També hem conversat amb mossèn Ramon Oranies, responsable Meteorològic de l’Observatori de Montserrat, cavallista i gran coneixedor de la muntanya.

Amb Anglada hem parlat de l’Annapurna Est de l’any 74, aquell primer vuitmil estatal i català, gesta que compartia amb Emili Civis i amb un altra de les veus que hem recollit al programa, la de Jordi Pons. Com Anglada, és un dels millors alpinistes de la història de Catalunya. Pons va ser dels primers en anar als Alps; fent cim a la cara nord de l’Eiger. Ens ha deixat clar que l’alpinisme ‘no té data de caducitat’ en referència a la seva tornada al Pique Longue, amb el documental de Pixpeak, que va emetre TV3.

També hem escoltat Joan Cerdà: història viva de l’escalada. Ha obert diverses vies per tot el món, però sobretot a les muntanyes de Montserrat. Grans descobridors de les Arestes Brucs.

“Escoltar Joan Cerdà és com ‘escoltar’ un llibre. El que es fa ara en escalada, ells ja ho havien fet fa dècades” -ha dit de Cerdà Òscar Cadiach.  Cerdà ens ha recordat una forma de practicar l’escalada en la que primaven els valors i la puresa. Tenien un estil que els feia preferir ‘deixar de fer una via i baixar, abans que foradar la paret’ -ha dit aquest gran escalador, a pocs mesos per complir els 80.

Hem parlat també amb Miguel Ángel García Gallego ‘Murciano’, porta més de cinc dècades fent primeres exploracions i ascensos. Pioner en l’ascens hivernal de la cara oest del Naranjo de Bulnes, l’any 1973. Un altra faceta seva la trobem sota l’aigua; com a submarinista. Amb immersions a l’Antàrtic. Ha bussejat al Pacífic amb els membres del cèlebre equip Cousteau. Ha realitzat immersions sota el gel a l’Àrtic i a l’Antàrtic. És el primer espanyol que va bussejar i va filmar el major vaixell enfonsat del món, el portaavions nord-americà Saratoga. ens ha relatat que alternar muntanya i mar (busseig) és vital per ‘entendre el puzzle del món’. Ens ha parlat de ‘la comunicació a base de gestos del món del silenci’ sota el mar.

Un mite de l’escalada del nostre país, a l’Angel Vedo. L’Angelito, un dels de “Vilanova” que es va iniciar amb el Juan Chaparro “Chapi”. Va obrir alguna de les vies clàssiques més importants i de referència de la roca del nostre país.

Hem acabat aquest reportatge amb la Fiona, una jove promesa de l’escalada. És la filla d’un conegut escalador i guia, Xavi Metal. Ella, amb només 9 anys, ja vol pujar el Cavall Bernat per ser ‘cavallista’. Avui, Pont de Mahoma 106.

Ens han quedat per escoltar -ho farem en un proper programa- les entrevistes amb Joan Miquel Rodríguez, alcalde de Monistrol de Montserrat.

Ignacio Lucero i el seu gos ‘Oro’ amb el que van fer el cim de l’Aconcagua. Aquest guia de Mendoza, Argentina, ens relata aquesta extraordinària història, el seu 40è cim d’aquesta muntanya i, a més, després de recuperar-se de dos infarts, a 7.000 metres, al Manaslu, a l’Himalaia, que li va deixar una invalidesa.

També amb Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i Joan Garrigós, president de la Federació Espanyola de Deportes de Montaña i Escalada (FEDME).

Ràdio Associació de Catalunya premia Tarragona Ràdio pel Pont de Mahoma del dia del cim d’Òscar Cadiach. El programa d’alpinisme ha recollit aquest dijous (3 DE MAIG DE 2018) la Menció de Qualitat en la 18 ena edició dels Premis de Ràdio Associació de Catalunya. Ha estat en una gala celebrada a l’Auditori de l’Once de Barcelona.

La Menció ha estat per l’espai d’alpinisme de Tarragona Ràdio. En concret, la menció de Qualitat ha estat pel programa del passat 27 de juliol de 2017. Van ser 9 hores de directe amb el seguiment de l’atac de l’alpinista Òscar Cadiach al cim del Broad Peak. Un programa que culminava amb la trucada de Cadiach des de dalt del seu catorzè vuit-mil assolit, de 8.047 metres.

