Arxiu de la categoria: K2 HIVERNAL

K2 HIVERNAL, Kurt Diemberger, Òscar Cadiach, Pakistan

El pont de Mahoma 160. Mingma Sherpa: ‘Nàmaste des de Katmandú. Ho sentim molt per les pèrdues (en referència a Sergi Mingote)’

Dissabte passat van viure en poques hores de diferència les dues cares de la muntanya, les dues formen part de la seva idiosincràsia, sempre estan presents. El cim no s’assoleix fins que s’arriba al camp base, ho hem repetit centenars de vegades en aquest programa. 

El fil de la tragèdia és molt fi i sempre ens persegueix als grans cims. Una realitat, la més difícil d’encaixar, que Kurt Diemberger ens definia amb dures paraules. L’alpinista austríac, l’any 1986, també va mirar directament al ulls de la fatalitat, i també va ser al K2,  la ‘gran piràmide de vidre’, com ell l’anomena. 

El K2, aquesta gran piràmide és també un gran bloc de gel, i qualsevol contratemps té conseqüències. Dissabte, l’alpinista de Parets del Vallès, Sergi Mingote, va pagar el preu més car per la muntanya. Avui hem encetat el programa amb el seu record, i amb tot l’escalf possible per la seva família i amics. Al Sergi, el company de la cordada del programa Sebastià Poy li ha dedicat un emotiu poema, així com també als nepalesos que fan fer el cim hivernal del K2. N’hem parlat amb Òscar Cadiach, que també coneix molt bé aquesta muntanya, i amb Ricard Fernández. 

Hem connectat amb el Nepal per sentir la veu de Mingma Sherpa, màxim responsable de Seven Sumits Treks. De moment, que tinguem constància, només ha fet declaracions al The New York Times, on assegurava que van estar a punt d’abandonar l’intent. També relatava que a les 2:30 hores de la matinada de dissabte 16 de gener, van posar els peus fora de les tendes del C3 (7.350 m). A l’exterior, foscor i a una temperatura de -60ºC. 

Mingma Sherpa ens diu, literalment: «Gràcies a tots. Nàmaste des de Katmandú. Ho sentim molt per les pèrdues dels muntanyencs (Mingote). Molta gent ho sent, és molt trist. Així es la muntanya, tothom ho sap. Tots els alpinistes catalans i d’Espanya ho saben molt bé. Jo els ho he explicat”. (En referència als Sherpas que van participar a l’expedició, afirma: “Vivim (estan) al camp base i ara estan bé, al Pakistan, i vindran aviat a Katmandú».


Podeu recuperar el programa en el que Mingma Sherpa ens va acompanyar als estudis de la ràdio, a Tarragona Ràdio, el 2014. Aquell dia va assitir com a conferenciant al cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona.  


I hem tancat el programa anant a tocar pedra (a escalar) a un dels pocs llocs del terme municipal de Tarragona on podem fer aquesta pràctica aquests dies de confinament municipal per la pandèmia sanitària de la Covid-19. Hem anat a tocar de Sant Simplici, a una zona coneguda com el boulder de al Mora, tot i que en realitat es tracta del massís de l’Apotecari.  Hi hem anat amb Andrea Pérez, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 160, amb Lluís comes a la part tècnica.

Facebooktwitter
Alex Txikon, Alpinisme, Camp base, K2 HIVERNAL

Txikon ja és al camp base i amb un nou company de cordada, Waldelmar Kowalewski

El biscaí i el seu equip ja estan al camp base del K2, la segona muntanya més alta del món, a 5.000 metres sobre el nivell del mar. El polonès Waldelmar Kowalewski entra a formar part de l’equip i s’uneix així als seus dos compatriotes.

Després de les dues jornades a Askole, en les que van poder xerrar amb els vilatans i jugar amb els nens de la zona, i després de reunir-se amb l’ambaixador de Baltistan, van partir cap al camp base per una ruta alternativa a la utilitzada en les expedicions d’estiu. Aquest camí els va estalviar creuar transversalment la Glacera del Baltoro, cosa que van agrair especialment els 46 portadors que els acompanyen.

Després de diverses jornades d’entre 13 i 19 quilòmetres, admirant les torres del Trango o el Payu Peak i podent caminar sobre un riu gelat, van anar ascendint i superant etapes que els van fer passar per Khoburse (3.840 m), Urdukas (4.055 m) o Gore II (4.285 m), fins arribar a Concòrdia (4.595 m) enmig d’un espectacular bon ambient entre tots els integrants de l’equip i acompanyants, segons relata el mateix Txikon.

I finalment l’arribada al Camp Base, a 5.000 m., Amb un nou integrant, el polonès Waldelmar Kowalewski, que s’integra en l’equip d’escaladors i serà de gran ajuda.

A partir d’ara toca equipar el camp base per als propers mesos, i després fer el mateix amb el camp avançat, intentaran construir els iglús si la neu ho permet.

Comença, per tant, la tasca alpinista, després de complir el primer objectiu que és arribar fins al peu de la muntanya, aquesta espectacular piràmide de 8.611 metres, que encara cap expedició ha coronat en temporada hivernal.

Facebooktwitter