El jurat del premi de Ràdio Associació ha destacat la repercussió que va tenir aquell moment a nivell català, estatal i fins i tot internacional. Cadiach es convertia en el primer català en assolir els 14 vuit-mils de la terra sense oxigen artificial i molts mitjans es van fer ressò de la fita tot citant Tarragona Ràdio.

Pel programa de seguiment del Pont de Mahoma van passar en directe aquella nit d’estiu alpinistes de primer nivell, aficionats a la muntanya i fins i tot, oients de tot l’Estat i de l’estranger que estaven pendents de l’evolució de Cadiach a través de l’emissió per la pàgina web de Tarragona Ràdio a banda del 96.7 de l’FM.

Van formar part de la cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat pel periodista Josep Suñé, el mateix Òscar Cadiach, Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.

Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit que ha rebut ara el reconeixement de Ràdio Associació de Catalunya. Aquest ha estat l’equip que aquest dijous ha recollit el reconeixement, en nom de tot l’equip de la ràdio i el Pont de Mahoma.

La situació política i social catalana ha marcat la convocatòria i també la gala dels Premis, que ha comptat amb l’assistència del President del Parlament, Roger Torrent, que ha fet un defensa de la llibertat de premsa, el rigor i la honestedat.

Els programes presentats i els guanyadors en fan una referència clara amb el Premi a l’Excel·lència per la cobertura del referèndum de l’1 d’Octubre i el premi audiovisual pel documental “Las Cloacas de Interior”.

Mònica Terribas ha recollit el premi de Millor Professional, “Versió RAC1” el de Millor Programa, “IGDA Igualada Guia d’Àudio” el Premi a la Innovació“, “Asteroide B612” Premi a la Inclusió i “Especial programa 1000 del Badalona Matí” el de Millor Programa de Ràdio Local.  També ha recollit una menció de qualitat, Ona La Torre pel programa ‘Tastets d’Història’.

L’enhorabona a tots els guanyadors/es.

Ha plogut molt des de l’any 1895, quan es va fundar la Secció Excursionista de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, organitzant excursions i visites a espais propers a la ciutat. Entre el 1914, any en què es celebrà a Tarragona el tercer Congrés Excursionista Català, i 1930, la ciutat comptava amb vuit associacions excursionistes, com el Grup Excursionista Muntanyenc (1923) i l’Agrupació Excursionista Ginesta (1929). Les dues entitats van desaparèixer després de la Guerra Civil i no van renéixer fins als anys cinquanta. Finalment, el 12 de setembre de 1972, es van fusionar creant l’actual Centre Excursionista Tarragona, sota la presidència consensuada de Julio Valderrama Espinosa, amb 428 socis i local social al número 18 del carrer de la Nau.

El Centre Excursionista de Tarragona cedeix aquest divendres a la ciutat el seu fons i el de Leandre Lerín. Serà a l’Arxiu Històric, on se celebrarà l’acte oficial de cessió d’aquests fons documentals. Està integrat per 15 caixes d’arxiu i 328 fotografies, documentació generada o rebuda pel Centre Excursionista entre els anys 1928 i 2013. Alguns joves que procedien del Grup Excursionista Tarragoní creat l’any 1920, com Leandre Lerin, Joan Porta i Puig, Manel Blai, Joan Melich i Francesc Cardona, van crear el Grup Excursionista Muntanyenc el 23 d’abril de 1923.

L’entitat va ser la primera a senyalitzar els camins, va intervenir i promoure els aplecs excursionistes de les comarques tarragonines, va participar en l’establiment del Campament de Repòs de Catalunya al turó de l’Oliva. Alguns dels seus socis van ser els primers en culminar a l’Estat el cim del Cerví als Alps. L’Agrupació Excursionista Ginesta va ser fundada el 29 de maig de 1929, entre d’altres, per Alfons Miquel, ànima de l’entitat, Josep Martínez Alonso, Josep Gras i Josep Llena. De les activitats desenvolupades per l’entitat destaquen la publicació del butlletí, l’organització del Primer Campament de les Comarques Tarragonines i la creació secció Minyons de Muntanya adreçada als més joves dirigida per Josep Casanovas.

Pel que fa al fons fotogràfic Leandre Lerín està integrat per 7 àlbums que contenen 1.939 positius en paper. Instantànies captades entre els anys 1921 i 1969, per aquest membre fundador del Grup Excursionista Muntanyec. Hi ha imatges de campaments, dels diferents aplecs excursionistes fets al territori i tota mena de sortides arreu del territori català i de l’estat.

El ventall temàtic s’amplia amb fotografies vinculades a l’àmbit esportiu en general com el bàsquet, el ciclisme, el futbol, l’atletisme i el vol. Tot i que també es poden trobar imatges de patrimoni històric i de vida quotidiana en general.

Avui en parlem amb el president del centre, Jordi Aluja. I precisament, un altre integrant del club, Xavier Martorell, ens acostarà una recomanació de cara a Sant Jordi: ‘Tarragonès, 17 excursions a peu, de Cossetània Edicions. Des del Llorito al Pont del Diable, les cales del Bosc de la Marquesa, Sant Simplici, el riu Gaià, el cim més alt de la comarca o el castell de Tamarit, generalment a través de rutes circulars de fàcil accés pensades per fer a peu.

El company Ricard Fernández ens ha fet una tria de llibres de cara a la diada del llibre i la rosa; Sebastià Poy, com sempre, ens ha acostat la part més poètica de la muntanya, amb textos avui de Jacint Verdaguer. Amb Josep Maria Bonachí hem anat a fer ruta per les muntanyes de l’entorn, i ambÒscar Cadiach, també una proposta per sant Jordi ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’, del company periodista Francesc Joan, també amb el segell de Cossetània Edicions. Avui, programa 105.

El programa El Pont de Mahoma ha guanyat una de les Mencions d’Honor dels Premis Ràdio Associacióque arriben a la seva 18a edició. Aquest dijous al migdia s’ha fet públic el veredicte del jurat que atorga a l’espai d’alpinisme de Tarragona Ràdio el premi de menció de qualitat en l’apartat de millor programa de Ràdio local. Ho ha anunciat el president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit acompanyat de la secretària del jurat dels premis, Margarida Moles. En concret, la menció d’honor s’ha atorgat a l’edició especial del Pont de Mahoma del passat 27 de juliol. Van ser 9 hores de directe amb el seguiment de l’atac de l’alpinista Òscar Cadiach al cim del Broad Peak. Un programa que culminava amb aquest moment: la trucada de Cadiach des de dalt del seu catorzè vuit-mil assolit.

El jurat del premi ha destacat la repercussió que va tenir aquell moment a nivell català, estatal i fins i tot internacional. Cadiach es convertia en el primer català en assolir els 14 vuit-mils de la terra sense oxigen artificial i molts mitjans es van fer ressò de la fita tot citant Tarragona Ràdio.

Pel programa de seguiment del Pont de Mahoma van passar en directe aquella nit d’estiu alpinistes de primer nivell, aficionats a la muntanya i fins i tot, oients de tot l’Estat i de l’estranger que estaven pendents de l’evolució de Cadiach a través de l’emissió per la pàgina web de Tarragona Ràdio a banda del 96.7 de l’FM. Van formar part de la cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat pel periodista Josep Suñé, el mateix Òscar Cadiach, Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.  Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit que ha rebut ara el reconeixement de Ràdio Associació de Catalunya. Ho hem anunciat en directe.

Avui, que en aquest programa mateix hem parlat del Cavall Bernat; una agulla esquerpa del Massís de Montserrat que fa quatre dècades es va convertir en una referència de l’escalada a Catalunya. La primera escalada va ser un 27 d’octubre de 1935, Josep Costa, Carles Balaguer i Josep Boix li van prendre l’aureola de muntanya inexpugnable que tenia fins al moment. Els monjos de Montserrat, però, no ho van veure clar, i van posar en dubte l’ascensió, tot demanant proves més clares a través del butlletí del santuari. La polèmica va generar l’anunci d’una segona escalada.

El 15 de març de 1936. Quan un dels tres escalador, Josep Costa, va aconseguir el que sempre s’havia considerat impossible, com titulava la Vanguardia de l’època. Una gesta que va retransmetre en directe Radio Barcelona. Avui us parlem del 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i de la XXXV ena Trobada, que es farà a Monistrol de Montserrat el 22 d’abril. En parlem amb Josep Sicart i Josep Massana.

També hem escoltat la veu de l’alpinista Joanatan García, des de Katmandú, que just avui parteix per intentar el Dhaulagiri. 

Com sempre, us hem llegit un fragment d’un llibre clàssic de muntanya, amb Ricard Fernández i una poesia de Sebastià Poy. Us  hem fet recomanacions de muntanya per la vora, amb la resta de companys de cordada. Benvinguts al Pont de Mahoma 104. 

Són les paraules del mestre. Fèlix Rodríguez de la Fuente, que ja ens alertava fa gairebé quatre dècades de que ens estàvem carregant la fauna i el món. Un missatge, malauradament, plenament vigent en els nostres temps. El conegut etòleg, naturalista i divulgador ambientalista -segur que tots recordeu la seva serie televisiva «El hombre y la tierra» va néixer i morir el mateix dia, un 14 de març, amb 52 anys de diferència.

Ahir es van complir 38 anys de la seva mort, en estavellar-se l’avioneta en què viatjava, a Alaska, a 25 km de l’estret de Bering, en plena temporada de rodatge. Aquest programa 103, li dediquem.

Aquest dimecres, al Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, s’ha celebrat la Festa anual de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) amb les novetats de l’any i el reconeixement als esportistes que han destacat el 2017. Entre els reconeguts, Ferran Latorre i Òscar Cadiach. I un sentit i emotiu homenatge, d’entrada, al que va ser vicepresident de la FEEC, el reusenc Lluís Simó(Club Excursionista Reddis) que ens va deixar el desembre passat, als 55 anys. Va ser amb els Cant dels Ocells, amb el violí de Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. En parlem, de tot plegat, amb el president de la FEEC, Jordi Merino.

Avui que, d’altra banda, hi haurà la penúltima parada del Cicle de Muntanya a l’Auditori Diputació, amb una pel·lícula i un curtmetratge. Es projectarà ‘Mira’ de Lloyd Belcher i ‘Link Sar West’ de Jonathan Griffith.

Per cert, parlem també d’escalda esportiva, i es que La Rambla (el 9a+ de Siurana) torna a ser noticia. L’ha encadenat un escalador català, Gerard Rull. 

S’ha convertit en el 22è escalador que arriba amb èxit a la cadena de ‘La Rambla’ i en el tercer català. Ramon Julián “Ramonet” va realitzar la primera ascensió l’any 2003. Tres anys després Edu Marín firmava la primera repetició. Avui l’hem conegut.

Us hem acostat, com en cada edició, la part més poètica de la muntanya, amb el nostre rapsode Sebastià Poy. Amb ell i Josep Maria Bonachí us hem recomanat una ruta que han fet aquest dilluns pel Montsant. I, precisament, hem anat a cercar l’altra lletraferit del programa, Ricard Fernández, en aquesta serralada del silenci, a l’ermita de Sant Bartomeu. Benvinguts al Pont de Mahoma 103.

En aquest programa us volem parlar d’un animal al que, com a nosaltres, li atrauen les muntanyes. És el seu hàbitat natural, i també li agraden les grans altures, com a molts i moltes dels que ens escolteu ara. Per sort, no li agrada una única muntanya. A diferència del que passava a començaments dels anys 90 del segle passat, quan només disposava d’un únic territori reproductor a Catalunya. Actualment ja en té una cinquantena, cinc d’aquests a la Ribagorça. És una espectacular au protegida, de la família dels voltors. El 13 de febrer d’ara fa un any va ser noticia. Un exemplar de la seva espècie va néixer per primer cop en captivitat a Catalunya, al centre de fauna de Vallcalent, a Lleida. Hi ha projectes d’introducció i recuperació a banda i banda dels Pirineus que, a més, des de fa uns anys van coordinats. Existeix una estratègia amb objectius prioritaris, a escala europea, de conservació d’aquesta espècie: amb la creació també de la Reserva Genètica Pirinenca. Es tracta d’un ocell extraordinari i, malgrat tot, catalogat entre els que estan en perill d’extinció.

És per tot plegat que és tant important el que avui us anem a explicar. La cerca, recuperació i alliberament d’un trencalòs a la Vall de Boí.

Parlarem amb l’Agent Rural del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Pep Gilabert, que va ser l’encarregat de deixar-lo volar en llibertat, al costat d’alumnes de l’escola de Barruera, que el van batejar amb el nom ribagorçà de ‘Pigal’ (pedra arrodonida). Aquest Gypaetus barbatus, rondava pel riu Noguera de Tor, a Barruera, quan va ser vist per un veí de la zona, que va alertar els Agents Rurals. El van traslladar al centre de fauna de Vallcalent per la seva recuperació. És tracta d’un mascle adult, força gran, de dos metres setmana d’amplada amb les ales desplegades, i uns 60 kg de pes. Tenia cataractes i presentava un cop a la pota, però l’han pogut recuperar i retornar a les seves valls. Avui li hem seguit el rastre, i us hem explicat quines muntanyes ha voltat des de llavors, amb un sistema de seguiment GPS.

Hem fet a l’obertura del programa el nostre homenatge a Jim Bridwell. Un agran bigwalero que ens ha deixat aquesta setmana. És i serà sempre tot un referent per nosaltres, i l’alpinista més influent de nord-amèrica. DEP. En repassat la seva petjada amb el nostre expert bigwalero, Jordi Mena.  

Hem dedicat una part del programa a recomanar-vos l’11è Cicle de Muntanya de la Diputació, que arrenca aquesta tarda amb la conferència ‘seguint les petjades de gegants, a càrrec de Chus Lago; la primera dona espanyola i tercera del món en escalar l’Everest sense oxigen artificial. Amb una dilatada trajectòria, també ha protagonitzat diverses expedicions, com una travessa en solitari al Pol Sud.

Amb el coordinador i ànima del Cicle, Pau Salas, hem repassat la resta del cartell d’enguany, amb un marcat caràcter femení, que portarà també a l’Auditori l’escaladora Sílvia Vidal. Serà el proper 1 de març, amb la seva darrera gesta ‘un pas més’; 50 dies en una vall remota d’Alaska, enmig d’ossos grizzlies, escalant la cara oest de Xanadu.

Tampoc faltaran les projeccions de pel·lícules i documentals:

La primera, el 22 de març, amb ‘Tras las huellas de Shackleton’, de Sebatián i Javier Álvaro, basada en la mítica expedició per l’Oceà Antàrtic, de 1914 a 1916, amb el vaixell ‘Endurance’ que ara han recreat en aquest documental. El 8 de març, es projectarà la pel·lícula ‘Bájame una estrella Miriam García Pascual’ de Juanjo San Sebastián. La pel·lícula es basa en els textos que va deixar escrits, i el recorregut vital d’aquesta jove escaladora desapareguda al Meru Peak, amb 26 anys, el 1990.

També destaca el documental ‘Mira’ (15 de març) sobre una jove nepalesa que després de formar part de la guerrilla maoista, retorna al poble i es troba amb un corredor de curses de muntanya. Documental de superació d’adversitats que portarà la Mira a competir entre les millors corredores del món.

El mateix dia es projecte el curmetratge ‘Link Sar West’, sobre un 6.938m de la vall del Charakusa, al Pakistan; una obsessió per l’alpinista i fotògraf britànic Jonathan Griffith. El 2015, i després de tres intents fallits en anys anteriors, va aconseguir fer cim per la cara oest juntament amb el seu compatriota Andy Houseman. Els dos presenten les dures circumstàncies que van patir per fer cim mitjançant unes imatges increïbles.

I el colofó, amb Òscar Cadiach i Ferran Latorre, que explicaran a Tarragona els seus respectius 14 cims de vuitmil metres. Serà el dijous, 22 de març. en un acte moderat per Josep Suñé, company de la cordada del Pont de Mahoma. 

Això, per tancar un Cicle de Muntanya de la Diputació del que destaca el premi honorífic que s’estrena enguany, que es concedirà a títol pòstum a l’alpinista Alberto Zerain, desaparegut l’estiu passat a l’aresta Mazeno del Nanga Parbat.

Totes les conferències i projeccions es faran els dijous, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Auditori Diputació. Es recomana anar-hi abans per aconseguir entrada, que anirà en funció de l’aforament de la sala.

Tot plegat, sense deixar de banda els textos clàssics que ens han llegit Ricard Fernández i Sebastià Poy i les bones rcomanacions de Josep Maria Bonachí, amb uns quants consells per a ascendir el Teide (3.718 m).